El coll de Balaguer és una collada del terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, al Baix Camp.
Es troba administrativament dins d’aquesta comarca i, geogràficament, separa les comarques naturals del Camp de Tarragona de les Terres de l’Ebre i ha estat un dels llocs de pas obligat a Catalunya.
És situat entre muntanyes de poca altura que s’alcen a la mateixa línia de costa. Malgrat la seva poca alçària (140 metres), sempre ha estat considerat com un pas dificultós.
Actualment, el trànsit circula per l’autovia A-7, l’autopista AP-7 i la N-340, i travessen un Coll de Balaguer que no és el primigeni. Aquest es troba més a ponent, a l’oest del Castell del Coll de Balaguer i actualment ja no és un lloc de pas.
El Castell del Coll de Balaguer, datat el 1201, era la fortificació que protegia el camí del Coll. Formava un conjunt defensiu conjuntament amb el Castell de Sant Jordi d’Alfama i una altra fortificació prop d’aquell: avui es suposa situat al costat de l’antic camí del Coll de Balaguer mirant cap a l’Ametlla de Mar.
[row]
[col col=12]
[/col]
[/row]
Aquest punt estratègic va ser l’escenari de la Batalla del coll de Balaguer el 1640, durant la Guerra dels Segadors: La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat pel Virrei de Catalunya acusat de no facilitar leslleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El dia 7 de juny del mateix any, durant el conegut Corpus de Sang, grups de segadors entren a la ciutat i fou assassinat Dalmau III de Queralt, virrei de Catalunya.
[row]
[col col=12]
[/col]
[/row]
El setembre, l’exèrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l’aliança senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, així com també la totalitat dels bisbes que ocupaven les poltrones de les seus catalanes, políticament filipistes. Les tropes surten en direcció a Barcelona el 8 de desembre, rebent una gran resistència al Perelló.
Dos mil catalans es fan forts al coll de Balaguer amb dos canons, però els castellans ataquen de fort i dispersen als defensors, tot i haver rebut reforços de Cambrils i Montblanc.
L’exèrcit continua avançant saquejant l’Hospitalet de l’Infant. Assetgen Cambrils durant dos dies i els catalans resisteixen com poden sense artilleria i miren d’emboscar els assaltants als afores de la vila, atrapant la cavalleria espanyola. La cavalleria castellana descobreix l’estratagema, envoltà i dispersà les tropes catalanes.
Davant de la muralla s’hi va produir una topada amb la gent que entrava i sortia. Segons el cronista de la campanya, Francisco de Melo, hi van morir quatrecents catalans, però els castellans sense cap mirament bombardejant la vila. La resistència s’allarga cinc dies dins la ciutat, fins que els cambrilencs es rendeixen i pacten la capitulació el 16 de desembre.
Quan part dels vençuts surten desarmats per una de les portes de la muralla són morts pels atacants, en una espantosa matança que deixa prop de set-cents cadàvers per terra.
A més a més, els tres caps militars de la plaça (Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa i Carles Bertrolà i de Caldés), així com el batlle i els jurats (regidors) de la vila són jutjats sumaríssimament (no cal dir que sense cap possibilitat de garantia processal ni de defensa) i aquella mateixa nit són morts al garrot vil incomplint la promesa de respectar-los-hi la vida.
El 24 de desembre els filipistes ocupen Tarragona, on ja havien arribat els primers reforços francesos.
Després de la guerra de successió Felip V va edificar el 1725, al Coll de Balaguer, el fort de Sant Felip i, el 1813, durant la Guerra del Francès, fora destruït pels anglesos.
[row]
[col col=12]
[/col]
[/row]
Restes de la Guerra civil espanyola es troben al Coll: un búnquer i el complex de nius de metralladora i trinxeres. Varen ser un dels principals focus d’atenció de l’aviació franquista.
Els atacants tenien especial interès en interrompre el tràfic entre Catalunya i el front, d’aquí que les poblacions de l’Hospitalet de l’Infant i Cambrils eren punts de primer ordre.
El búnquer consta de quatre construccions comunicades per un passadís que les uneix. No hi ha rastres d’ocupació ni constància històrica d’us.
Just darrera la cala a migjorn del Coll de Balaguer, on hi ha la boca del túnel del tren, es troben quatre nius de metralladora, avui dia no massa accessibles, ni conservats.
Darrera del Càmping Temple del Sol es situava (només hi queden restes) una bateria de tres cercles de ciment i una gran cambra de parets gruixudes de ciment armat.
Entre les tristes anècdotes de la guerra fratricida els 1936-1939 es té historiada la que va succeí el 21 de març de 1938, quan un camió carregat de trilita, circulava per la carretera al seu pas per Cambrils.
En adonar-se el conductor que un hidroavió (un isidro, com eren anomenats), procedent de la base de Pollença, Mallorca (fotos), s’apropava amb la clara intenció de metrallar-lo, en escapolir-se, entra a l’Hospital de Sang de la Vila, però en quan adverteix del perill que pressuposa pels ingressats en el Centre Mèdic, surt i es dirigeix al nucli de la població, concretament a l’actual Plaça de la Vila, molt concorreguda en aquella hora.
[row]
[col col=6]
[/col]
[col col=6]
[/col]
[/row]
De nou, veu el perill en que posa als tranquils habitants, accelera i es dirigeix en direcció a l’ermita de la Mare de Déu del Camí, deté el camió en uns terrenys propers i el conductor fuig torrent avall.
L’observador bombarder 1 no s’ho pensa més i metralla al camió ple d’explosiu: l’ona expansiva provoca el desequilibri de la aeronau i un brusc aterratge el destrueix per complert.
L’explosió del camió carregat de trilita es va notar per arreu i gran part dels habitatges del nucli antic de Cambrils, a l’entorn de l’Ermita, quedaren malmesos.
Del conductor del camió es suposa que va salvar la vida i, cal reconèixer, que la seva decisió va salvar la vida a molts cambrilencs.
Dels tripulants de l’avió, no s’explica res, però la versió oficial de la República, dóna per fet que l’acció d’abatre a l’isidro fou deguda a un caça Mosca republicà 2 que s’havia enlairat de l’aeroport de Reus, en quant detectaren la presència de l’hidroavió italià procedent de les Balears.
[row]
[col col=6]
[/col]
[col col=6]
[/col]
[/row]
1 La tripulació es componia de 5 persones: dos pilots, un observador bombarder, mecànic i ràdio operador (aquests dos últims actuaven com artillers en cas de ser atacat l’avió).
2 El Polikàrpov I-16 (també anomenat durant la Guerra civil espanyola Mosca pels republicans i Rata pels nacionals), era un avió soviètic de concepció revolucionària per aquell temps, ja que era un monoplà d’ala baixa amb tren d’aterratge retràctil (que funcionava a mà).
Article original del Dr. Enric Sánchez-Cid 
