El Monument a Colom és una escultura senyera erigida al descobridor del continent americà, Cristòfor Colom. És situada davant el Port Vell de Barcelona.
Les seves característiques: Mida 57 metres d’altura. La figura de l’Almirall 7,60 metres; el cap 1,10 m; i el dit, 0,50 m. El materials de la fundició pesaren 233 quilos i entre tot de l’escultura pesa 42.000 kg. Per suportar tot el monument es tingueren que fer uns fonaments de 5 metres de profunditat. El Monument es divideix en tres cossos: una base circular, amb quatre trams d’escala de 6 metres d’ample, decorada amb vuit lleons que guarden els relleus dels escuts de les províncies catalanes, el segon cos, és la columna i el tercer l’estàtua de l’almirall coronant-lo amb la mà estesa senyalant el lloc.
El monument va ser inaugurat el primer dia de juny del 1888 en un acte que presidí la reina regent Maria Cristina, acompanyada del president del Consell de Ministres, Sr. Práxedes Mateo Sagasta, i tenint com a convidats al rei d’ Itàlia, Humbert I, representant a la ciutat de Gènova que aleshores s’entenia era la pàtria nadiua de l’Almirall, (desprès han sortit divergències i noves propostes argumentades, i entre elles, molt fonamentada, la possibilitat de que Colom fos català, d’origen jueu. [aquí el secretisme d’haver quedat ocultat el seu origen]. i tambéel president de Estats Units, Grover Cleveland , (segurament per fer-los la “pilota” als ianquis). A l’any 1889 es va instal·lar un ascensor dins de la columna, des d’on s’albira tota la ciutat i més lluny. Aquest ascensor mai ha deixat de funcionar.
[row]
[col col=6]
Les dues fotografies són de l’època
[/col]
[col col=6]
Els dies de la construcció del Monument
[/col]
[/row]
El projecte va ser aprovat per l’ Ajuntament de Barcelona el 6 de setembre de 1881, i el dia 26 d’aquell mateix mes es va col·locar la primera pedra. En aquells moments l’alcalde de a ciutat era el Sr. Francesc Rius i Taulet.
Per a l’execució del monument es va convocar un concurs de projectes el maig de 1882, amb un jurat presidit per Ramon de Sentmenat, president de la Acadèmia de Belles Arts. S’hi presentaren varis candidats nacionals i estrangers, però l’Ajuntament va escolllir el projecte de Gaietà Buigas per tenir un pressupost més baix i suposadament per ser català.
Respecte el finançament, en principi es va obrir una subscripció popular perquè pogués ser construït gràcies a les donacions dels particulars, però l’Ajuntament va tenir finalment fer-se càrrec de les despeses, ja que les aportacions particulars van ser insuficients i el pressupost inicial va ser àmpliament superat (va passar de les 300 000 pessetes inicials a 1.062.689, tot i què el govern de Madrid va cedir 30 tones de bronze procedents de material de guerra de rebuig per a ser destinades a la construcció.
Les diferents peces van ser motllurades a varis fornals de Comas, el de Francesc Vidal, de Dueros, Can Solà i Alexander Wohlguemuth. Per acoblar les seccions de peces en el seu lloc definitiu es van valdre de carros arrossegats per llargues cues de cavalls, aspecte que va ser tot un espectacle per els barcelonins de l’època. Les obres van durar set anys. Per a la construcció de tot el conjunt es va haver de muntar una bastida tan alta com el monument.
El monument en conjunt és tota una simbologia, de dades, fets, al·legories, personatges, i en els baixos relleus, les fames alades, els escuts de les províncies catalanes i de tots els personatges històrics relacionats amb Colom, començant pels Reis Catòlics, mentre la arquitectura, la part escultòrica, els dissenys i empreses de construcció a contractar, es feren sempre sota concurs públic, en els quals s’hi presentaren, varies propostes que sempre foren aprovades per jurats presidits per personalitats de cada ram.
Un altre mèrit dels que conceberen el projecte, contant amb l’anuència de l’Ajuntament de Barcelona, es que tots y cadascun dels detalls del monument, els encarregaren a tal magnitud d’artistes de vàlua i d’artistes catalans dels quals no podem incloure aquí per la massa llarga llista, només dir que l’escultura de l’almirall la feu Rafel Atché ; Pere Carbonell dissenyà els baixos relleus, i els escuts de les províncies catalanes Manuel Fuxá i la resta de detalls cada un d’un artista diferent.
[row]
[col col=6]
Estàtua d’Almirall
[/col]
[col col=6]
La base del monument
[/col]
[/row]
I per concloure l’article no ens podem acomiadar sense fer referència a les anècdotes del monumental que com tota obra magna les té:
—Contra el que creu tothom el dit de l’almirall no senyala cap on és Amèrica, que de ser així hauria de senyalar en direcció a l’inversa, o sigui cap a les muntanyes de Collserola, que es realment la direcció geogràfia d’aquell Continent. De fet, la intenció del seu autor era que Colom assenyalés cap a Amèrica, però el públic no hauria entès que el dit senyalés cap a la Rambla , i per això va instal·lar l’estàtua, no per que assenyalés Amèrica, sinó el camí cap a Amèrica anant per mar, que és la ruta que va fer Colom partint del Port de Pals .
—El monument va ser construït en el context de les obres de millora del litoral de Barcelona, aprofitant l’Exposició Universal.
—En el primer esbós de Caietà Buigues, Colom no tenia el braç aixecat, sinó que apareixia de peu subjectant un estendard amb el seu braç esquerre, mentre que recolzava la mà dreta al pit, segons l’argument de Buïgas “en la sublim situació de trepitjar per primera vegada la terra americana i, fixada la mirada cap amunt, dirigint a Déu una fervent i agraïda pregària. El tingués els braç estès ja fou un segon esbós.
—El dia de la inauguració, el 24 de gener de 1889, l’ascensor va patir una avaria, i va quedar tancat dins durant una estona l’alcalde Rius i Taulet i l’escorta.
—La idea d’erigir un monument dedicat al descobridor d’ Amèrica ja havia sorgit a mitjans del segle XIX
—El 1892 el Monument a Colom va ser el centre de les celebracions del quart centenari del descobriment d’Amèrica a Barcelona, acte que va ser registrat en una làpida col·locada a la base del monument.
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH 
