“VIA 4. TREN A MONTBLANC”.

Com es va fer la pel·licula.

En els primers mesos de l’any 1959, amb un grup d’amics de la Vila Ducal, que habitualment es reunien per representar obres de teatre, vaig decidir realitzar una pel·lícula amateur, però que s’apartés de les habituals que es veien en aquells temps, reduïdes a una temàtica familiar o de viatges.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

Després de pensar-hi, se’m va ocórrer un tema policíac, molt segurament influenciat pels films d’Hitchcock. Com passa sovint, quan un no té l’hàbit de fer guions, a cada seqüència s’anava complicant més la trama i al final resulta que hi vaig tenir que posar la veu en off, perquè fos un xic entenedor l’argument.

Plantejat el tema i fet el guió, va ser el moment de localitzar tant els exteriors com els interiors. Aleshores, vaig pensar que ben bé podria aprofitar l’argument policíac, de corredisses, de suspens i, a la vegada, una pel·lícula documental de Montblanc. Dit i fet. Va ser acceptada la idea i várem començar el càsting.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

Sempre he admirat als directors i realitzadors de pel·lícules de moviment de gent, de grans masses d’actors, principals i secundaris, que donen aquella impressió de gran espectacle per amagar els defectes del guió. Per aquest motiu la nostra pel·lícula hi van intervenir 64 actors, nombre exagerat per una realització amateur d’aquella època.

Tenia, doncs, els exteriors escollits (dels interiors no calia preocupar-me: en un o altre domicili particular, podríem encabir el plató) i vaig començar a repartir el papers a cada u dels voluntaris actors que van acceptar intervenir. Naturalment, hi havien els astres i les estrelles, que es van prendre el paper amb molta professionalitat. Els secundaris, resulta ser que en el transcurs del rodatge anaren adquirint un paper no tant secundari, ja que l’entusiasme que tots hi posaven resultava una seqüència molt important per entendre la trama.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

Va arribar el dia de la primera volta de maneta. Era un diumenge d’aquells d’abans en que a primera hora del matí, encara la plaça Major i certs carrers, només hi passa un que altre gat. En Jhon i en Peter i l’equip tècnic ens vam posar en les circumstàncies que el moment demanava: vàrem bloquejar els espais propers per on es perseguien els protagonistes, els enquadraments tenien que captar tant a l’actor com el monument o el paisatge urbà que havíem escollit… i, així fou, com vaig pujar a dalt de la teulada de Santa Maria per fer les preses en picat, de quan en Jhon, passa per davant de l’església.

Seguiren altres seqüències, que ens vam permetre passar-ho bé. No podia faltar l’escena típica de la sala de festes amb noies d’alterne incloses, que es va filmar a l’Hotel del Centre de Poblet, de la família Vidal, que amablement ens van cedir. Ara bé, vaig tenir una relliscada: cal recordar que ens trobàvem en plena dictadura, tant política com eclesiàstica, i aquesta escabrosa seqüència del cabaret es va filmar el dijous Sant, perquè al ser festa ens anava bé a tots els que interveníem.

Uns dies després, vaig tenir l’ocasió de comentar la realització i la finalitat documental de la pel·lícula amb el Sr. Plebà, que en aquells dies dirigia la vida espiritual dels montblanquins. Com sigui que tenia pendent algunes altres seqüències a filmar pels alts de Santa Maria i pel campanar de Sant Miquel (des d’on queia en Maties, un dels dolents del film), el Sr. Plebà em va prohibir, des d’aquell moment, entrar-hi amb el meu equip de filmació, doncs la pel·lícula tractava un tema poc decent (noies d’alterne) i m’havia saltat certes normes (filmar en dijous Sant)…

Això si, tot ho va dir de oïdes, no va acceptar veure cap seqüència de les filmades per fer-se càrrec de l’innocent argument i de la infantil posada en escena…

