Presentació de la 2a edició de la cursa nocturna.
L’acte comptarà amb la presència del periodista i ultrarunner, Albert Jorquera, que pronunciarà la xerrada “L’ultrafons: com l’esport pot canviar la vida”.
L’Ajuntament de Montblanc acollirà el pròxim divendres 8 d’abril, a les 19 h, l’acte de presentació la segona edició de la cursa nocturna de muntanya Barrancs de Llegenda, organitzada pel Club Excursionista Montblanc amb la col·laboració de Conca Senglars i Cucots Nocturns. L’acte es dividirà en dues parts. En la primera, es presentarà la prova esportiva amb l’explicació dels tres circuits i els seus recorreguts, els punts d’avituallament, horaris, preus i inscripcions. I, en la segona part, el periodista i utrarunner Albert Jorquera oferirà una xerrada sobre el món de l’ultrafons, actualment en auge. La xerrada porta per títol “L’ultrafons: com l’esport pot canviar la vida”.
Jorquera és periodista apassionat de l’esport. Va encaminar la seva carrera cap a aquesta especialitat i, just després de llicenciar-se, va entrar a treballar al Mundo Deportivo i al Diari de Vilanova. També ha col·laborat amb mitjans diversos, com Onda Cero, la Cadena SER o RAC1, sempre amb temes o seccions esportives. A més, ha jugat a la Divisió d’Honor d’hoquei patins i a futbol abans de començar a córrer. Ho va fer per asfalt, però quan va tastar la muntanya ja no hi va haver marxa enrere. Des d’aleshores, ha fet algunes de les ultres més importants i dures del planeta, com la Ultratrail del Mont Blanc.
Barrancs de Llegenda
Barrancs de Llegenda és una cursa nocturna de muntanya que transcorre pels barrancs de Montblanc que des de temps immemorials han viscut les llegendes nocturnes més inversemblants. La prova compta enguany amb tres circuits:
– Cursa “Barrancs de Llegenda”, amb un recorregut de 25 quilòmetres i 1600 metres de desnivell positiu. La sortida serà a les 20:00 h des de la plaça de Sant Francesc i els participants disposaran de 4:30 hores per completar-la.
– Cursa “Dos barrancs”, amb un recorregut de 16 quilòmetres i 1000 metres de desnivell positiu. La sortida serà a les 20:30 h des de la plaça de Sant Francesc i els participants disposaran de 3:15 hores per completar-la.
– Cursa “Un barranc”, amb 10 quilòmetres i 600 metres de desnivell positiu. La sortida serà a les 21:00 h des de la plaça de Sant Francesc i els participants disposaran de 2:45 hores per completar-la.
El repartiment dels dorsals es farà de 18 a 19.30 h i l’entrega dels premis tindrà lloc a partir de les 23:30h a la plaça de Sant Francesc de Montblanc.
Inscripcions obertes
Les inscripcions es van obrir el passat 5 de febrer i es tancaran el 31 de maig. El dia de la cursa es podran fer també inscripcions presencials, sempre que hi hagi disponibilitat de places.
Les persones interessades a participar d’aquesta prova esportiva poden formalitzar la seva inscripció a través de la pàgina web www.barrancsdellegenda.cat, des d’on també podran estar informats de les novetats d’aquesta edició.
Els barrancs
El Barranc de La Vall estava poblat abans que Montblanc fos posat en un mapa. Ja llavors, hi havia humans corrents i movent-se pels camins que dibuixen el paisatge que avui veiem. D’aquests pobladors en queden enterrats els ossos, que mai ningú ha volgut buscar per no despertar el seu esperit. Esperit que reivindica i defensa aquest indret, el Barranc de La Vall, com a casa seva. Pot ser que corrent de nit, per molt de pressa que es pugui anar, algun braç surti de les entranyes del barranc i, ja sigui en forma d’arrel o de roca, us vulgui fer parar de córrer.
El Barranc de la Pasquala sempre ha estat refugi de malfactors. Els lladres, en concret en Joan Serra, s’hi van amagar. No en va, la cova més gran que hi ha s’anomena la Cova del Lladre. Però el pitjor de tots és una bèstia semblant a un drac. No es tracta del que va atemorir la vila a l’edat mitjana, sinó un de molt pitjor. No és tan gros, però és molt més dolent. No es mou d’aquesta barrancada, esperant que passi qualsevol ésser viu prou gros, per saltar-li al damunt i empassar-se’l sense deixar rastre. Aquest mai ningú no l’ha matat, segueix ben viu. Només l’ha pogut veure el roquer del penitent. Mai cap humà ha pogut veure’l i tornar viu per poder explicar-ho. Surt en forma de rebrot d’alzina, de roca enmig del camí i després, quan té la víctima a terra, mostra el seu autèntic aspecte. És llavors quan actua damunt la seva presa.
El Barranc de Sant Joan és lloc de treballadors. Els marges, les escales i les construccions diverses que s’hi troben amaguen les restes d’aquells que les van aixecar. Pedres posades amb delicadesa, una a una. Amb tan geloses mans, que una vegada enterrats els seus constructors, són aquests els que les vigilen. Són allà perquè cap aiguat prengui les escales del Camí del Targa, ni els marges del Bosc del Gorrines, ni les parets de l’ermita. Els esperits no diferencien les pluges torrencials dels corredors nocturns que transiten pels senders… podria ser que sentíssiu l’alè dels constructors mentre intenteu arribar a bon port.
C.E.M.
