Gastronomia dels Països Catalans

Rere una bona recerca hem trobat aqueixa joia catalana que es precisament els seus plats gastronòmics.

Faves amb butifarra negre

Segurament no hi són tots, però estem segur que hi figuren els més coneguts. Alguns poden ser de denominació poc sonora, en tenir origen típic de comarques, zones, províncies, fins i tot poblacions específiques, motiu pel qual hem intentat ampliar-los breument a la base de les crides que podran consultar.

Pa amb tomàquet

Plats

–Botifarra amb seques o amb mongetes del ganxet  Calçotada · Caldo i carn d’olla.

–Canelons · Caragols · Cebollada · Coca salada (coca de recapte, coca de xulla, coca de pa.

–Escudella o Putxero i pilota ·  Espardenyà · Esqueixada, esgarrat i pericana⁽¹⁾.

–Faves ofegades o sacsades· Fideuà · Fideus rossejats · Fricandó · Frit. 

–Ollada, bullit o putxero · Liaigu⁽²⁾ 

–Pa amb tomàquet o oli · Panada, pastisset · paella d’arròs, arròs al forn, arròs a banda, arròs a la cassola, arròs i costra, arròs a la bruta, arròs de la terra, rossejat, llandeta⁽³⁾ i més · Perol 

-Sarsuela de peix i Caldereta de llagosta · Suquet de peix o bullinada. 

–Terregada⁽⁴⁾ · Tombet⁽⁵⁾ · Trinxat

[row]
[col col=5]Sarsuela   [/col]
[col col=6]allioli  [/col]
[/row]

Companatges i condiments

Embotits: Andito⁽⁶⁾ · Botifarra · Botifarra traïdora · Bringuera⁽⁷⁾ · Bull o paltruc ⁽⁸⁾· Bull de cap · Bull de donja · Bull de fetge . Carnxulla . · Figatell⁽¹⁰⁾ ·  Fuet ·  Girella⁽¹¹⁾ ·  Llonganissa 

Mandonguilles· Sobrassada · Xolís⁽¹²⁾ ·Xoriç.
Làctics: Formatge de Maó · Formatge serrat · Tovalló ⁽¹³⁾· Formatge de tupí . Llenguat . Man- tega i Formatge d’Urgell · Mató, brull⁽¹⁴⁾ o brossat
Picadetes:  Samorra⁽¹⁵⁾ · Olives · Tramussos⁽¹⁶⁾ · Cacaus · Seitons o anxoves · Taretes⁽¹⁷⁾
Altres: Albergínia bonica · All de Banyoles · All de Belltall · Farcellets de col · Marisc

[row]
[col col=5] mandonguilles   [/col]
[col col=5]Esqueixada    [/col]
[/row]

Salses y mulladors

All-i-pebre · Allioli · Allioli de codony · Anxovada 

Balandra⁽¹⁸⁾

Escalivada o espencat 

Picada 

Romesco 

Salvitxada ^(19)· . Samfaina, Xanfaina, Tomacat o Mullador · Salsa de Nadal ·  Sofregit 

 Xató

[row]
[col col=5] Romesco [/col]
[/row]

Pa, postres i dolços

Braç de braç de gitano · Bunyol  

Carquinyoli o rosegó · Catània ⁽²⁰⁾ · coca dolça  . coca de llanda,  coca de Sant Joan, etc.) . Casqueta⁽²¹⁾ , pastisset o rubiol · Congret( o congrets · Crema cremada . Crespells⁽²²⁾ · 

Crespellet o crespellina

Ensaïmada · Espartero⁽²³⁾ 

Fartó⁽²⁴⁾ · Faviola ⁽²⁵⁾ · Flaó⁽²⁶⁾ 

Gelat d’Alacant i Gelat de Xixona 

Jaleo ⁽²⁷⁾

Magdalena · Mel i mató · Menjar blanc. Mona

Neules 

Orelletes o bunyetes 

Pa de pagès · Panellet · Pasta seca · Pastisset o flor · Pestinyo⁽²⁸⁾ · Postres de músic

