Els jueus catalans van aparèixer a la Península allà pels anys 70 de la nostra Era.
Calls i presència jueva a Catalunya a l’Edat Mitja
[row]
[col col=10][/col]
[/row]
No se sap amb precisió quan però potser seria desprès de la diàspora primera de l’any 586, en els temps de Nabucodonosor, quan els jueus van emigrar de Palestina a través de la Mediterrània. La connotació jueva més antiga de la seva presència a Catalunya és una pedra del segle IV amb el text trilingüe en hebreu, llatí i grec on hi diu: Pau sobre Israel i sobre nosaltres i els nostres fills, amén i entre altres dibuixos hi figura un canelobre de set braços. Malgrat tot, no és fins als temps de Carles el Calb que es troba la primera referència directa d’un habitant anomenat “Judà” o “Judacot” , persona que ostentava el càrrec d’emissari del rei a Barcelona. La primera anotació en ferm de la presencia jueva a Catalunya és a Girona, quan 25 famílies hi arribaren a l’any 890. A Barcelona la seva presència està documentada el 985.
A partir d’aquestes referències la població hebrea va augmentar ràpidament en els segles posteriors establint-se calls a Girona, a Lleida (anomenat La Cuïrassa), Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona, Perpinyà, Vilafranca del Penedès i Montblanc. A Balaguer i Besalú també hi consta població jueva, sense especificar el nombre i els calls.
Com a nota curiosa, esmentar que els jueus catalans eren considerats propietat directa del rei, de manera que aquests no havien d’estar subjectes als nobles i al sistema feudal, condició que si afectava a la resta de població cristiana. D’aquesta forma el rei se’n servia per a cobrar-los impostos especials i obligar-los a fer- préstecs a la Corona. La posició regular d’aquella monarquia medieval era afavorir la permanència jueva per tal de tenir algú capaç d’aplicar les tasques poc evolucionades en aquells segles, com eren les de metge i prestador (banca [usurera?]) que eren feines considerades impures pels cristians. Amb tot, després dels avalots de 1391 molts calls sencers varen ser destruïts i malgrat els intents mai es va poder recuperar la població jueva. ja que la major part va emigrar a l’Aragó, fet que explicaria el motiu per què hi hagué en el Regne tanta població en el segle XV.
Desprès de la matança de 1391 les comunitats jueves de parla catalana, de Catalunya, València i les Illes Balears van emigrar cap a les costes del nord d’Àfrica. Els jueus de Catalunya (més concretament de Mallorca) tenien l’obligació de ser identificats amb una rodella distintiva a la roba. (segles mes tard n’habilitarien altra tipus de rodella els nazis).
Montblanc – carrer del Jueus
[row]
[col col=12][/col]
[/row]
El call
Dins les ciutats, la comunitats jueves s’organitzaven en zones definides, que se’ls digué calls o jueries.
La primera al·lusió de l’existència d’un call va ser a Girona l’any 1160. El call de Girona posseïa tres sinagogues, mentre Barcelona en tenia dos als calls Major i el Menor. A més, a les dues ciutats hi havia cementiris grans, els de Barcelona eren situats a la muntanya de Montjuïc, on encara hi són avui.
Les comunitats estables que vivien a les jueries se’ls va dir Aljames. Els governs municipals no tenien jurisdicció sobre les aljames ja que podien governar-se a si mateixos, prerrogativa autoritzada.pel rei. Cada aljama tenia un alcalde, que se’l digué “nasi”, i podia decretar les seves pròpies lleis.
La rodella
[row]
[col col=8][/col]
[/row]
Durant els segles XIII, XIV i XV, hi havia molta tensió entre les comunitats jueves i la resta de la població cristiana de Catalunya. En 1215, es va celebrar el IV consell Laterà imposant-se moltes disposicions contra els jueus. com aplicar-los restriccions en fer préstecs, així l’obligació de portar un símbol d’identificació a la seva roba, també “La Rodella”
El rei Jaume I també va adoptar aquestes restriccions i va en va afegir més, com la prohibició dels jueus tenir càrrecs amb autoritat sobre els cristians. Durant el segle XIII, també s’inicia el costum d’aixecar tanques d’estaques al voltant de les jueries.
