L’exposició serà al Museu fins el dia 24 d’abril.
El proper divendres 22 de gener, a les set de la tarda, s’inaugurarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició En aquesta alba del vespre de la pintora Aurora Valero.
S’encarregaran de presentar l’exposició l’alcalde de l’Espluga de Francolí, David Rovira; el director de la Fundació Carulla, Carles Duarte; i l’autora dels quadres, Aurora Valero.
L’exposició, que s’inaugurarà en el marc de la Fira de Sant Vicenç de l’Espluga i es podrà veure fins el proper 24 d’abril, acull obres de gran format i traç enèrgic fetes per la pintora valenciana durant els darrers cinc anys. El títol de la mostra parteix del poemari Alba del vespre, de Carles Duarte, i de la fructífera relació entre els dos creadors, plasmada amb una edició il·lustrada d’aquest poemari, i que culmina aquí prenent com a punt de partida de l’exposició el vers “En quin dels teus records vas ser més tu?” del poema L’alba del vespre III.
La pintura d’Aurora Valero, de llarga trajectòria, amb més de vuitanta exposicions individuals, parteix sempre d’una profunda meditació, de la voluntat de transcendir, “sempre cercant una veritat que s’esvaneix, perquè la línia de l’horitzó sempre s’allunya un poquet més fins a l’infinit quan volem atrapar-la” segons les seves pròpies paraules. “El que ha sigut indefugible en la meva pintura”, continua l’autora en el catàleg que acompanya l’exposició, “és que amb ella devia donar un testimoni de vida, de força continguda, del ritme melòdic o irat de qualsevol ésser que pobla la natura i que deuria contenir el secret que mai no es desvetllarà però sempre intuírem des de la talaia el nostre temps viscut”.
L’obra d’Aurora Valero ha viscut una evolució constant des de la seva primera sèrie de quadres, cap als anys 60, tant pel que fa a les tècniques, com als estils i materials. Des de l’expressionisme líric dels seus inicis, ha passat per etapes purament abstractes, simbolistes, clàssiques i de retorn a la figuració. Tot i això, segons el seu parer, “no m’ha importat massa que fos figurativa o abstracta. És com és. Amb la força vital de l’existència i les aspiracions des que volem penetrar-hi i estimar-la, comprendre-la i viure-la, amb la intensitat de la seua bellesa”.
