En el sisè dijous 7 de novembre, segueixen les protestes silencioses.
[row]
[col col=10]
[/col]
[/row]
Al voltant d’unes 60 persones del col·lectiu “Gent de Montblanc per la Llibertat”, amb molt de fred van fer el recorregut fins a la plaça Major i per escalfar motors a l’arribada van cantar Els Segadors.
El dijous 14 de novembre, coincidint en el setè dijous s’uneixen a la concentració, persones procedents de diferents pobles de la Conca de Barberà. Abans de sortir, a la plaça 1 d’Octubre es llegeix per alguns membres del col·lectiu, una carta de Jordi Cuixart, enviada des de la presó de Lledoners.
«No hi ha prou presons per aturar tanta democràcia».
Com cada setmana les 60 persones arriben a la plaça Major per demanar la llibertat dels presos i preses polítiques.
El 21 de novembre és el vuitè dijous i aquesta setmana es modifica una mica el recorregut.
[row]
[col col=6]
[/col]
[col col=6]
[/col]
[/row]
Aprofitant l’exposició de la Sala Sant Miquel “El procés a punta de Bic” de Jordi Magrià, inaugurada el dijous anterior, es va fer una parada davant mateix, on es va procedir a la lectura d’un poema de Miquel Martí i Pol, i seguidament es va cantar l’Estaca de Lluís Llach.
Al voltant d’unes 85 persones presents van arribar fins a la plaça Major i després de recordar tots els noms dels empresonats i exiliats polítics es canta els Segadors.
Recordeu: «Ens tenim els uns als altres. Abans es cansaran ells que nosaltres»
Cal seguir lluitant!
De dos amors que tenia
l’un en terra, l’altre en mar,
el de terra l’empresonen,
l’altre viu exiliat.
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què
serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
Miquel Martí i Pol
