Carles Guerra (Amposta 1965) exposarà a Lo Pati “Treballs” una sèrie d’instal·lacions dels anys 90 que ara cedeix al Centre d’Art Terres de l’Ebre.
Es tracta de les darreres obres que va produir per exposar i que li serveixen per explorar el concepte (im)productivitat.
Serà una manera de recuperar el seu rol d’artista plàstic. “Mai he deixat de pensar que sóc artista”, afirma tot precisant que ser artista no només vol dir pintar o fer escultura, de fet ell hi ha exercit des de la docència i la gestió cultural al capdavant d’equipaments com la Fundació Tàpies, ara, o el Macba o la Virreina, anteriorment. Reconeix que exposar a Lo Pati li ha representat un “dilema gros” i li continua provocant un cert “vertigen”, però li ha servit per fer autoanàlisi personal i recuperar un moment clau de la seua trajectòria vital i artística.
Així, l’exposició que del 17 de novembre al 20 de gener del 2019 es podrà veure a Lo Pati, i que es titula TREBALLS. Sense compensació, recuperarà, sense nostàlgia, bona part de les obres que a principis dels anys 90 va produir a la fusteria del seu pare a Amposta. Guerra havia decidit allunyar-se del seu estudi de pintura a Barcelona, on havia madurat com artista per explorar altres camins. La seua idea era inscriure el treball artístic en un entorn de treball convencional com és una fusteria. “Allò que més em preocupava en aquell moment era posar en dubte les formes de valorar el treball artístic”, explica. I és que en aquella dècada va ser molt rellevant el debat sobre allò que era productiu i allò que no ho era i es va fer cèlebre el concepte de treball immaterial de Maurizio Lazzarato. En contraposició Guerra, va voler experimentar amb un treball que es desprenia del valor afegit que el camp de l’art atorga a certs objectes o pràctiques. El resultat van ser una sèrie d’obres i instal·lacions que aspiren a substituir la pintura creant obra artística a través de maneres de fer més pròpies d’un ofici.
Aquestes obres són part de l’exposició i han estat cedides al fons d’art de Lo Pati. “Són els darrers objectes que vaig produir per a exposicions. A mi em recorden un escenari mental que em va confirmar la idea que el món de l’art és un dels llocs més interessants i lliures per tenir-hi els peus plantats”, explica Guerra, per qui la divisió del treball o la productivitat i el valor de l’art sempre han estat temes de reflexió. “Ara poden semblar obres descarregades de la potència que els atorgava quan els vaig produir. Són simplement materials despullats dels valors afegits que havien pogut tenir en una altra època. El valor d’un objecte artístic sempre depèn de nosaltres”, argumenta.
Carles Guerra
“En aquests moments Carles Guerra potser és més conegut fora de les Terres de l’Ebre que aquí, i per estar al capdavant d’un equipament cultural de primer ordre com la Fundació Tàpies, per això ens ha semblat interessat projectar el seu perfil més d’artista plàstic i fer-ho des d’un centre art, que ell, en certa manera també va contribuir a crear”, ha assenyalat per la seua banda, la directora de Lo Pati, Aida Boix.