Com sigui que Montblanc és Patrimoni dels montblanquins i jo estava matriculat a la Ducal Vila, vàrem seguir rodant la pel·lícula pels carrers, façanes de les esglésies i demés monuments. L’Hospital de Santa Magdalena em va semblar (per por d’equivocar-me, no ho vaig preguntar) que el Sr. Plebà no hi tenia res que veure i allí vaig iniciar el rodatge d’una seqüència que vaig acabar a Jaca, per motius de desplaçar-s’hi en John (en Josep Gomis i Martí) per motius de la mili. Per cert, els seus jefes militars li van donar tota mena de facilitats perquè pogués treure’s l’uniforme i vestir-se de civil… tractant-se de que era l’actor principal i que l’equip tècnic s’havia desplaçat fins allí per rodar-hi: vaig anar-hi sol, fent 400 km. en aquell dia de Corpus, i només per aprofitar 90 segons de pel·lícula!

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

Es donava el cas que feia poc que havia inaugurat la meva clínica quirúrgica, Mare de Déu de la Serra al carrer Major, i clar en va fer gràcia que també sortís a la pel·lícula. Van ser dues seqüències.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

Una, quan en John (en Josep Gomis) casi queda atrapat per el posat sexy de la vampiresa de torn (la Teresina Marsal) que figurava residia en la mateixa pensió. L’altra, fou quan el protagonista, en Jhon, es tractat pel Metge (en Josep Mª Contijoch) i l’infermera (Assumpció Martín) a conseqüència d’haver rebut un tret del seu oponent.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

El rodatge, el muntatge i la sonorització ens va ocupar poc més de sis mesos. Crec que ens ho vàrem passar bé. I com a testimoni d’una època i, sobretot, pensant amb qui ja no poden gaudir d’aquells records, vull deixar constància dels amics que en tot moment varen recolzar aquest projecte:

Actors i actrius:

Andrèe Bonet      Maties Solé

Josep Gomis i Martí      Josep Martín

Mercè Escoté      Xavier Oller +

Assumpció Martín      Josep Mª Contijoch

Josep Mª Domènec i Cortés +      J. Mª Requesens

J. Mª Borràs      Mn. Robinat +

Xavier Pedrol +      Josep Monfar +

Montserrat Rovira      Maria Serra Sans

Josep Mª Moix      Joan Mogas

Telefonista de Montblanc      Lluís Delclós +

Anton Andreu +      Maria Serra +

Carmen de Sanfeliu +      Teresina Marsal

J. Mª Jàvega +      Albert Tarragó +

…i un llarg etcètera, fins a 64 participants, que havent passat tants anys m’impedeixen recordar els seus noms.

Direcció musical i veu en off:

Andrèe Bonet i Ducros

Escenaris on vàrem filmar:

Sala Bikini de Barcelona      Reg. de Muntanya de Jaca

Hotel del Centre de Poblet      Ajuntament de Jaca

Fonda de l’Estació de Montblanc      Blancs Andreu i Abelló, S.A.

Bar España de Montblanc      Cia. Telefónica de España

Clínica M. de D. de la Serra      RENFE

Casa Citroen: 2 CV.      Església de Santa Maria

Església de Sant Miquel      Ajuntament de Montblanc

Hospital de Santa Magdalena

Filmat en B/N. Duració: 30 m.

Guió i Direcció: Enric Sànchez-Cid

Montblanc, 1956-2002

Sinopsis de l’argument:

Els autors d’un atracament en ple coll de Lilla són perseguits per la policia i mentre John (Josep Mª Domènec) es arrestat, la seva companya (Andrèe Bonet) pot escapolir-se i amb la col·laboració d’un tal Maties (Xavier Oller), amaguen la joia en un antic i abandonat Hospital (Santa Anna de Montlanc).

