Obertura d’inscripcions de la segona edició de Barrancs de Llegenda a Montblanc
La cursa nocturna de muntanya compta enguany amb tres circuits que recorren els barrancs de La Vall, La Pasquala i Sant Joan
Montblanc acollirà, el pròxim 4 de juny, la segona edició de Barrancs de Llegenda, una cursa nocturna de muntanya organitzada pel Club Excursionista Montblanc amb la col·laboració de Conca Senglars i Cucots Nocturns. Les inscripcions s’obreb aquest divendres, 5 de febrer, i es tancaran el 31 de maig. El dia de la cursa es podran fer també inscripcions presencials, sempre que hi hagi disponibilitat de places.
Les persones interessades a participar d’aquesta prova esportiva poden formalitzar la seva inscripció a través de la pàgina web www.barrancsdellegenda.cat, des d’on també podran estar informats de les novetats d’aquesta edició. Els preus són els següents:
|
Del 5 al 14 de febrer |
Del 15 de febrer al 30 d’abril |
De l’1 al 31 de maig |
|
|
Cursa “Un Barranc” |
8€ |
11€ |
14€ |
|
Cursa “Dos Barrancs” |
11€ |
14€ |
17€ |
|
Cursa “Barrancs de Llegenda” |
15€ |
18€ |
21€ |
En el cas de les persones que no estiguin federades, el preu s’incrementa en 5€ per la llicència/assegurança temporal d’un dia.
Barrancs de Llegenda
Barrancs de Llegenda és una cursa nocturna de muntanya que transcorre pels barrancs de Montblanc que des de temps immemorials han viscut les llegendes nocturnes més inversemblants. La prova compta enguany amb tres circuits:
– Cursa “Barrancs de Llegenda”, amb un recorregut de 25 quilòmetres i 1600 metres de desnivell positiu. La sortida serà a les 20:00 h des de la plaça de Sant Francesc i els participants disposaran de 4:30 hores per completar-la.
– Cursa “Dos barrancs”, amb un recorregut de 16 quilòmetres i 1000 metres de desnivell positiu. La sortida serà a les 20:30 h des de la plaça de Sant Francesc i els participants disposaran de 3:15 hores per completar-la.
– Cursa “Un barranc”, amb 10 quilòmetres i 600 metres de desnivell positiu. La sortida serà a les 21:00 h des de la plaça de Sant Francesc i els participants disposaran de 2:45 hores per completar-la.
El repartiment dels dorsals es farà de 18 a 19.30 h i l’entrega dels premis tindrà lloc a partir de les 23:30h a la plaça de Sant Francesc de Montblanc.
Els barrancs
El Barranc de La Vall estava poblat abans que Montblanc fos posat en un mapa. Ja llavors, hi havia humans corrents i movent-se pels camins que dibuixen el paisatge que avui veiem. D’aquests pobladors en queden enterrats els ossos, que mai ningú ha volgut buscar per no despertar el seu esperit. Esperit que reivindica i defensa aquest indret, el Barranc de La Vall, com a casa seva. Pot ser que corrent de nit, per molt de pressa que es pugui anar, algun braç surti de les entranyes del barranc i, ja sigui en forma d’arrel o de roca, us vulgui fer parar de córrer.
El Barranc de la Pasquala sempre ha estat refugi de malfactors. Els lladres, en concret en Joan Serra, s’hi van amagar. No en va, la cova més gran que hi ha s’anomena la Cova del Lladre. Però el pitjor de tots és una bèstia semblant a un drac. No es tracta del que va atemorir la vila a l’edat mitjana, sinó un de molt pitjor. No és tan gros, però és molt més dolent. No es mou d’aquesta barrancada, esperant que passi qualsevol ésser viu prou gros, per saltar-li al damunt i empassar-se’l sense deixar rastre. Aquest mai ningú no l’ha matat, segueix ben viu. Només l’ha pogut veure el roquer del penitent. Mai cap humà ha pogut veure’l i tornar viu per poder explicar-ho. Surt en forma de rebrot d’alzina, de roca enmig del camí i després, quan té la víctima a terra, mostra el seu autèntic aspecte. És llavors quan actua damunt la seva presa.
El Barranc de Sant Joan és lloc de treballadors. Els marges, les escales i les construccions diverses que s’hi troben amaguen les restes d’aquells que les van aixecar. Pedres posades amb delicadesa, una a una. Amb tan geloses mans, que una vegada enterrats els seus constructors, són aquests els que les vigilen. Són allà perquè cap aiguat prengui les escales del Camí del Targa, ni els marges del Bosc del Gorrines, ni les parets de l’ermita. Els esperits no diferencien les pluges torrencials dels corredors nocturns que transiten pels senders… podria ser que sentíssiu l’alè dels constructors mentre intenteu arribar a bon port.
C.E.M.
