El miracle de la batalla d’Empel ( de la guerra dels 80 anys) (2).
Quadre d’August Ferrer Dalmau
D’acord amb el que han deixat escrites les cròniques de la època, el 7 de desembre de 1585, el Terç de Flandes integrat per uns cinc mil homes, combatia a la illa de Bommel, situada entre els rius Mosa i Waal, (Països Baixos) la qual es trobava bloquejada pels quatre costats per l’esquadra de l’almirall holandès Van Hohenlohe-Neuenstein. La situació era desesperada per als Terços, doncs, a més de l’estrenyiment del cèrcol, havia de sumar-hi l’escassetat de queviures A més els homes anaven mullats i l’armament no era eficaç a causa de la pluja. Els terreny ple de fang i els núvols negres constantment presents en el cel, feien que la mobilitat de l’exèrcit fos penosa.
Grabat de la Batalla de Empel, de Frans Hogenberg.
L’almirall holandès va proposar-los una rendició honrosa però la resposta dels dels caps i soldats va ser clara: “Els soldats espanyols prefereixen la mort a la deshonra. Ja parlarem de capitulació després de morts”. Davant tal resposta, Hohenlohe-Neuenstein va recórrer al mètode típic utilitzat en aquest conflicte: obrir els dics dels rius per inundar la zona enemiga, amb lo qual no va quedar més terra ferma que la muntanyeta d’Empel, on es van refugiar els soldats del Terç. En aquest crític moment un soldat tot cavant una trinxera va ensopegar amb un objecte de fusta allí enterrat. Era una taula flamenca amb la imatge de la Inmaculada Concepció.
De seguida en va donar coneixement als comandaments. Perplexos per la troballa i atribuint-la a un presagi diví van ordenar col·locar la imatge en un improvisat altar i considerant el fet com una senyal de la protecció divina, va instar als seus soldats a lluitar encomanant-se a la Inmaculada Verge Maria. Ja preparats per a fer-ho aquella nit, de sobta, es va produir una ventada gelada completament inusual i intensament freda que va glassar les aigües del riu Mosa. Llavors, aprofitant el oment aquells braus soldats, marxant sobre el gel, van atacar per sorpresa a l’esquadra enemiga a l’alba del dia 8 de desembre i van obtenir una victòria tan completa que l’almirall Hohenlohe-Neuenstein, segons diu la llegenda va dir: «Tal sembla que Déu és espanyol en obrar tan gran miracle».
Aquell mateix dia, entre víctors i aclamacions, la Inmaculada Concepció és va proclamar patrona dels Terços de Flandès. Actualment contínua sent la patrona de la Infanteria, que se celebrar precisament cada 8 de desembre.
Un cop de sort o miracle. Aquestes varen ser les úniques formes que els membres del Terç no fossin massacrats el 8 de desembre de 1585 mentre defensaven la muntanya d’Empel. Aquella nit, un dels rius limítrofs es va congelar permetent als defensors carregar contra l’enemic i obtenir una victòria per la qual ningú s’hauria pogut imaginar mai.
Altre quadre d’August Ferrer Dalmau evocant la Batalla d’Empel
Però en aquesta funesta jornada els Terços no solament van triomfar en combat, sinó que també va convertir a la Inmaculada Concepción en la patrona de la seva infanteria. I encara més, segons segueix explicant la llegenda, un soldat del Terç va trobar enterrada la imatge de la verge afirma que va ser pintada en fusta el dia previ a la contesa. Pel que sembla, aquest fet va omplir de moral als soldats, els quals van considerar el gel com una concessió divina.
Ah!, hi recordar en alguna fase de la Guerra dels 80 anys, (1573-76) el Terços de Flandes anaren comandats pel Governador-general català Lluís de Requesens.
Lluís de Requesens, (1528-1576) quadre de Francesc Jover i Casanova (Museu del Prado)
(1).- August Ferrer-Dalmau (Nat a Barcelona, 20 de gener de 1964) és un pintor català hiperrealista. S’ha especialitzat en quadres de temàtica eqüestre militar, que plasmen amb gran realisme les èpoques de glòria de l’exèrcit espanyol. Sembla influenciat per dos pintors del segle xix, el català Josep Cusachs i Cusachs i el gallec Victor Morelli.
(2).- La guerra de 80 anys. Per arribar a l’arrel del conflicte que va portar als Terços a Flandes hem de remuntar-nos a l’any 1555. quan el rei Carles I (V d’Alemanya) va llegar al seu fill Felip II, els Estats que avui ocupen aquells Països. Al retirar-se a Iuste, l’emperador li cedia les terres que li havien estat nadiues. Aquesta decisió no la van acceptar els flamencs a l’entendre que Felip era un rei estranger que els governaria sense defensar els seus interessos. Aquests posicionaments es feren tan irreconciliables com perquè les dues posicions fessin a Europa dividida entre catòlics i protestants, atenent que la religió protestant era molt estesa a la regió flamenca. Per aquest motiu es van unir totes les províncies contra el rei Felip. Per repel·lir la rebel·lió, Espanya va mobilitzar varis Terços, amb lo qual se iniciava la dita «Guerra dels 80 anys».
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH 