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

Temps després Peter (Josep Gomis) es encarregat de recuperar el botí, però es seguit per John, que ja ha sortit de la presó, i es fa amb la joia després de malferir a Peter, que passa aquella nit a la pensió indecís de fer-se tractar la ferida.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

[row]
[col col=4][/col]
[/row]

Al dia següent acudeix al Metge (Josep Mª Contijoch) que recomana a Peter lliurar-se a la Policia Local (Josep Mª Borràs i Josep Mª Moix). Aquests es posen, immediatament, en contacte amb el Comissari en Cap de Barcelona (Antón Andreu i Abelló) i identificat John (Josep Mª Domènec), per la manca del braç esquerra, van a la seva recerca quan intentava escapolir-se aprofitant la casual sortida, en aquell moment, del tren a Montblanc situat a la via 4.

Anecdotari dels actors i de la filmació:

– La seqüència de Barcelona en que es passa amb cotxe pel passeig de Gràcia i per la Diagonal enfront de la sala de festes Bikini la vaig filmar des del cotxe del Dr. Delclòs, de Houston, que passava un dies a Tarragona i ho aprofitàrem per anar a sopar i al teatre aquella nit, acabant ballant a l’esmentat Bikini

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

– Vàrem filmar les escenes interiors de la sala de festes en el Hotel del Centre de Poblet (família Vidal-Borràs) el Dijous Sant i tenia que sortir-hi l’actriu Teresina Marsal, però va passar tota la filmació en els lavabos del restaurant vomitant per un sobte mareig que va agafar.

– Uns pixa-piles varen fer arribar a orelles del Plebà que havíem organitzat una bacanal en plena Setmana Santa. Quan dies després li vaig comunicar que fèiem aquesta pel·lícula i que esperava que no tingués cap inconvenient en que prengués plans de les esglésies de la Vila, em va prohibir fer-ho perquè s’havia assabentat que no era recomanable l’argument i que entraven en el repartiment certes persones de dubtosa conducta (En previsió d’aquella resposta ja havia pres les seqüències de Sant Miquel i de Santa Maria!… abans de demanar-li permís. L’Hospital de la Magdalena no pertanyia a la seva jurisdicció: era de l’Ajuntament i en Pepe Gomis era el primer tinent d’alcalde i jo era el regidor de Cultura…)

– Com a venjança (?) vaig fer sortit el Plebà en dues seqüències: d’aquesta manera també ell entrava a la roda de les persones de dubtosa conducta (segons ell) que col·laboraren en la pel·lícula.

– En l’escena dels tafurs intervenen, entre altres, vertaders professionals del joc. El tafur, només de pel·lícula, Josep Mª Jàvega tenia cura del Servei de Meteorologia de Montblanc i era un col·laborador entusiasta del Museu-Arxiu. D’ell pertany el treball Comentari a les troballes arqueològiques fetes pel Museu-Arxiu (1966) entre altres escrits a destacar.

– Un altre tafur, també només de pel·lícula, fou en Maties Solé, que ha sigut la persona que més interès, coneixement i preocupació pel patrimoni arquitectònic i urbanístic de la Vila de Montblanc ha tingut. Ha participat en totes les obres de restauració que s’han fet a la Ducal Vila. Es Professor de Belles Arts per l’Escola Superior de Sant Jordi. Director del Museu-Arxiu. Per primera vegada va fer la reproducció de les pintures rupestres de les muntanyes de Prades que passaren al Museu. Delegat comarcal de Belles Arts. Pintor i escultor. Restaurador del Monestir de Poblet col·laborant amb l’escultor Frederic Marès. Es l’autor d’innumerables projectes d’edificis rústics privats, entre els que destaca la Pallissa del Metge a la partida de Can Magre de la pedania de Lilla.

[row]
[col col=4][/col]
[/row]

– En Pepe Gomis, en Peter, fou jugador de futbol, actor principal en les representacions teatrals, autos sacramentals i el Satanàs per excel·lència dels Pastorets. Havia estudiat Dret, va exercir de mestre i treballava en els sindicats i passà a ser gerent d’una fàbrica de filats, Puntextil, que es va instal·lar a la Vila. De Regidor va arribar a ser elegit Batlle (essent l’alcalde que més anys ha presidit un ajuntament català), Diputat Provincial, Procurador en Corts, President de la Diputació de TGN i Diputat a Corts. Quan va passar a la capital, va ser Director de la Banca Nat West March. Al 1988 el meu company de curs de la Facultat de Medecina i actual President de la Generalitat, en Jordi Pujol, el nomena Conseller de Governació.

