La primera imatge que veu l’espectador al començar un film de la marca
Seguint en la línia d’articles anteriors aportem avui una de les grans productores de cinema de Holywood de tots els temps que conjuntament amb la Metro Goldwyn Mayer van ser les adalil del cinema mundial.
Creada el 1905 per Adolph Zucor, es va consolidar entre els l’anys 1914-16. En aquest últim any es va associar amb el distribuïdor William Hodkinson, el qual va ser la clau per aconseguir una gran cadena de sales d’emissió. En els anys 20 tenia la major quantitat de sales de projecció del món. En aquesta època es realitzaren films evocadors, entre altres, la primera versió dels “Deu manaments” (1923) i, La Desfilada de l’amor (el 1929). En aquests dies brillaren en el firmament cinematogràfic estrelles tan brillants com la Mary Pickford, Douglas Fairbanks, John Barrymore o la Gloria Swanson.
Als finals dels anys vint la famosa depressió iniciada als Estats Units la va afectar, com a la resta de productores, però també com la majoria de la resta, va ressuscitar amb la segona guerra mundial, tornant a ser capdavantera d’Estudis.
Li feu contractar els millors directors en actiu com foren Josef Stemberg i Ems Lubitsch, així actors tant rellevants com els germans Marx, Marlene Dietrich, entre altres. En aquests temps la Paramount es va distingir per ser la productora amb més presencia a les sales d’Europa.
Desprès va iniciar un declivi en dedicar-se a fer pel.lícules de signe menor (“mancades de vida”, com ho va batejar un famós crític) malgrat anaven signades per personalitats del cinema. Aquest lapsus només el salvà el que resultaria l’afamat director Cecil B. de Mille, director de films tan senyers com El signe de la Creu de l’any 1932 i Cleopatra, del 1934. També res salta amb films de terror L ‘home i el monstre, i “Els carrers de la ciutat”, dirigides per Mamoulian i comèdies elegants com La viuda alegre. Malgrat tot mai pogué superar les pel.lícules de tipus musical que tant van caracteritzar a la Metro.
Magnifica vista del rodar una pel.lucula e Fart west
La mateixa declinació els anys 70, amb tot, films de relleu, com Love Story, la trilogia del El Padri (amb els asos Robert de Niro, Al Pacino i Marlon Brando), els musicals Febre del dissabte a nit, amb John Travolta i Grease i la llarga sèrie dels Star Treck. Segueix els anys vuitanta amb títols tant sonors com A la busca de l’ arca perduda, de Harrison Ford, “Oficial i cavaller (amb Richard Gere) i Els intocables de Eliot Ness
Els anys noranta, l’astracanada de Forrest Gum, malgrat tot visionada per tothom; la delicada Sabrina amb la intervenció dels famosos Humphrey Bogart, Audrey Hepburn, William Holden; una nova versió de l’enfonsament del Titanic i la bèl.lica Salvar al soldat Ryan, dirigida pel popular Steven Spielberg. entre altres menors però amb un cert nom. Al final de la dècada les seqüències de I ‘Indiana Jones amb Harrison Ford
Quant les sèries, la Paramount va destacar títols tant sobresortits com Vacances en el mar, Missió impossible, La Guerra dels móns, les més titulades.
Respecte el logotip: el pic d’una muntanya coronada per estrelles i el títol de l’Estudi es degué a l’inicial Hodkinson, el primer distribuïdor, el qual es va inspirar en un edifici que portava aquell nom, amb el terme paramount que en angles vol dir “preeminent”. Suposadament també degué influir el mot mount (muntanya), pic que va ser present en el logo des els inicis de la companyia. El pic muntanyenc fou coronat al principi per 24 estrelles que eren el numero d’estrelles humanes que disposava la productora el 1916. Se ignora el perquè més tard en figuraren 22, que precisament són les que han seguit fins ara.
[row]
[col col=6]
El pic de la muntanya del logotip
[/col]
[col col=6]
La segona imatge en el inici dels films de produïts per la televisió [/col]
[/row]
I per acabar, la famosa imatge de l’entrada als estudis de la Paramount
[row]
[col col=12]
[/col]
[/row]
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH
