La festa de Sant Josep: Qui l’ha vist i qui la veu!
Josep i el Nen, per Francisco Herrera el Vell
Lluny queden els dies de celebració de Sant Josep; el 19 de març era festa, millor dit una gran commemoració religiosa i parale.lament acatada per milers de persones que ostentaven el nom, i acabar passant els nostres dies a ser un dia laboral, normal, ni tant sols advertit per molta gent.
Que passava abans amb aquest Sant, i ara que passa?. Fins arribar a la dita democràcia, el dia de Sant Josep era una festa tradicionalment religiosa assumida per tot el poble, fins i tot la celebraven els agnòstics. Què no?, doncs perquè va tenir tanta vivència el refrany de “Joseps, Joans i ases n’hi ha per totes les cases”?. demostra que va ser un nom popularíssim, doncs s’estenia a les diverses versions de Josefes, Pepites, Pepitus, Peps, i als noms compostos com Josep Maria, Joan Josep, José Antonio, José, etc. tenint en compta que els refranys sempre evocaven el sentir commemoratiu del poble català en tots els seus estrats.
Modernament ja quasi no es posa aquest noms als nounats, la cultura moderna va per altra costat, ara els noms que es posen a batejats i no batejats són: Jonatans, Kevins, Obdulies, Ada, Anaïs, Mimí, i més. Els Joseps que quedem en peu amb aquest honorable nom, la gran majoria ja tenim uns quants anys.
Altra fenomen que tenia el nom de Josep, era per la celebració que es feia el dia de Sant Josep de la Quaresma, una de les festes més importants del calendari religiós, tant, que quan el 90% del poble era creien la festa, que sempre “queia” dins el cicle quaresmal fins i tot trencava els dejunis i les abstinències amb aquiescència de l’Església, tant com, que en plena quaresma era lícit extralimitar-se en tots els capítols de la menja, prohibits durant el període; extralimitació només permesa el propi dia 19 de març, ja que a la següent jornada seguien les prohibicions. Aquell dia fins i tot eren permeses les olles de les quatre carns (vedella, gall, porc i xai) plat que venia a ser el que se servia a les taulades de les diades de l’any: la Festa Major, Nadal, Pasqua i els sants dels caps de família i… lo dit, per Sant Josep. El que sí es feia present en quasi totes les llars durant la Quaresma eren els bacallans assecats i les arengades de casc i els ganyims durant les set setmanes de la quaresma.
L’altre circumstància que acompanyava l’àpat de Sant Josep era el fer-se present a la taula a l’hora dels postres, la Crema de Sant Josep (avui la “crema catalana”). La dolcíssima crema cremada, elaborada amb ous de veritat i llet de la vaca no aigualida; que s’espessia amb midó, afegint-li al servir-la, amb una branqueta de canyella.
Modernament, tot l’entorn d’aquell dia s’esfumat, només queda en els records de la gent gran. El Sant Josep del segle XXI ha quedat empal·lidit, ara és una festa que ha quedat descafeïnada, doncs ni tant sols s’aplega la família a la taula, ja que tots els seus membres treballen i no tornen fins a nit; tampoc ningú recorda les felicitacions que es feien amb postals o targes de visita, modernament ni el dia ve en vermell e el calendari, fins i tot l’Església ha canviat la seva festa per passar-la a un diumenge.
Ai!, aquell Sant Josep!; qui l’ha vist i qui el veu…
Ermita de Sant Josep de Montblanc
[row]
[col col=6][/col]
[/row]
Malgrat tot, per a commemorar-ho no deixarem passar l’efemèride sense aportar una recepta d’una crema tradicional de la cuina catalana de l’època.[row]
[col col=6]
[/col]
[col col=6]
[/col]
[/row]
Crema de St. Josep per a 4 persones
(Temps de l’elaboració: 30 minuts.- (Fàcil de fer)
Utensilis per a fer-la
Un cassó de vidre
Una cullera sopera
Una espàtula de fusta
Un batidor de barretes
Cassoletes de fang
Un cremador (1)
Ingredients
-
6 rovells d’ou
-
6 cullerades de sucre
-
½ litre de llet
-
1 cullerada rasera de Maizena
-
1 branqueta de canyella
-
4 cullerades de sucre
- Canyella en pols per decorar
-
Elaboració
Poseu la llet en un cassó amb la branqueta de canyella i porteu-la a ebullició. bateu els rovells amb les sis cullerades de sucre i la Maizena en un altre cassó i aboqueu-hi la llet calenta.
Poseu-lo a foc lent i removeu-ho constantment amb una espàtula de fusta perquè
perquè no s’enganxi. quan la crema s’espesseixi, retireu-la del foc.
Repartiu-la en cassoletes de fang individuals i deixeu-la refredar. Guardeu-ho a la nevera.
Just abans de servir, empolseu per sobre la canyella en pols i les 4 cullerades de sucre restants, i amb un cremador ( el disc de ferro colat de l’àvia) cremeu la superfície perquè quedi caramel·litzada.
(1).- Per televisió ens mostren cremadors de «soplete», una aberració, és de rigor cremar-la amb l’estri de la fotografia).
- És un article de JOSEP M. CONTIJOCH