Anys després, en una nova remodelació del Govern de la Generalitat passa a Delegat del Govern de Catalunya a Madrid. El 6 de setembre de 1996 l’Ajuntament de MTB el nomena Fill Predilecte de la Vila, essent Alcalde l’Andreu Mayayo, que en panegíric que fa d’ell, en l’acte protocol·lari que va tenir lloc a l’antiga església de Sant Francesc, va dir …que havia entrat a l’Ajuntament i a la política del braç del Dr. Sànchez-Cid… Em sembla que es va passar un xic, doncs en Pepe és un polític nat, hàbil i llest, que no necessita del braç de ningú i menys el meu, que per aquests camins de la vida em perdo… La seqüència cinematogràfica de la recerca de les joies i la recuperació d’elles per part d’en John fou filmada un dijous de Corpus Cristi a Jaca, on Pepe, Peter, estava fent la mili: tota la plana major militar li va facilitar els necessaris permisos per poder rodar els plans que em faltaven. Per rodar 90 segons de projecció vaig fer 400 Km.

– Amb en Josep Mª Domènec, en Pep de la roba, que té una botiga al carrer de la Cort de Valls, en John el manc de la pel·lícula, ja havíem col·laborat amb altres films (“L’home del 2 CV”, “El somni de Mari-Elvi”, “El retorn serà de nit”, etc.). En totes les seqüències que persegueix a Peter (Pepe Gomis) cap dels dos s’arriben a veure, no es coneixien, a excepció del dia que vaig filmar la baixada pel carrer de la Plebania.

[row]
[col col=4][/col]
[/row]

– En la posta en escena de les Corts Catalanes de 1414, que es representa en el darrer dia de la Setmana de la Llegenda de Sant Jordi, en Josep Mª Borràs, el Cap de la Policia Local, actua com l’arquebisbe que s’ha oposa a les pretensions del rei. Ha estat Alcalde de Montblanc (1999).

– Joan Mogas, és el Cap dels Inspectors que cerquen a John el manc, quan el detenen en una casa enrunada dels boscos de Poblet. Fins a la seva jubilació fou el Cap de la Administració de l’Empresa SAS de Montblanc. Fou el Tresorer del Casal Montblanquí quan vaig ser nomenat President de l’entitat i ha ocupat tots els càrrecs administratius d’importància de les entitats de la Vila, i Tresorer de la Secció de Jubilats de l’esmentat Casal.

[row]
[col col=4][/col]
[/row]

– L’Anton Andreu i Abelló, que es va manifestar com un consumat actor, era el propietari de la empresa on vàrem filmar les seqüències de la Policia de Barcelona. Industrial i polític de soca. Havia nascut a Montblanc en el si d’una família de tendència liberal i catalanista. Els seus avis havien estat signants de les Bases de Manresa i el seu pare fundador de la Unió Catalanista de MTB. L’Anton Andreu es va lliurar de ple a la lluita per les llibertats catalanes. Va estudiar a TGN i va residir a Reus. Inicialment es va vincular amb el Foment Republicà Nacionalista de Reus, formació per la qual va sortir elegit regidor de la capital del Baix Camp el 1931. D’aquí va passar, el 1936, a Estat Català, on va dirigir el Diari de Catalunya, portaveu d’aquesta formació. Acabada la guerra, 1939, es va exiliar a França, on va ser elegit membre del comitè executiu a l’exili d’Estat Català i va participar activament en la formació del Front Nacional de Catalunya per agermanar tots els partits independentistes que lluitaven contra el franquisme.

