Enguany es commemora el centenari del naixement de l’artista montblanquí.
El passat 25 de febrer, coincidint amb el dia del naixement de l’artista montblanquí Ismael Balanyà Moix, l’Arxiu Comarcal va rebre una donació anònima, recollida per Cristina Climent, amb documentació del període 1882/1937, pertanyent al reconegut pintor.
La donació, que serà incorporada a la col·lecció de l’artista, està formada per una carta en què s’explica la llegenda de la Torre del Moro; una llibreta amb apunts històrics i de caràcter general; un quadern manuscrit del qual en podem destacar un relat de vivències personals amb l’explicació d’un bombardeig produït a Tarragona el març del 1938 en el que diversos montblanquins de la quinta del 1940 en van resultar ferits; dues circulars del bàndol Nacional cridant els milicians republicans a canviar de bàndol; a més de dos dibuixos de l’artista i quatre felicitacions nadalenques de finals del segle XIX.
Ismael Balanyà va néixer a Montblanc el 25 de febrer de 1921 en el si d’una família de pintors decoradors. Amb només catorze anys, i una vegada après l’ofici, va començar a col·laborar amb el seu pare com a pintor professional. En aquella època, concretament el 1937, va redactar i il·lustrar bellament el Llibre Verd de Montblanc on volia recollir tot el folklore i les principals diades i tradicions de la vila de Montblanc, en el que hi mostrava la seva preocupació pels canvis que podria sofrir la vila en aquest aspecte i que s’arribés a perdre tot aquell pòsit cultural que confegia el vertader montblanquinisme. Aquest volum va ser publicat en facsímil pel Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, l’any 1992.
És autor d’innumerables quadres i de molts frescos i murals pintats a cases particulars, a l’Ajuntament de Montblanc i a diverses esglésies de la Conca, entre les quals destaquen les de la Guàrdia dels Prats, Blancafort, Solivella i l’ermita del Montgoi de Vilaverd. Com a artista també va dissenyar vitralls alhora que fou il·lustrador de molts llibres.
Ismael Balanyà és recordat per la seva preocupació per la salvaguarda del patrimoni cultural. Amb l’esclat de Guerra Civil era habitual la crema de documentació. Balanyà, en els primers dies de la revolta, va recuperar documentació que fou llençada de dalt a baix del Pont Vell de Montblanc i va salvar de la crema part de la Història de la Real Vila i Ducat de Montblanc, escrita per Ramon Cantó. Una documentació que avui dia, igual que la col·lecció d’Ismael Balanyà, també es conserva a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.
