Montblanc no és, ni ha estat mai una Vila on hi hagués una especial afició pels toros.
Malgrat això, l’any 1961 hi hagué un gran rebombori a causa de la “corrida” protagonitzada pel torero Manuel Álvarez, El Bala, que uns mesos abans s’havia establert a la població i s’havia amullerat amb la Srta. Teresa Marsal, la protagonista de la meva pel·lícula “Via 4. Tren a Montblanc”.
El dia 13 de gener va ser tot un esdeveniment que despertà un interès mai vist fins aleshores. Vam organitzar una espècie de societat per construir una plaça desmuntable de braus per una capacitat d’unes 500 persones. Amb tota la grandesa que rodeja la fiesta nacional, va haver-hi el paseíto de la quadrilla de El Bala i el seu personal de a peu i a cavall.
El valent torero espera a la “bèstia” assegut a una cadira davant del “toril” i, sense que el toro s’ho pensi dos cops, l’en fitora amb les banyes a nivell de la cuixa dreta. Fins aquí ho tinc filmat, però com que a més de “accionista” i “pel·liculer” també era el “metge de la plaça”, vaig tenir que interrompre la filmació per anar-me’n a la Clínica a atendre l’accidentat.
No sé pas com no es va enfonsar el pis on tenia establerta la Clínica, doncs es va emplenar de gom a gom, de tal forma que amb dificultat vaig poder arribar al quiròfan. Tinc que dir, que estava tot preparat perquè ja em temia un accident com aquest. Ajudat per la Dra. Bonet, la meva dona, i les infermeres Assumpció Martí i Maria Serra, mentre els amics vigilaven la porta per no deixar entrar a ningú d’aquella multitud, que envaïa els passadissos de la Clínica.
Vaig explorar la ferida, que semblava feta pel millor dels cirurgians coneguts, doncs situada a nivell del triangle d’Scarpa va deixar ben dissecats els vasos femorals i la safena, sense tocar-los, gràcies a Déu!, limitant-me a suturar la pell i posar-li una bena. Encara no tinc temps de fixar-li bé la protecció, quan El Bala salta de la taula del quiròfan i retorna a tota pastilla al “ruedo” per rematar “la faena”.
D’aquells fets el periodista del “Diario Español” de Tarragona va escriure el que va voler:
“La Fiesta taurina se hizo preceder de aliños a manera de cabalgata, para atraer a las gentes hacia el coso improvisado. Un pasacalle con el diestro enjaezado y la charanga correspondiente al frente. Chafarrinón y pandereta, cuyas sonajas sonarían en Montblanc, quizás un poco raras. Luego la corrida y la cogida. El traslado del espada a una clínica, -por lo visto, en la placita no había enfermeríamaltrecho, mientras el segundo novillo permanecía vivo en el redondel. Y la evasión de El Bala recorriendo a pie y sangrando (fantasia del periodista), los dos cientos metros que les separaban de la plaza, para acabar con su enemigo. Y el desmayo final con la consiguiente hospitalización hasta que se cure de sus heridas de lo que, afortunadamente, está en buen camino”.
Desmaiat o dissimulant “un cobriment de cor” me’l van retornar a la Clínica on li vaig revisar la ferida, que no presentava cap mal aspecte, ni havia sofert cap complicació amb la fugida. Va quedar ingressat, vaig emetre el corresponent part mèdic, sobrevalorant un xic la ferida, els aficionats se’n van anar cap a casa i la tranquil·litat va retornar. Dos dies després, fou donat d’alta.
Poca cosa m’arriba’t més d’aquell noi. Casat amb la Marsala se’n van anar a viure a Andalusia, on seguí exercint de torero i varen obrir un bar. En una “corrida” a Bilbao, va ser agafat amb tanta mala sort, que li van tenir que amputar una cama. No en sé més d’ell.
..
És un article de Dr. ENRIC SÀNCHEZ-CID 
Si jo hi vaig ser, en van colar amb la banda de música , mes ben dit la banda que era la orquestra Amorós i malgrat aixó , tal com encapçala el comentari l’amic Jordi , la plaça estava completament plena ,encara que no es pot dir el mateix de l’espectacle , ja que va ser una xarlotada amb agafada incluida del torero.Aquesta plaça portatil no la varen desmontar i no se el temps que hi va ser i que es va aprofitar per fer combats de lluita lliure que estaba de moda en aquell temps . En aquella época els Toros era de lo mes normal i el torero i la cuadrilla varen fer el ” Paseillo ” pels carrers de Montblanc.
El “torero” tenia per nom Manuel Alvarez “el bala” i va sortir “embalat” de la plaça.
No recordeu que en una de les pareta del Cortijo hi havia una fotografia gegant del torero i que en la part baixa hi havia una “bala” dibuixada
El temps no perdona i les persones cambiem i, sinó, mireu aquesta fotografia d’algú que es declara ferm anti-curses de braus. De petit m’agradava molt que em disfressessin i disfressar-me ( al contrari del meu germà a qui mai l’hi ha agradat). He calculat l’edat que jo tenia quan l’episodi de la plaça de braus i “el bala”: 8 anys. A la fotografia s’hem veu menor, així que aquesta disfressa no va ser fruit d’aquella feta i sí, segurament, de l’afició que tenia per la “fiesta” una minyona que teníem a casa per a cuidar de l’àvia: la “Paquita”. Recordo que la Paquita i un pretés nuvi que la rondava se’m van endur un dia a Tarragona a presenciar aquella salvatjada. Mai més vaig tornar a un “ruedo taurino” a veure aquell espectacle sagnant, ni tant sols a la “corrida” montblanquina tot i que la “Marsala” era cosina del meu pare.
Manuel Alvarez El Bala, va patir una cornada a Sant Sebastian de los Reyes i va perdre una cama a consequencia de aquest incident. (1967)
Retirat a Sevilla va regentar un bar juntament amb la seva parella la Teresina Marsal.
Va morir a consequencia de una greu caiguda per les escalas de casa seva. (Novembre 1983)
Gràcies pels teus aclariments i comentaris. OK