Al 1943 va tornar a Catalunya i dos anys després es posava al capdavant del Front Nacional, fou detingut per la policia i condemnat a 12 anys de presó, sentència que no va complir. Resideix de nou a MTB (1950) i, sense deixar la política, es dóna estretament en el desenvolupament d’un moviment cultural de contingut catalanista. La seva casa, el Molí d’en Saldoni, a la ribera del Francolí, reunia molt sovint a la intel·lectualitat nacional i política. Va ser un dels impulsors de l’Editorial 62. A MTB participà en tota activitat cultural que se li demanava la seva col·laboració i va promoure la constitució del Museu-Arxiu, del qual va ser sota-president. El 1971 va prendre part en l’Assemblea de Catalunya.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

– Un dels joves actors que va intervindre en el rodatge fou en Xavier Pedrol, que de locutor de Radio Montblanc va passar a Radio Tarragona i Radio Nacional, a més d’escriure, habitualment, com a periodista destacat en el Diari de Tarragona i altres periòdics.

– El Metge, en Josep Mª Contijoch, estudià dret a la Universitat de BCN. En l’any 1957 participa i guanyar una medalla en la conflagració d’Ifni. Fou Director de la Caixa de Tarragona a Montblanc fins a la seva recent jubilació. Jutge del districte de MTB. Encarregat del Departament de Publicitat de Radio MTB. Aficionat a la muntanya, pertany al Club Excursionista. President del Museu Comarcal de Montblanc. Escriptor i habitual col·laborador del Diari de Tarragona. Destaquen dels seus llibres Els Masos de Rojals (1997), Ràfegues de muntanya (amb dibuixos de l’Enric) (1999) i Sidi Ifni. Director de la revista El Foradot.

[row]
[col col=4][/col]
[/row]

– L’altre Policia Local, en Josep Moix, es va jubilar essent el recepcionista del Museu Arxiu de la Vila.

– La Direcció Musical, va anar a càrrec de la Dra. Andrèe Bonet, ex-Cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital General de Catalunya i que va ser la mare dels meus dos fills.

– Josep Mª Requesens, a part d’intervenir com actor secundari, posava ordre entre el personal col·laborador. Propietari i gerent de l’Impremta més important i de més solera de la Vila.

– L’infermera que rep a Peter és la Maria Serra, que ho era de la meva Clínica Mare de Déu de la Serra on es varen rodar les seqüències de la Pensió i del Metge.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

– En Georges Brassen de la pel·lícula fou l’Albert Tarragó, que portat per l’esperit d’aventura i sense cap guitarra sota el braç se’n va anar a fer les Amèriques…

– La telefonista era l’autèntica titular de la Central de la Compañía Telefónica de España a Montblanc, una d’aquelles centrals de cordons i clavilles que funcionaven a mà i per gràcia i amor de les operadores.

[row]
[col col=4][/col]
[/row]

– El xofer soc jo, l’Enric SC, que imitant al director de cinema americà, Hitchcock, vaig sortir un instant en la pel·lícula per no ser menys…

– Han passat els anys i, també, a millor vida:

– Mossèn Robinat, el Plebà (em va expulsar de l’església perquè havia filmat una pel·lícula d’argument escabrós no recomanable i en plena Setmana Santa…).

– Antón Andreu i Abelló, polític, empresari.

– Xavier Pedrol, periodista.

– J. Mª Jàvega, investigador històric, meteoròleg i col·laborador del Museu-Arxiu de Montblanc.

– Josep Monfar, Alcalde de la Vila

– Maria Serra: infermera de la meva Clínica de Montblanc.

– Albert Tarragó: va morir a Veneçuela.

[row]
[col col=4][/col]
[/row]

…a tots ells va l’agraïment per les bones hores que vam passar fent aquesta pel·lícula, al mateix temps que aixequem el nostre pensament i una oració pels que ens han avançat per fer-nos camí.

Article original del Dr. Enric Sánchez-Cid                          8 de gener de 2018