Durant el regnat del rei Pere el Cerimoniós (1336–1387) s’esdevingué un dels fets més tràgics en l’Europa Medieval: la pesta negra de 1348. L’epidèmia de la Pesta Negra va portar una crisi econòmica i inestabilitat social mai vista fins aleshores, situació que el populatxo li va donar la culpa als jueus del flagell. Una alta brot de pesta a l’any 1391 va causar una revolta general contra els jueus. La revolta provocà la destrucció de la majoria jueries de Catalunya. A Barcelona, es van eliminar les jueries i es perseguiren als jueus. Després de 1391 els jueus solament podien quedar-se a la ciutat durant 15 dies.
A Espanya i també a Catalunya, el tracte a la raça va variar molt. Durant unes èpoques els jueus van ser considerats com a membres pròspers de la societat, mentre en altres etapes van ser rebutjats. Quan els musulmans van conquistar la península ibèrica en el segle VIII, als jueus, els van tolerar. Els segles X i part del XI van ser una època pròspera per als jueus, que avui la coneixen com «L’edat d’or de la cultura jueva». Va ser un temps que es va fusionar amb la cultura musulmana, incloent la llengua, poesia, filosofia i ciències. A més, els jueus van tenir carta blanca amb els negocis, tant que a mida que passaven els dies els musulmans es van donar compta que quedaven poc a poc a mans dels jueus. Això va crear un ressentiment que va acabar en la massacra de Granada del 1066, en que els musulmans van matar a 3.000 jueus a la ciutat, començant amb aquest fet l’antisemitisme musulmà que perdura fins avui amb més gravetat. En canvi durant la Reconquesta les relacions entre els cristians i els jueus foren fluents. Aquesta bona relació va canviar quan els cristians s’adonaren també que havien de pagar els seus préstecs amb interessos especulatius, amb lo qual va créixer l’odi contra els jueus. Les represàlies es van estendre per tota la península, incloent a Catalunya, on molts jueus van ser assassinats i sinagogues cremades. L’única manera que tenien per evitar la mort era convertir-se al cristianisme. Aquests nous cristians van ser nomenats “conversos”.
A Espanya, l’amor i l’odi entre jueus i cristians va ser constant en aquelles èpoques. Als finals del segle XV, Ferran i Isabel eren tolerants amb els jueus tant com per nomenar alguns d’ells a llocs prominents del poder. En algunes ocasions, els Reis Catòlics van reprimir als que practicaven accions contra els jueus. No obstant, aviat van decidir el contrari, segurament també per l’abús de poder dels dignataris jueus. Per restringir el seus posicionaments polítics i sobretot el religiós crearen la Inquisició. A partir d’aquí aviat va néixer la idea de la seva expulsió que es consumà el març del 1492 amb un edicte d’expulsió, conegut com el “Decret de l’Alhambra”, que va significar el començament de la gran ona de repulsió que afectà tota la població jueva, menys els que es convertien al cristianisme. Aleshores, el nombre de jueus a Catalunya també quedà reduïdíssim.
No obstant, en el segle XIX, a poc a poc els jueus van tornar a Espanya i van començar a desenvolupar les seves activitats. Avui hi ha aproximadament 15.000 jueus que viuen a Espanya en pau i tranquil·litat (estadística de l’any 2010), i també fent els seus negocis.
Tres grans imperis empresarials van sorgir de la diàspora a Barcelona, a començament del segle XX,. Arribats molts d’ells en l’absoluta pobresa, alguns apàtrides degueren començar de zero a la Ciutat Comtal, i deu ho van fer al voltant de les dues sinagogues que allí van aparèixer fins a l’esclatar la guerra civil (avui se’n conserva una). La sinagoga situada en el barri de Sant Antoni, a l’Eixample, va veure florir als seus carrers annexos, quantitat de negocis de famílies sefardites dedicades a la venda de teixits, entre elles, els Palatchi, fundadors de “Pronovias”. També safardís en són els Carasso, que van començar a fabricar iogurts en el Raval i van acabar muntant la firma “Danone”. Sense oblidar a Isak Andik, un jueu nascut a Istanbul que al 1968 se li ocorregué vendre roba a Barcelona importada del seu país natal sense poder imaginar que aquella petita empresa es convertiria en l’actual “Mango”.
