Qui em manava?
Sortir del meu món de còmode avorriment...
Judit Queralt Farré
Li agrada presentar-se així: «Soc dona, mare i de poble petit».
Poetessa tardana, que es buida en els seus versos, ja que expressa el sentir més profund i, fins i tot, aspre, a voltes; però també presenta un acoloriment dolç i juganer com el bon vi.
Es tracta, en definitiva, d’una obra amb poemes d’obrir finestres, per on entra i surt l’ànima de l’autora, deixant que el vent faci bugada.
No se l’esperava i ha vingut per quedar-se.