Torna el pop mediterrani dels alacantins amb el seu nou àlbum, “Tot allò que una vesprada morí amb les bicicletes”
Amb aquest nom presenten els alacantins Vienna el seu primer disc de llarga durada després de la bona acollida que just fa un any va tenir l’EP “Hem trobat un pis per a llogar”.
El títol és una adaptació d’un vers de Pere Gimferrer, del poema Sistemes, on fa una reflexió sobre els poemes, sobre quines coses s’hi tracten i com es fa. El títol fa referència a tot allò que podrem trobar en el disc, les lletres són una reflexió sobre els records que anem acumulant al llarg de la nostra vida o, simplement, n’és el relat.
Hi trobem una consolidació de la temàtica que el grup venia treballant anteriorment, les coses senzilles, quotidianes i, en un principi, banals, que ens van passant quan vivim. Tal com explica el grup, “el terme “bicicletes” evoca a aquelles vesprades en què el sol queia lentament, ponent-se en l’horitzó, mentre nosaltres, amb cap altra preocupació al cap que viure aquell moment, gaudíem de l’espectacle de l’instant inoblidable que quedaria, per sempre, guardat en la memòria. Les coses són molt més quotidianes i senzilles del que pensem: una bicicleta, un amic, un paisatge i una conversa, inicialment, insignificant, que van donant pas a una escena carregada de simbolisme i a un record que, en les etapes de la vida en què tot es torna més difícil, ens donen la tranquil·litat que sembla perduda”.
El disc ens porta el mateix pop mediterrani amb el qual es van donar a conèixer i ens van enganxar. Tot i que hi trobem ritmes diversos com el reggaeton, l’indie o la ranxera mexicana, les melodies són bàsicament pop; el pop de tota la vida, agradable, catalitzador i intuïtiu.
“Tot allò que una vesprada morí amb les bicicletes” és la confirmació d’un estil, el de Vienna, el d’un grup de pop mediterrani que evoca la vida a la vida.