JUEUS DESTACATS DE LA MONARQUIA CATALANA A L’EDAT MITJANA
Jacob ben David ben Yomtob
Salomó Bonafed
Salomó de Piera
Abraham Bar Hiyya
Yĕhudà, al-Harizí
Bonastruc ça Porta
Salomó ben Adret
Massot Avengenà
Moisés Natan
Jafudà Bonsenyor
Hasdai Cresques
Jonas Gerondí
Isaac ben Seshet Perfet
Nissim ben Reuben Girondí
Isak Andic Ermay
Bonastruc ça Porta, un servidor dels reis catalans.
[row]
[col col=8][/col]
[/row]
Alfons el Cast, successor de Ramon Berenguer IV, tingué nombrosos funcionaris jueus: Sehishest Benvenist fou metge personal, diplomàtic, ambaixador, administrador i prestador del monarca. Amb el regnat de Pere el Catòlic (1196–1213) continuà la presència de jueus a la seva cort.
Jaume el Conqueridor (1213–1276), augmentà el nombre d’ assessors jueus al seu servei. Destaquen, Astruc Bonsenyor (secretari personal del rei), Jehudà Ben Leví (batlle de València després de la conquesta), Astruc Isaac Shiscon (batlle de Tortosa i en part del regne de València), Vidal Bonastric Sa Porta (batlle de Barcelona), aquest també controlava l’encunyació de moneda. Als reis els interessava tenir jueus prop seu per la cultura, ja que alguns dominaven l’àrab i el llatí, a més de l’hebreu.
En el regnat de Jaume I, és on trobem ja les aljames (comunitats jueves), els calls (barris dels jueus) i les Col·lectes (grups d’aljames que pagaven conjuntament impostos al rei). D’aquests, destaca el cartògraf Abraham Cresques, creador del primer atlas mundial que describía el món conegut fins aleshores. Cresques fou protegit tant per Pere III com pel seu fill Joan I.
A partir de 1360 començà un període de prosperitat per a les aljames, però ja acompanyades d’una perillosa diferenciació social. Tot i no estar permès pel poble, el rei Pere continuà tenint jueus al seu servei.
Breus curiositats el món jueu
Cens dels països amb més afluència
Modernament a Israel n’hi ha 6 042 000, als Estats Units 5 700 000, França 475 000, Canadà 385 000, Gran Bretanya 290 000, Rússia 186 000, Argentina 181 300, Alemanya 119 000 , Austràlia 112 000, Brasil 95 300. Espanya, 16.000 (estadística del 2010)
Respecte a Espanya i Catalunya els jueus es fan el ronsa declarant estadístiques argumentant subterfugis a l’hora de fer-ho, malgrat tot l’estadística del 2010 en censa a Espanya 1 (un) per cada 3000 habitants, que aplicant-ho a la població total Espanya: 45 milions, esdevé un resultat aproximat d’uns 15.000 jueus.
Referent a Catalunya, citant el mateix motiu, se’n censen entre 6.000 i 9.000, pràcticament tots residents a Barcelona i, un petit grup a Girona.
L’estadística citada, marca els censos de població jueva en tots els països del món, (que no els citarem per no allargat el treball), només dir, que a la cua de la relació hi figuren 11 països amb un cens de 100 jueus a cada país, són: Tailàndia, El Salvador, Síria i Nigèria, per citar-ne només un de cada continent.
La ciutat que conté més jueus del món occidental és Nova York amb 2.051.000. només superada per Tel Aviv (Israel) amb 2.575.000 persones, o sigui només mig milió més que la gran urbs nord-americana.
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH 
