El dia 26 de Juliol a Montblanc, serà la festa de la patrona del nostre Barri, Santa Anna.
Un Barri molt bonic, banyat per les aigües del riu Francolí, on entre altres monuments hi trobem el Pont Vell, l’Hospital de Santa Magdalena, i on moltes generacions de montblanquins i forans han estudiat al Col·legi de la Mercè. Un Barri on el pas de la Història ha deixat empremta en els seus carrers, les seves places i la seva gent.
Tot i ser un Barri molt bonic, també tindrem el trist record de ser un dels barris més afectats per la riuada del passat Octubre de 2019, on la major part d’afectacions que hi va haver a Montblanc van passar allí. Cases i magatzems malmesos, derruïts i inundats, horts arrasats, danys inquantificables. Però tot i la desgràcia, el nostre Pont Vell un cop més ha quedat dret, malgrat les adversitats que va patir.
El més trist de tot no són els danys materials, sinó els danys personals. Malauradament aquella nit, hi van haver persones que hi van perdre la vida, el meu record per les víctimes d’aquella tragèdia i els seus familiars, doncs el riu es va emportar el més important que tenien, els seus éssers estimats. Això si que és una pèrdua irreparable.
Moltíssimes són les històries que es van viure aquells dies, i que encara són ben presents en la memòria de la gent que les va patir, i també dels veïns del Barri. Lamentablement aquella trista nit, vam haver de veure gent abandonant la seva casa pel balcó amb una filla molt petita en braços, alguna persona fugint per les teulades buscant un refugi segur. Gent protegint-se al lloc que creien més segur de casa seva, mentre veia com queia a plom una casa molt a prop de la seva. Veïns sentint crits dins dels vehicles arrossegats per l’aigua i mirant d’ajudar-los posant en risc la seva pròpia vida, etc.
El Barri com el coneixíem no tornarà a ser el mateix, podrem recuperar amb els anys l’aspecte que tenia abans, podrem veure reconstruït el nostre Pont Vell, però el que no podrem tornar a mirar-lo amb els mateixos ulls.
Dintre de la desgràcia sempre hem de treure una part bona i positiva, i aquesta és la Riuada de Solidaritat de molta gent que ens va voler ajudar, voluntaris que incansablement ens ajudaven a posar en ordre el que quedava de les nostres cases i magatzems, personatges famosos que van deixar per un dia la seva feina davant de les càmeres i van dedicar-se com un voluntari més a netejar el fang acumulat dins de les cases. Protecció Civil lluitant sense descans des del primer minut que l’Aigua baixava amb força pel Francolí, Policia Local ajudant en tot moment als veïns, la Brigada de l’Ajuntament netejant tot el que podien, Bombers fent la recerca dels desapareguts i mirant d’ajudar en el que necessitàvem, Mossos d’Esquadra, altres Forces i Cossos de Seguretat, ADF’s i moltes persones venint de moltes parts de Catalunya per tal de donar un cop de mà en el que fes falta, etc. No hem voldria deixar tampoc cap de les persones que des de l’anonimat van ajudar als veïns en aquells moments tan difícils, el meu reconeixement per tots i cadascun d’ells.
Algunes institucions com l’Ajuntament de Montblanc, on tot el Consistori en Ple es va preocupar de la nostra situació. Tant govern com oposició van ajudar amb mesures tan materials com econòmiques per tal de fer front a aquella catàstrofe, l’alcalde i molts regidors van estar a la zona zero de l’afectació molt pendents del que necessitàvem els afectats, també vam rebre moltíssimes visites institucionals les quals són d’agrair, membres del Parlament de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Consells Comarcals, Diputació, companys i amics d’Ajuntaments propers com van ser els de la Conca, així com també dels de Reus i Valls entre altres.
Algunes altres institucions a nivell de Catalunya, responsables en una bona part de la desgràcia que hi va passar, ni tant sols van donar la cara, crec personalment que no van estar a l’alçada ni abans, durant, ni després dels esdeveniments ocorreguts.
Les promeses d’ajudes econòmiques van ser bastant importants, però la realitat va ser una altra. Han arribat molt poques ajudes i les que han arribat, mal distribuïdes. L’Ajuntament és probablement l’Administració que personalment penso que més ha ajudat en aquests moments de dificultats. Voldria agrair les donacions econòmiques que es van fer a través de la Riuada Solidària. També agrair la gran tasca de l’equip que va gestionar-les, la implicació que van tenir i el gran esforç per organitzar activitats per tal de recaptar diners que anirien a mans dels afectats. D’aquí segurament serà de l’únic lloc on cobraré alguna ajuda, ja que malauradament tot el que tenia dins la nau no ho tenia assegurat. El valor sentimental no el recuperaré mai, el valor econòmic tampoc, ja que rebre aproximadament un 1% del valor que he perdut.
Qui més qui menys està afectat. A nivell econòmic hi ha hagut gent que ha assumit moltíssimes pèrdues, alguns han perdut fins i tot la primera vivenda, altres el patrimoni creat durant tants i tants anys, altres el magatzem, altres només els queda la piscina, ja que la segona residència avui ja no existeix, altres els animals que tant s’estimaven, i en els que havien invertit grans diners per tenir-los, etc.
El que desitjo de tot cor es que no caiguem en l’oblit, tot allò ja va passar, però hi ha moltíssimes persones que tardarem anys en recuperar la normalitat de tot el que va ocórrer, hi ha persones que sense ajuda econòmica, no podran tirar endavant, i no hem refereixo a la concessió de préstecs o crèdits a baix interès, hem refereixo a ajudes econòmiques a fons perdut. Se que ara només es parla de la pandèmia del COVID-19, i és molt lògic, però penseu que aquesta pandèmia ho va empitjorar tot, encara hi ha gent que necessita ajuda per tal de tornar a la normalitat per culpa de l’aiguat ocorregut. No ens n’oblidem, i no els deixem sols, fins que tot no torni a estar com abans, no haurem recuperat la normalitat mentrestant anirem lluitant per aconseguir-la, encara ens queda moltíssim.
La majoria de gent no s’ha refet econòmicament dels perjudicis causats per la riuada. Les assegurances no han pagat els desperfectes ocasionats, altres que no ho tenien assegurat, com jo, només hem rebut diners per part de la Riuada Solidària.
El Pont Vell el volem com abans, parlar del Pont Vell es parlar del Barri de Santa Anna, i parlar del Barri de Santa Anna es parlar del Pont Vell, el tenim dret però ferit. Ajudem a Montblanc, tant als veïns com al seu Ajuntament. El COVID 19 ens afecta molt a tots. Però un poble encara lluita per refer-se de les conseqüències de l’aiguat de l’Octubre del 2019, i aquest és Montblanc.
Jordi Mateu Guarro
