El creador de la primera bandera estelada va ser obra del prestigiós Vicenç A. Ballester i Camps.
Aquest reputat senyor va gaudir de varies activitats en la seva vida: home de negocis, inventor, polític, escriptor, mariner, activista cultural, es a dir, un home polifacètic, a més, d’un català de soca-rel.. Ballester va néixer el 1872 a Barcelona, però però va viure bona part de la seva vida a Masnou, on hi va morir l’any 1938.
Vicenç A. Ballester i Camps.
Ballester va estudiar nàutica i va navegar en dos vaixells com a com a pilot mercant en un d’ells i com a capità en altre. Per un problema de salut deixar el mar i es va quedar a Amèrica per recórrer diferents repúbliques. Entre el 1898 i 1899 va estar a Cuba participant amb la independentistes de l’illa. Allà, contemplant la recent estrenada bandera cubana és on s’hauria inspirat per al disseny de l’estelada, ja que les dues banderes comparteixen varis motius, el barrat (en el cas de l’estelada les quatre barres catalanes) el color blau del rombe i l’estrella blanca tots ells, símbols catalans.
La primera estelada
La primera estelada va sorgir 1908. En aquella ocasió, l’estel estava sobre un rombe. Per a molts l’estelada era “una bandera de l’època de lluita pacífica per a la independència”, la qual s’havia d’abandonar un cop Catalunya fos independent, per seguir amb l’ensenya nacional que es la de les quatre barres sobre fons groc.
La trajectòria de vida de Ballester demostra que va ser un catalanista convençut doncs entre altres activitats, va fundar la Unió Catalanista, l’Escola Mossèn Cinto i la revista satírica “La Tralla”, on també hi va escriure. Degut el seu bagatge cultural per força havia de tenir relacions amb les personalitats de l’època com foren amb Francesc Macià, Àngel Guimerà, Josep Pi i Sunyer, Josep Carner, Antoni Rovira i Virgili entre altres.
No obstant, l’article 3r de la Constitució Provisional de la República Catalana, redactada a l’Havana el 1928, proclamava que: La bandera estelada és la de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb addició, en la part superior, d’un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre.
L’estelada també estigué present al front de guerra durant la guerra civil de 1936 a 1939. Tot i no ser-ne la bandera reglamentària, la portaven els Regiments Pirinenc Núm. 1, i la 132 Brigada Mixta (antiga Columna Macià-Companys), així com en la Columna Volant Catala-na que participà en l’intent fallit de conquerir Mallorca per la República.
L’estelada de fonts blanc i estel roig
Estelada amb el triangle blanc i l’estel roig, fou usada pels partits ultra esquerrans PSAN (1968-1977), Moviment d’Unificació Marxista (1977-1978), Bloc Català de Treballadors (1978-1982) i Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional(1979-1982). El Front Nacional de Catalunya, fundat entre 1939 i 1940 utilitzà indistintament la quadribarrada tradicional o l’estelada, L’Esquerra Catalana dels Treballadors va adoptar el 1972 l’estelada sense el triangle blau, perquè aquest segons ells era el color de la Casa d Borbó, substituint-lo pel groc
La estelada
Arran de l’escissió del FNC que va suposar la creació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) el 1968, Aquest va recuperar l’antiga estelada però canviant els colors: Com pretenia la revolució social a més de la nacional, canvià el color de l’estel i l’adoptà vermell, amb el triangle blanc, per donar-li contrast.
Estelada vermella de connotacions esquerranes
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH
Interessant i documentat.
Bona pedagogia.