Pobles de la Península Ibérica.

Amb noms sorprenents.

Viatjant per Espanya es troben un munt de pobles amb noms sorprenents, els quals imposa al viatger fer tota classe d’apreciacions, ja que n’hi ha de totes mena: jocosos, alegres, amenaçants, bondadosos, gastronòmics, malsonants i fins i tot algun d’esgarrifant. En la relació que adjuntem ho poden veure.

Curiosament tots aquests pobles, –salvant-ne dos que citarem–, estan molt orgullosos d’ostentar aquets noms i no han volgut canviar-los malgrat se’ls hi ha donat facilitats per fer-ho

De totes maneres, més avall, farem algunes consideracions ja que s’imposa.

[row]
[col col=6]

[/col]
[col col=6]

[/col]
[/row]

COMENTARIS DE TOTA MENA

La majoria d’aquest pobles son petites aldees que no superen o, superen poc els 100 habitants. El poblet de “La Hija de Dios” en té 79 aquest dies, però l’any 1950 en va arribar a tenir 500.

Bona part d’ells, tot i tenim nom sorneguer, ofereixen perspectives interessants, por per exemple el poble de Somiedo (“Quina “por”, en català”) que en té 1300 habitants, però atenció!, disposa del títol de “Reserva de la Biosfera”, tenint un parc natural espectacular, mentre el poble Buenamadre fins i tot disposa d’una cadena de cases rurals.

Molts d’ells, fins i tot tenen escut i bandera propis, com són els pobles de Pepino, Descargamaria, Cabezas Rubias, i Peleas de Abajo en el cas, amb la creu de Malta. I, tant o més important, Alquerias del Niño Perdido, de Castelló, de 4.000 habitants, que ostenta la bandera i l’escut amb les 4 barres catalanes

Alguns tenen categoria fins i tot de “Vila” (com el nostre Montblanc). Cebolla es un d’ells, igual que Toro, de Zamora, poble amb més de 4000 habitants. Castrillo-Matajudios, creguint-ho o no han estat nomenats “pueblo ejemplar de la Provincia” per la seva excel.lent urbanització; aquell poble, a l’Edat mitja es deia “Mota de Judios”, però un escrivà del segle XVI, que seria enze, li va esgrafiar el nom de “Mata” en lloc de “Mota”. Imaginem-se si hagués vingut a Catalunya aquest “perogrullo”de “raspa-papers” quines desgracies hauria fet amb el nostre nomenclàtor.

Altres poblets tenen l’honor de ser el bressol de personatges. Malcocinado, té ho és, per comptar entre els seus fills al poeta anarquista Carlos Guerrero, anomenat “El poeta campesino”. Castrillo és el poble nadiu d’Antonio Cabezón, mùsic de fama del rei Felipe II de les Espanyes. De Muelas de los Caballeros, n’era fill Carlos Llamas, presentador del programa “la hora 25”, de Tv. espanyola i en Vilanueva del Trabuco hi va néixer Manolo Reina, l’anomenat jugador de futbol.

Poble amb interès turístic en son Peleas de Arriba, amb un important monestir del Cister que en l’edat mitja va ser un Cenòbi important de l’Ordre i Villanueva del Trabuco, ho és per disposar d’una font amb cent canelles. Aldeaquemada, de Jaén, es el poble que se li va connotar menys delictes de la província l’any 2012, mentre que a l’aldea de Ye, li ve el nom del vocable guanche “yen”. Aquest topònim, sens dubte, serà el més curt de tots els pobles de la península Ibèrica.

Com hem dit abans, varis pobles van canviar el topònim per la vergonya que els feia als seus ciutadans. Pocilgas, de la província de Salamanca, el va canviar no fa gaire per “Buenavista” i Barba del Puerco, també de Salamanca, per “Puerto Seguro”. Altres pobles que no hem citat en la relació, perquè ja no s’hen diuen, portaven noms tan nefastos com Asquerosa, de Granada; Villar del Puerco, de Salamanca, Alija de los Melones de León, Sacaojos també de León, Chozas de Madrid, tots van canviar el nom pel motiu que vostès entendran. Amb tot, qui va guanyar el primer premi pel canvi poètic va ser el poble de Porquerizas que se’l va canviar per “Miraflores de la Sierra”, recordant que l’esposa del rei Felip IV en arribar allí digué: “mira que flores más bonitas” a l’observar un caminal florit.

