MISSA DEL GALL
En el segle V, el Papa Sixte III va introduir a Roma el costum de celebrar al Nadal una vigília nocturna, a mitjanit, “mox ut gallus cantaverit” (“quan canti el gall”).
La missa tenia lloc en un petit oratori, anomenat “ad praesepium” (adjunt al pessebre), situat darrere de l’altar major de la Basílica paleocristiana de Sant Pere. La celebració eucarística d’aquesta Nit Santa, comença amb una invitació instant i a l’alegria: “Alegrem-nos tots en el Senyor –diuen els textos de la litúrgia–, perquè el nostre Salvador ha nascut al món”.
[row]
[col col=6]
[/col]
[/row]
L’origen de la missa del gall s’atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal el primer que va presenciar el naixement de Jesús i que ho va anunciar a tothom. Per això, antigament, el cant del gall donava inici a la missa. També s’especula que podria provenir del fet que antigament a les esglésies s’alliberaven ocells per celebrar el naixement de Jesús. L’au representa el Sol, tant pel color de la seva cresta com perquè és l’animal que canta quan neix el dia.
ELS PESSEBRES
El pessebre és la representació domèstica del misteri de la Nativitat de Jesús. El costum d fer-lo se inicià en el Nadal de 1223, a Itàlia. Sant Francecs d’Assís va dir la Missa dins una cova en la localitat de Greccio. En ella, hi va instal·lat un pessebre amb una imatge en pedra del Nen Jesús un bou i un ase vius.
[row]
[col col=6]
[/col]
[/row]
Aquesta representació de Greccio va ser el punt de partida del fenomen extraordinari de difusió del culte de la Nativitat. Des del mateix segle XIII, l’elaboració de pessebres es va difondre en el món a travès d’Itàlia. El costum es va propagar per tota Europa durant els segles XIV i XV. Actualment el belenisme té un gran èxit a Itàlia, Espanya i Hispanoamèrica A França, després de la Revolució Francesa, tot i sent prohibides les manifestacions nadalenques, la regió de Provença el pessebre va ressorgir amb més força. La costum s’ha fet tant generalitzada que fins i tot les comunitats protestants conserven la tradició de representar “pessebres vivents”, amb nens.
Encara amb més empenta, la tradició no tant sols segueix a MTB, sino que fins i tot el montblanquí Ismael Porta Balanya ha muntat una exposició pessebristica que mereix l’atenció i l’aplaudiment de nombrosos turistes que arriben expressament a la Vila per a contemplar aquella magnifica representació.
ELS REIS MAGS
La importància dels Reis Mags és que són els protagonistes de l’Epifania, és a dir, de la manifestació de Déu als homes, de tots els pobles de la terra. Aquests personatges ja els citava l’Antic Testament (en el llibre dels Reis i Isaïes) i sant Mateu els descriu com a “mags d’Orient”. El fet que anessin tres reis, és una tradició que va consolidar ràpidament, durant el segle II.
Algunes fonts els interpretent com sacerdots de babilònia, del culte de zoroastro, dedicats a l’astrologia. En el segle V, Lleó el Magne fixa en tres el nombre de reis, representant així les tres races humanes: la semítica, la camítica, (representada pel rei negre); i la jafética, representada pel rei més ancià. Al segle XV, amb el descobriment de noves terres, adquireixen els seus trets definitiu.Principio del formulario Al llarg de la història han rebut nombrosos noms, però els noms Melchor, Gaspar i Baltasar apareixen per primera vegada en un pergamí del segle VII.
[row]
[col col=6]
[/col]
[/row]
Les restes que se’ls hi diuen dels reis mags, després de ser trobats per Santa Elena en Saba, reposen actualment a la catedral de Colònia, desprès d’una llarga peregrinació pel Mitjà Orient..
PAPÀ NOEL
Sant Nicolás va ser un bisbe cristià que va viure en l’actual Turquia al segle IV. Encara que va realitzar molts miracles, el més conegut relata que va donar la vida a tres nens que havien sofert un tràgic accident. Per això, la seva figura ha estat sempre unida als nens. La seva devoció ha perviscut tant a l’Església catòlica com en l’ortodoxa. Aviat, es va associar el sant als regals que els nens rebien per Nadal. La imatge actual de Noel és una mescla de la tradició holandesa i les tradicions escandinaves que havien arribat amb els immigrants dels Estats Units .
[row]
[col col=6]
[/col]
[/row]
SANTA CLAUS
D’aquest personatge es diu que aparegué així:
El seu origen es remunta a una nit de 1822, quan el pastor protestant Clément C. Moore va crear el personatge de Santa Claus. El 24 de desembre, al capvespre la seva esposa va comprovar que li faltaven algunes coses per al sopar i va demanar al seu marit que anés a comprar-les. Clement es va entretenir una estona amb el guarda Jan Duychinck, d’origen holandès, un home gros i efusiu, que li explicà les tradicions nadalenques de la seva terra, en particular les costums relacionats amb Sinterklaas (Santa Claus).
[row]
[col col=6]
[/col]
[/row]
Trobant-se a casa, el Dr. Moore va redactar un poema per a les seves tres filles explicant la visita que li hi havia fet Sant Nicolás. La figura que va descriure era la mateixa de guarda holandés un subjecte cordial, gros, d’ulls espurnejants, nas vermell i galtes rosades, que fumava en pipa i deia “jo, jo, jo”. Encara que el personatge es deia Sant Nicolás, no tenia res a veure amb el bisbe Sant Nicolás i, si amb un nou personatge nadalenc dit Santa Klaus.
L’ARBRE
Quan els primers cristians varen arribar al nord d’Europa, van descobrir que els bàrbars celebraven les seves festes d’hivern guarnint un arbre perenne. Aquest arbre els simbolitzava l’arbre que sostenia l’Univers, trobant-se en la seva copa cel, i a les arrels més fondes els inferns. Aquesta visió de l’arbre li feu evocar a Bonifaci de Fulda l’evange- litzador cristià d’aquests pobles, un pi, canviant-li totalment el significat com perquè fos el símbol de l’amor perenne de Déu, i l’adornà
amb pomes i llums; les pomes simbolitzant el pecat original i les temptacions, mentre que les llums representaven la llum del Crist que il.lumina el món. Desprès amb el pas dels anys i l’entrada de noves costums, les pomes i les llums, es transformaren en esferes, espelmes i altres adorns. Desprès el món cristià encara li ha donat una visió més transformada: L’arbre mateix recorda el Paradís, amb Adam i Eva i el seu pecat i, que Jesucrist el salvador de la humanitat. Els adorns simbolitzen els dons de Déu als homes, mentre que l’estrella és la de Betlem i l’arbre, en ser perenne, representa la vida eterna.
[row]
[col col=6]
[/col]
[/row]
Els col.laboradors de la VEU JOVE us desitgem un BON NADAL i un millor 2018.
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH 