Tortell o Torta de Reis · Torró · Tonya⁽²⁹⁾, pa socarrat o fogassa 

Ulleres ⁽³⁰⁾

Xuixo ⁽³¹⁾

[row]
[col col=5]merlets de Montblanc  [/col]
[/row]

Begudes

Aromes de Montserrat . Aigua de València  

Café-licor  · Cassalla  · Cava  Garnatxa de l’Empordà  . Caves del Penedès . Caves de Comarques

Gin de Menorca 

Herbes  · Herbero 

Mistela 

Orxata 

Palo  · Piment 

Ratafia 

Vermut 

Xocolatada
Vins de Catalunya  · Vins del Rosselló  · Vins del País Valencià  · Vins de les Illes Balears i mes DOs.

[row]
[col col=5][/col]
[/row]

Components dels plats

(1).- L’AMANIDA PERICANA és un plat típic de les muntanyes d’Alcoi i rodalies. Feta dins d’una cassola ceràmica. És una barreja de pebrots rojos secs fregits, alls, sal i tires de bacallà amb oli.

(2).- L’ OLIAIGUA és una sopa freda típica de Menorca. Té els seus orígens en la pagesia de l’illa i és per això que els seus ingredients són bàsicament productes de l’hort, com el tomàtic, la ceba o el pebrot verd.

(3).- LA LLANDETA DE PEIX, és un plat típic de Dénia, Xàbia i Calp.

(4).- LA TERREGADA és un plat de caràcter rústic típic de la cuina de Terrassa de principis del segle XX, consisteix en sang i freixures o menuts (normalment consisteix en pulmons – també anomenats perdiu -, cor i fetge) guisades amb una mica picantó

(5).- EL TOMBET és una tècnica culinària en què, en l’olla de fang, es couen els ingredients a foc lent, fent-los remoure amb tombs o sacsejades suaus agafant l’olla per les anses, sense usar la paleta

(6).- ELS ANDITOS són uns embotits típics de la Vall d’Aran, i és un dels primers productes obtinguts de la matança del porc i està feta a partir de carn del cap, cotnes (codenes), cors, ronyons (arnells), freixura (corada) i sang. 

(7).- LA BRINGUERA és un embotit tradicional de la comarca pirinenca de l’Alt Urgell, però originària d’Andorra. 

(8).- PALTRUC BLANC, anomenat també bisbe blanc, o bull blanc o bisbot): és aquell ques’em- boteix carn magra i greix sense sang. 

(9).- LA CARN-I-XULLA (carnixua, pronunciat en menorquí) és un embotit específic de Menorca cru elaborat amb carn magra i xulla de porc 

(10).- EL FIGATELL, provinent del figatellu d’origen cors,  El figatell es relaciona sovint amb altres embotits de la mediterrània com la shiftalia xipriota i té de base el fetge.

(11).- LA GIRELLA és un embotit típic del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça a Catalunya i el Sobrarb, el Somontano de Barbastre i la Ribagorça a l’Aragó on rep el nom de chireta. 

(12).- EL XOLÍS és un embotit fet amb carns del porc: pernil, llom, espatlla i una barreja de papada i cansalada fresca. És típic del Pallars.

(13).- TOVALLÓ és un formatge de forma quadrada i en forma de globus amb una espècie de mugró a la part superior degut al seu procés d’elaboració en el que es premsa i s’escorre la llet amb un tovalló nuat.

(14).- BRULL el brossat o brull és un producte làctic fresc, sense sal, amb bastant lactosa, i que per tant resulta amb un cert gust dolç.

(15).-SAMORRA o salmorra, es un nom més de la picada típica.

(16).- TRAMUSSOS és el nom d’una planta herbàcia, el seu fruit és un llegum de consum popular (guixa, dit també) . El nom tramús, en plural tramussos —molt usat al País Valencià i Catalunya— deriva de l’àrab at-turmus,

(17).- TARETES, les taretes és el nom a les Valls d’Alcoi denominen les tapes.