Resumint: les províncies espanyoles que compten amb més noms rars són Terol, Zamora, Salamanca, Astúries, León i Àvila.

[row]
[col col=6]Besalú   [/col]
[col col=6]Malcocinad  [/col]
[/row]

Xanxes

Ignoràvem que a León hi hagués edificacions dites “Mas”, com el cas del poble “Mas de los Mulos”; hauria estat fundat per un català despistat?.

Com se’ls dirà als habitants de pobles de noms tan escabrosos com: Cachorrilla, El Ciego, Los Infernales, La Portera, La Degollada, Toro, les dues Peleas, (la de arriba i la de abajo); es diran per ventura: “cachorrillos”, “ciegos”, “satanases…” “porteras i porteros” , “degollados”, toreros i “peleones?. Llavors com seràn els gentilicis dels pobles amb el noms tant difícils d’adapar com són “Dios le Guarde”, (Salamanca), Malcocinado (Badajoz), Salvadios (Avila), Parderrubias (Pontevedra), Cabañas Raras (León), Villaconejos (Madrid), Pancrudo (Teruel). Seria bo de consultar amb un lingüista castellà

De Villapene es conta una anècdota a lo “gila”. Resulta que uns nuvis recent casats durant el banquet van rebre un regal embolicat, que al ser destapat era un cartell del poble al que li havien tallat el “Vila”.

Una pregunta jocosa; quan l’alcalde de La Ramera hagi de fer fill predilecte a un benemèrit, com es dirà: “Hijo predilecto de La Ramera?.

Franco, durant el seu llarg govern deuria tenir pobles agraïts, atenent que set d’ells, de diversos llocs d’Espanya, portaven el complement “Caudillo”.Són: Guadiana del Caudillo, (de Badajoz); Llanos del Caudillo (de Toledo), Agueda del Caudillo (de Salamanca), Bembezar del Caudillo (de Cordoba), Alberche del Caudillo (de Toledo). I el tenien també afegit Bardena (de Zaragoza) i Guadalcacin (de Càdiz), però aquests dos poblacions, amb la Transició, el foragitaren l’apel.latiu del General. Diem que els demés serien pobles agraïts al dictador, quan desprès de normalitzades les coses segueixen amb l’afegitó, sense abdicar-lo malgrat que alguns se’ls hi va proposar.

I atenció lectors, si creuen que estem de xanxa, consultin qualsevol mapa detallat de la península per veure que tots els noms citats han estat trets de la guia de pobles de l’Estat Espanyol’

[row]
[col col=6]Vilaverd  [/col]
[col col=6]Setcases  [/col]
[/row]

Atenció!: A Catalunya també en tenim de pobles amb noms curiosos, alguns sorprenents.

POBLES CATALANS AMB NOMS CURIOSOS

[row]
[col col=12]

N’HI HA MÉS, PER CAP D’OFENÓS

     [/col]
[/row]

CONSIDERACIONS

Com sigui que els nostres oïdes estant acostumats a escoltar aquests tant catalans noms i els ulls observar la seva grafia, tot plegat no ens sembla que siguin noms curiosos, però ho són. Buscant una solució, els proposem un exercici per deduir aquells noms que no veuen clara la seva definició, llavors, tradueixin-los els tradueixin al castellà i tindran alguna sorpresa; verbigràcia: Riudecols o “rio de coles”; Castellvell o “castillo viejo”, La Ampolla o “la botella”. Fent-ho d’aquesta manera, es fa un acceptable exercici semàntic.

(1).- Malgrat el títol. es un poble turístic de categoria

(2).- Penis o vulva?

(3).- Persona que porta la porra

(4).- Encreuaments de camins

(5).- Partim el vocable. Puig-cerda (a més en castellà, la marrana)

(6).- El càntir

(7).- Article;

(8).- Bossot, una bossa gran i lletja

[row]
[col col=6] La Mussara  [/col]
[/row]

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH