El passat dissabte dia 27 d’octubre, la capella de l’Antic Hospital de Santa Magdalena de Montblanc va acollir un Simposi sobre Joan Poblet i Teixidó.
L.Albareda i N.Vilà
Amb motiu del centenari de la seva mort, l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà (ACCB), amb el patrocini de l’Ajuntament de Montblanc i el Consell Comarcal, va organitzar aquesta jornada per tal de commemorar, posar en valor i contextualitzar la figura d’aquest reconegut montblanquí, i per extensió, conquenc.
Joan Poblet i Teixidó fou una persona polifacètica: advocat, filòleg, escriptor, historiador i un dels principals promotors de la premsa comarcal. En aquest sentit, va ser l’ànima del setmanari La Conca de Barberà, va col·laborar amb La Gazeta de la Conca i va fundar el periòdic L’Escut.
Com a historiador, va ser premiat en el Certamen Literari d’Olot de 1898 i en els Jocs Florals de Montblanc de 1906. També va escriure diversos treballs d’investigació sobre la història de la Conca de Barberà i és autor del nomenclàtor dels carrers de la vila montblanquina de 1910.
La presentació del Simposi va anar a càrrec de l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu i Domingo, acompanyat del director del director dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Agràs i Estalella, i del director de l’Arxiu Comarcal, Josep M. Porta i Balanyà. Els tres van destacar la figura de Joan Poblet i Teixidó, tant per la seva estima a Montblanc, així com per la comarca, i pels seus esforços per tal de modernitzar el sistema agrari i la participació en el moviment catalanista. De la mateixa manera, van fer incís en el centenari de la seva mort, a causa de la pandèmia de grip que afectava, no solament a Europa, sinó a tot el món.
La primera ponència va anar a càrrec de Josep M. Prats Batet, amb Josep M. Vallès com a moderador. Prats va parlar sobre el paper de l’Església a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Una Església que, com la mateixa societat, tenia dos corrents: una més conservadora i tradicional i una altra amb unes idees més modernes i progressistes. Una Església que era conscient de la necessitat de trobar una cohesió interna, que havia de passar per una reforma per poder adaptar-se a la modernitat; de fet, és el que la societat de l’època qüestionava. El mateix passava amb el catalanisme polític, que tot i voler demostrar una certa modernitat, no podia deixar de banda els valors del catolicisme. Joan Poblet i Teixidó era un defensor acèrrim del catalanisme catòlic i va participar activament en el moviment catalanista. A Montblanc, per exemple, va organitzar l’Associació Catalanista, de la qual en va ser president i on s’encarregava de la secció d’Agricultura.
El Dr. Xavier Ferré Trill va ser el segon ponent, que va incidir en Joan Poblet i Teixidó com a organitzador agrari. Josep M. Porta i Balanyà, director de l’Arxiu Comarcal, en va ser el moderador. En la seva intervenció, Ferré va assegurar que Joan Poblet i Teixidó va invertir molts esforços en millorar la qüestió agrària a Catalunya. Una preocupació que incrementà notablement en retornar a Montblanc. “Què passa en una vila rural, en un entorn agrari, després de la crisi de la fil·loxera? Com superar aquesta crisi?”. Quan Mossèn Pau Queralt funda el periòdic La Conca de Barberà, Poblet i Teixidó aprofita per difondre les seves idees. Aquest mitjà de comunicació va esdevenir un portaveu de l’ideal reformista agrari, el qual es basava en la idea d’aglutinar les viles a través de l’associacionisme. Amb les seves publicacions, doncs, volia donar a conèixer aquells aspectes tècnics que tenien a veure amb l’agricultura i l’organització del treball per tal de contribuir a la modernització de la pagesia.
La tercera xerrada fou de Lali Albareda, i Núria Vilà com a moderadora; ambdues tècniques de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. En aquesta ocasió es va parlar de la “grip del 18”. Aquesta malaltia afectà de manera global en el món fins al punt d’esdevenir una pandèmia, la major part de vegades, mortal. Joan Poblet i Teixidó va morir a causa d’aquesta malaltia el dia 20 d’octubre de 1918; també la seva esposa Lídia i el seu fill Ramon, amb pocs dies de diferència. Concretament, els registres del mes d’octubre d’aquell any a Montblanc, referencien 53 morts, del quals 42 van morir de grip o a causa d’una afecció pulmonar greu, sovint com a derivació d’una complicació de la grip.
[row]
[col col=4]
placa commemorativa [/col]
[col col=4]
Porta i Ferré [/col]
[col col=4]
Vallès i Gavaldà [/col]
[/row]
La situació era tant greu que l’Ajuntament i la Junta Municipal de Sanitat van prendre un seguit de mesures per tal de pal·liar els efectes de la pandèmia. Al mes de setembre es van prohibir espectacles públics tals com funcions teatrals, balls i projeccions de cinema. També es va procedir al tancament de les escoles per tal d’evitar aglomeracions públiques com a focus de contagi. A principis d’octubre, es va determinar que sortís en processos de rogatives la imatge petita de la Mare de Déu de la Serra per implorar en favor de la salut pública i, al mateix mes, es va aprovar la suspensió de la visita al cementiri el dia de Tots Sants.
Finalment, el Dr. Antoni Gavaldà i Torrents, amb el suport de Josep M. Vallès, va ser l’encarregat de dissertar per tal d’extreure les conclusions de la jornada. Van incidir en la funció de Joan Poblet, com a promotor de la modernització agrària i en el paper clau que la Mancomunitat va tenir en aquest tema, gràcies a la creació del Servei d’Acció Social Agrària.
Un cop acabades totes les ponències, Francesc Benet i Ribé, president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i Josep M. Porta i Balanyà, director de l’Arxiu, van tancar l’acte.
En primer lloc, Francesc Benet va agrair els esforços que des de l’Arxiu Comarcal s’estan fent per a difondre el patrimoni cultural comarcal. Tot seguit, va aprofitar l’ocasió per donar a conèixer el nou escut del Consell Comarcal. Aquest consta de l’edifici d’una cooperativa i una espiga que representen la “Conca estricta” i la subcomarca “la Baixa Segarra”. El corona unes muralles que recorden el Montblanc medieval i també inclou els colors de la senyera. Els elements que formen aquest nou escut fan palès que els pensaments i preocupacions de Poblet i Teixidó, en quant a la qüestió agrària, encara segueixen vigents, ja que actualment el cooperativisme forma part de l’essència de la Conca de Barberà.
Seguint el tema, el president del Consell va aprofitar per parlar del nou model de cooperativa que s’està promovent des del Consell Comarcal, segons Benet, podríem parlar de “Cooperativisme 2.0”.
Per la seva banda, el director de l’Arxiu, Josep M. Porta, va agrair l’assistència a l’acte a totes les autoritats, ponents i al públic assistent.
Un cop acabat el Simposi, es va procedir al descobriment d’una placa commemorativa que el Consistori montblanquí ha col·locat a la casa on va morir l’homenatjat, al carrer Joan Poblet i Teixidó, on es llegeix el següent text: “Joan Poblet i Teixidó, advocat i escriptor montblanquí, va morir en aquesta casa el dia 20 d’octubre de 1918. Activista catalanista i impulsor del cooperativisme a la Conca de Barberà”. La placa també inclou la imatge de la capçalera del setmanari L’Escut, que Poblet va fundar el 1916.
