El cinema ha tingut molts tractaments en els mitjans de difusió. Se li han analitzat tots el angles i punts de vistes. En la difusió hi han col·laborat la radio els diaris i la televisió amb els fets més rellevants del cinema. S’han radiografiat als crítics anant des la mordacitat fins els elogis.
També s’han escrit milers de biografies dels artistes, de directors, de guionistes, fins i tot dels secundaris, així els cameramens, les perruqueres i les estaticiens ocults entre bastidors. Però el que quasi no s’ha tocat ha estat “el motor” del cinema, o sigui les productores que han treballat a l’ ombra, i gràcies a elles ha estat possible tenir estils de rodatge, platós i en general la infraestructura pròpia de la filmació de les pel·lícules i aconseguir que el cinema en general hagi tingut una gran acceptació del públic. Són Empreses que al llarg dels anys han tingut moments de glòria però també de penúries, estudis que han canviat de mans, canviant fins i tot el logotip en ocasions, corporacions que han fet grans negocis però de vegades han hagut d’empenyorar-se per a subsistir, i algunes feren fallida, però, de no haver existit aquestes empreses el cinema no hauria estat possible. Es a dir, poc s’ha parlat dels fabricants del cinema, que en el món de l’espectacle se’ls ha dit encertadament les “Productores”.
El nostre propòsit es doncs fer una succinta evocació de les principals. Avui aportarem a:
La Twentieth (20th) Century Fox, es un dels principals estudis de cine de Hollywood, lloc situat a Los Angeles (California). Aquesta companyia va ser el resultat d’una fusió entre la “Fox Film Corporation”, fundada per William Fox i la Twentieth Century Pictures constituïda en 1933 per Darryl F. Zanuck i altres socis.
Abans de la fusió, William Fox havia estat un gran home de l’espectacle per ser un pioner de la creació de cadenes de sales de cine on si projectaven principalment pel·lícules del seu estudi. S’iniciá en el cine mut en els anys 1914 al 1917 obtenint un gran èxit.
[row]
[col col=6]
William Fox
[/col]
[col col=6]
Darryl F, Zanuc
[/col]
[/row]
Quan el so va arribar al cinema va adquirir els drets de “Movietone” , un sofisticat procés de so alemany, iniciant-lo també amb èxit amb aquesta nova modalitat. En 1926 va adquirir 120 ha. de terreny per a construir-hi la seva empresa aleshores titulada “Movietone City”.
El pas següent va ser fer més gran la seva empresa intentant comprar l’ empresa rival “Loew’s Inc” propietària de 200 sales de cinema i la Metro G. Mayer, però per una sèrie d’inconvenients interposats per Louis Mayer, -esquirol aleshores de la Metro–, feren retardar la fusió, amb la mala sort que el Sr. Fox tingué aquells dies un accident de cotxe que el va tenir retingut en el hospital i quan es recobrà es troba mig el desplomi de la borsa de l’any 1929, perdent quasi tota la seva fortuna.
Fou un gran cop per a Fox que mai més se’n recupera. Els bancs intervingueren els seus negocis, veient-se clar que si no es fusionava amb altra companyia no tenia cap alternativa de sortida.
Entre tant Darryl Zanuck director de la Wamer Brothers es trobava irnmers en una discussió sobre salaris que la productora li devia i vist que no els podia cobrar se’n va separar al temps d’anunciar la creació d’una nova empresa, la Twentietb Century Pictures associant-se a tal fi amb Joseph Schenck, president de la United Artists, La Twenty inicià activitats el 1933 amb gran èxit produint la millor part de films d’aquells dies.
Dos anys més tard aquesta companyia es fusiona amb la Fox. En principi, per ser la Fox més gran es pensà donar-li el nom de Fox-Twentietb Century, però al final s’opta pel nom que ha passat a la historia: Twentietb Century Fox, fundada l’any 1935.
[row]
[col col=12]
Estudis de la 20th. Century Fox en la seva època daurada.
[/col]
[/row]
La Fox tingué en principi artistes tant importants com Buster Keaton en el cine mut. Procedents de la Fox s’incorporaren a la nova artistes tant importants com Will Roger, Spencer Tracy i l’afamada artista femenina de l’època Janet Gaybor, però aviat es contractaren estrelles tan lluminoses, com: Tyrone Power, Henry Fonda, Don Ameche, Betty Grable, Alice Faye, i més tard Gregory Peck, Richard Widmark, Maureen O’Hara Dana Andrew i Gené Tiemey, entre altres. La qui els donà més beneficis els anys trenta fou la nena Shirley Temple.
En els anys 50 va sofrir, com totes les demés empreses, els embats de la televisió. Amb tot encara va filmar amb penes i treballs el costós film en cinemascope “Cleopatra”. Despres Zanuk es retiraia i l’ empresa va passar a mans dels milionaris Rupert Murdoch i Marvin Davis.
El logotip de la Fox fou una llàntia màgica amb la frase “Educacional Pictures”, recordant es temps dels dibuixos animats. Sota la llàntia entre cometes l’anagrama “The Spice of de Program”, mentre que la 20Th Century Fox, disposa del logotip conegut de tots, el qual ha sofert només lleugeres variants quasi imperceptibles a mida que anaven canviant els staffs.
Malgrat tot, a l’acabar el segle XX alguns directius i ejecutius estengeren que la marca de la casa” quedaria obsoleta a l’entrar en el segle XXI i proposaren un de nou basat, es clar, amb el vell retocat, alguna cosa així
[row]
[col col=12]
[/col]
[/row]
però la idea no va prevaldre i el bon sentit seria seguir amb l’anegrama de sempre.
Entre les dues empreses es filmaren milers de pel.licules, algunes tant carismàtiques com: Carros de Foc, Ballant amb Llops, Tomaquets verds fregits, El dia més llarg, Barton Fink, La Cançó de Bemadette, Casper, El Diari d’Anna Frank, Mort entre les Flors (dels germans Coen), Moulin Rouge, Jesús de Natzaret, Patton, EIs nois del Brasil (amb Gregory Peck), Titanic, Tora! Tora! Tora!, i de relleu, totes les series Star Wars (Guerra de les Galaxies) i El Aviador (amb Leonardo Di Caprio).
Com tothom sap el principal enemic del cinema de sales ha estat la televisió malgrat els Estudis tractaren d’inventar el cinemascope, el tecnicolor prò tot fou ren va.
Per a l’espectador “tenir el cine en casa” va ser el cop de maça que va acabar amb les grans cases del somni les quals han passat, les que perduren, a dedicar-se principalment a la producció fílmica per vídeo i televisió. Aixi que afegiren el logotip de la marca dins la pantalla de televisió.
[row]
[col col=12]
[/col]
[/row]
Tornant al mon de les empreses per famosos que fossin els artistes, de fet, quedaven contractats per elles decidint a la vegada “qui havia de ser més famós o no tant” el mateix amb els directors, els quals actuaven sota els contractes que pactaven amb la companyia.
Per tant es fàcil entendre que el motor de l’economia cinematogràfica han estat les productores i, pel damunt d’aquells personatges que han merescut l’atenció del gran públic. En definitiva, Les Productores han estat en realitat les principals fàbriques de somnis.
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH 
