Cada país té les seves pròpies tradicions per a desitjar felicitat per a l’any vinent.
Tots els éssers humans, sense importar la raca, la nacionalitat i les creences comparteixen la celebració d’un nou any ple de felicitat, salut, prosperitat i metes a aconseguir. Per aconseguir aquest fi tots els països tenen les seves pròpies tradicions populars, en citarem les els països més rubricats.
Els 12 raïms (Espanya i Iberoamèrica).
La tradició, com tots saben, consisteix a menjar 12 raïms (una per cada mes) a la mitjanit amb cada campanada i demanant al mateix temps 12 desitjos. Aquesta costum va néixer a la Península Ibèrica i després es va expandir a la majoria de països d’Iberomèrica. Hi ha varies teories sobre l’origen de aquesta tradició però la més original és la que a principis del segle XX, els productors de raïm d’Alacant (Països catalans),van tenir molt bona collita i com a estratègia de mercadeig per a treure els excedents el venien a bon preu sota el lema “raïms de la bona sort”. Mira per els vius que són!
Un bany d’aigua freda (Holanda)
El primer de gener, en diferents ciutats del país, sense tenir en compta les baixes i gelades temperatures les persones es banyen en diferents platges i llacs usant divertits vestits de colors o originals barrets, (un testimoni, la platja de Scheveningen (la de la Haia, per cert, immortalitzada en un quadre de Van Gogh) que és un dels llocs més populars per a començar l’any “ben fresquets”. Altres països s’han sumat a aquesta tradició, com Alemanya i els Estats Units ( aquest, en el seu famós polar bear plunge).
[row]
[col col=6]
[/col]
[/row]
Salt de la sort (Dinamarca)
Per als danesos, desprès del discurs de la reina o rei, a l’inici de la tarda comença la celebració de l’any nou, hi ho fan donant un bot a mitjanit. El salt es pot fer a qualsevol lloc i de qualsevol manera, saltant des de el propi sofà de la casa o anant pel carrer. Aquesta forma de procedir diuen que es “per saltar” les adversitats que puguin sorgir en el nou any. Quant els menjars, no pot faltar el Kransekage, un dolç que consisteix en diversos cèrcols de massapà col·locats uns damunt d’uns altres.
Vasilopita (Grècia)
Així es diu la coca que els grecs es cruspeixen únicament el dia de l’Any Nou. Dins d’ella es col·loca una moneda i, a al qui li toqui, tindrà la sort durant tot l’any, (un acte semblant al nostre tortell de Reis). A més, els grecs tallen les coca segons la quantitat de persones que estiguin a la celebració i els trossos es reparteixen per edat: primer a les persones majors i després als més joves. Així mateix, es tallen trossos simbòlics per a persones que hagin mort, per als menys afavorits i també a Déu, a la Verge Maria i alguns sants, com a Sant Basili, la festa per al qual celebren l’1 de gener, que per a ells és una mena de Papà Noel. Durant l’acte també hi ha intercanvi de regals.
[row]
[col col=6]
[/col]
[/row]
Roba interior de colors (Xina)
A Xina i en alguns països de Sudamèrica s’acostuma a triar el color de la roba interior que s’usarà el 31 de desembre a fi de desitjar la bona petició per a l’any vinent. Per exemple, si es desitja aconseguir l’amor, la roba ha de ser vermella; si es vol abundància econòmica, la groga; si s’aspira el lideratge, el negre. A l’Argentina i al Uruguai, les dones també utilitzen roba interior de colors, destacant la de color rosa que refereix a la bona fortuna i, si aquestes robes les obsequien els marits molt millor.
Crema del ninot (l’Equador)
Grups d’amics o famílies fan un ninot (o”monigote” ) per a representar a l’any que acaba i el cremen per a simbolitzar que el dolent que hagi passat i no es repeteixi a l’any vinent. En alguns casos, fins i tot es fan ninots imitant personatges (particularment polítics) que hagin estat negatius per als interessos del poble i desitjar que surtin dels seus càrrecs. Aquesta tradició també es fa en altres països de Sudamèrica, com Colòmbia i Perú.
El salt de les ones (el Brasil)
Molts asseguren que el mar sana i purifica (majorment pel seu alt contingut de sal); els brasilers es fiquen a l’aigua a mitjanit i salten 7 ones per a simbolitzar el pas de les dificultats i a la vegada demanar 7 desitjos. (el set es el número de la sort allí).
[row]
[col col=7]
[/col]
[/row]
Targetes i bons (França)
Els francesos no solen enviar targetes per Nadal, però sí a l’Any Nou per a expressar els seus bons desitjos als seus éssers més volguts (es redacten a mà o digitalment). També acostumen a donar petits bons monetaris (étrennes) a les persones dels oficis que els han servit durant tot l’any, com al conserge, el carter, a electricistes, paletes “remendons” i ajudants de la llar,
Tradició de l’equipatge buit ( Mèxic, Colòmbia)
Per a viatjar l’any següent. Molts ciutadans d’aquests dos paises acostumen a sortir al carrer per a donar la volta per la mansana després de les 12 campanades amb les seves maletes buides perquè es compleixi el desig de poder viatjar. A Costa Rica inclusiu la volta es dóna en cotxe amb la maleta buida.
Apart de totes les ocurrències exposades, tots els països i les seves gents esperen el nou any asseient-se a les taules per cruspir bones menges, endrapar dolços i fent petar ampolles, al temps de bufar espanta-sogres, tirant-se pètals de paperets i acabant alegres, per a no dir un xic pets.
Apa doncs, passeu-ho bé i que l’any 2020, sigui millor que els passats i no tant com els a venir
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH 
