El projecte “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.
La mostra, que resum la nostra historia entre el milió d’anys i fa 2.500 anys, es pot veure a la seu del Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades (CIAR) de Montblanc, fins al 3 de maig.
Es presenten les principals aportacions científiques obtingudes durant els treballs de recerca realitzats per l’ Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) des de l’any 2001 fins al 2014.
Després de la seva presentació als Serveis Territorials de Tarragona del Departament de Cultura, l’exposició es trasllada al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades de Montblanc, coincidint amb els actes de la setmana medieval de Montblanc.
L’exposició està organitzada per Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i finançada en el marc de les subvencions per a projectes quadriennals de recerca en arqueologia i paleontologia que concedeix el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’arqueòleg Josep Maria Vergès, comissari científic de la mostra i investigador de l’IPHES i coordinador del projecte ens comenta que “L’objectiu de l’exposició és acostar al públic en general, i més concretament al territori d’abast del projecte, en què consisteix aquesta recerca i els resultats obtinguts des del seu inici l’any 2001 fins a l’actualitat”.
La mostra està formada per 11 plafons organitzats en aquests àmbits temàtics: història del projecte de recerca, geomorfologia i geocronologia del territori, els recursos i el paleoambient, el primer poblament humà, les darreres societats caçadores i recol·lectores, les comunitats agrícoles i ramaderes, l’art moble i els ornaments i l’art rupestre.
A través de textos sintètics i imatges es donen a conèixer els principals resultats de 14 anys de treballs arqueològics i científics en aquesta zona i el buit de coneixement que han permès omplir els resultats obtinguts. En aquest temps, “hem pogut saber, per exemple, quina va ser l’evolució del poblament humà a la zona, en un període que va entre el milió anys i fa 2.500 anys aproximadament”, explica Josep Maria Vergès.
En aquest context s’ha registrat quan i on es documenten els assentaments humans de les diferents cronologies, des dels més antics com el Barranc de la Boella (la Canonja) o la Cansaladeta (la Riba), passant pels grups paleolítics de la Cova de les Borres (la Febró), el Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), la Balma de la Vall (Montblanc) o la Cativera (el Catllar); els neolítics com el Cavet (Cambrils) o la Font Major (l’Espluga de Francolí), i les primeres formes d’urbanisme a l’Era del Castell (el Catllar).
L’art moble i rupestre
“A més també s’ha documentat els indrets on captaven les matèries primeres per fer les eines, principalment de sílex, com era el paisatge durant la prehistòria i els recursos vegetals que utilitzaven; amb quins ornaments es guarnien i les destacades mostres d’art moble i art rupestre”, comenta Josep Maria Vergès. “També sabem en quin tipus d’hàbitat preferien protegir-se o com era el territori durant la prehistòria, així com pràctiques funeràries que es duien a terme”, afegeix.
“El llenguatge de l’exposició és amè i incorpora recursos com els dibuixos, fotografies, gràfics i mapes”, puntualitza l’arqueòloga Marta Fontanals, membre de la Unitat de Projectes i Transferència de l’IPHES. “En definitiva, la mostra està conceptualitzada per realitzar un recorregut per la prehistòria a través dels descobriments arqueològics més rellevants d’aquest territori realitzats en aquests 14 anys de vigència del projecte”, assenyala.
El projecte “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona” estructura la recerca en prehistòria que l’IPHES duu a terme a les conques d’aquests rius. Durant els 14 anys d’existència d’aquest projecte s’han portat a terme excavacions arqueològiques en un total de 14 jaciments, amb més d’un centenar de treballs científics publicats, així com la realització de diferents accions de socialització del coneixement, entre les que cal esmentar aquesta exposició.