(18).- Balandra La salsa balandra és una salsa tradicional de pescadors de la cuina catalana que es menja principalment amb plats de peix.

(19).- CATANIAS, O MERLETS O MONTBLANQUINS, són un dolços secs típics de Villafranca del Penedès, i de Montblanc, elaborats amb ametles senceres, torrades recobertes de pasta d’ametla, avellana i llet, d’una capa d azucar.

(20).- CASQUETA O CASQUETES, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de l’Ebre. A Menorca, són unes pastes en forma de flor que es mengen per a acompanyar el cafè o la xocolata.

(22).-CRESPELLS a Mallorca els Crespells són pasta seques fetes bàsicament amb farina, rovell d’ou, oli d’oliva, llard de porc i sucre. Se li sol afegir suc de taronja, llimó i anís.

(23).- ESPARTERO els esparteros són uns pastissos fets de farina, sucre, oli, ous i canella amb forma enrotllada i allargada. Són típics de les Valls d’Alcoi,

(24).- Fartó és un dolç típic valencià , un tipus de pastis (congret) allargat tou i dolç

(25).- FABIOLA o coco de Cocoter és un dolç de preparació senzilla, a base d’una massa de bescuit molt flonjosa i lleugera, mullada d’alguna classe de licor Damunt porta coco esmicolat. 

(26).- FLAÓ o pastis de formatge d’Eivissa, postra elaborat a base de formatge herba bona i anís.

(27).- JALEO es un postra menorquí a base de varis pastissets servits en un platet, una mena de músic però de dolcets.

(28).- PESTINYO és un dolç de probable origen àrab, típic de València Es un full de pasta seca doblegat en forma de sobre. La pasta és perfumada amb anís i taronja.

(29).- LA TONYA, també dita pa socarrat, mona, coca bova o pa nou en alguns llocs del pa, és un dolç de rebosteria típic del País Valencià. 

(30).- ULLERES, altre nom que se’ls hi dona a les classiques “palmeres” dolces

(31).- XUIXO és una pasta dolça típicament gironina, de forma cilíndrica de pasta fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora.

Si em parlat de menges catalanes, perquè no hem de citar els seus cuiners?:

PRINCIPALS CUINERS CATALANS VALENCIANS I BALEARS.

Ferran Adrià, cuiner de El Bulli, el millor restaurant del món, tancat l’any 2011. El primer cuiner del món a parlar de creació i cuina creativa.^[35]

Carme Ruscalleda i Serra, cuinera dels restaurants Sant Pau a Sant Pol de Mar i a Tòquio. És l’única a Espanya a tenir cinc estrelles de la guia Michelin 

Joan Roca, cuiner de El Celler de Can Roca de Girona, considerat el cinquè millor del món.

Santi Santamaria, propietari del restaurant El Racó de Can Fabes  Abogava per preservar la tradició Morí el febrer del 2011.

Josep Lladonosa i Giró, investigador de la cuina tradicional catalana, ha recuperat i difós receptes antigues, en especial les receptes d’arrosos, Ha estat durant cinquanta anys cuiner del restaurant barceloní Set Portes.

Didier Banyols, perpinyanenc té dues estrelles de la Guia Michelin al restaurant Les Feuillants a Ceret.(Perpinyà)

Àgueda Vadell Pons, cuinera del restaurant Ca n’Aguedet d’Es Mercadal, un dels restaurants millors de Menorca,

I molts altres cuiners dels quals hauriem de fer la llista molt llarga, de citar-los tots

I no fariem justícia sino mencionessim els

DIFUSORS DE LA CULTURA GASTRONÒMICA i CUINA CATALANA

Tampoc els citem tots, els principals són: Ferran Agulló, Josep Lladonosa i Giró, Nèstor Luján Fernández, Eliana Thibaut i Comalada, Jaume Fàbrega, Xavier Domingo, Luis Bettonica, Mireia Carbó, l’Àva Remei i els dos grans escriptors catalans, Josep Pla i Manuel Vázquez Montalbán

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH