Baixa Freqüència, (nº 12).
Conrad Schnitzler es va dedicar a l’exploració musical des de finals dels anys seixanta del segle XX, sobretot en l’àmbit de la música electrònica.
Va morir a la tarda del 4 d’agost 2011 a causa d’un càncer d’estómac. Està considerat per nombrosos analistes de la música electrònica com a pioner i creador d’estils (krautrock, còsmica, ambient, etc.) estant a l’avantguarda musical fins a la seva mort.
Deixeble de Joseph Beuys a l’escultura i de Stockhausen a la música, cap a 1964 s’estableix a Berlín fundant el Zodiac Club, al costat de Hans Joachim Roedelius.
Poc després, el 1969, s’uneixen a Dieter Moebius per al projecte Kluster, col·laborant Conrad en el seu primer i segon treball. Gairebé al mateix temps, Edgar Froese el recluta en la seva incipient cèl·lula anomenada Tangerine Dream perquè s’ocupés de la tecnologia electrònica i dels efectes.
Amb Klaus Schulze, com a tercer membre, es van convertir en la referència de la nova música alemanya en treure a la llum el primer treball de la formació “Electronic Meditation”. En paraules del propi Schnitzler els va ensenyar a tocar diversos instrumentos.
Després d’aquestes col·laboracions es va concentrar en el seu desenvolupament musical en solitari començant amb la casset “Schuwarz”. Li van seguir “Rot” en 1971 i “Blau” el 1973.
Es progressa des de la instrumentació mixta acústica-electrònica cap a fórmules totalment electròniques. Música essencialment minimal amb esquema de tema per cara.
Continu gravant coses que no es van publicar i va destacar per les seves perfomances en què anava amb dos reproductors de casset i un casc “espantant” als transeünts de Sttutgart.
Va editar una caixa de 100 cassets de 30 minuts basada en això. També va utilitzar la càmera oculta per als seus fins i en un altre dels seus “shows” anava corrent vestit d’astronauta fins que dues persones l’hi portaven en helicòpter.
Va continuar editant cassets (“The xarxa casset”, “The black casset” i “Kassette slowmotion”), però és amb el seu disc de 1978 “Amb” amb el qual trenca motlles. Gravat en l’innovador estudi Paragon de Peter Baumann (ex Tangerine Dream) el disc és molt més accessible per a oïdes profans i es converteix en el graó d’inici per entrar en la seva música.
Aquest LP li obre les portes mercats internacionals d’avantguarda combinant temes rítmics amb peces minimalistes. Destaca el tema “Ballet estatique” .
A partir de llavors comença a publicar nombrosos treballs amb segells independents en tirades limitades i moltes vegades només en casset. També realitza col·laboracions amb altres músics (Wolfgang “Sequenza” Siedel, Gen Ken Momtgomery, Lars Strossen, Jorg Thomasius, etc.) que el va convertir en mestre de mestres.
La seva discografia és molt difícil de completar a causa de la dispersió de la seva obra i la complicada distribució dels seus treballs. S’ha mantingut en actiu ensenyant al seu propi fill Gregor a mantenir viva la flama de la música electrònica d’avantguarda.
Artista format en diversos instruments i inspirador de nombrosos grups i artistes posteriors sempre va estar treballant en l’evolució de la seva música fins a poc abans de la seva mort, de fet, 4 dies abans es va publicar la seva última peça 00/830.
12 – BAIXA FREQÜÈNCIA – CONRAD SCHNITZLER (3ª part) by Baixa Freqüència on Mixcloud
Es un programa de Josep Maria Soler, (Stahlfabrik) dedicat a divulgar material sonor relacionat amb el món de la música electrònica de tots els temps, entesa com a música generada amb instruments electrònics.
La música que es divulga a “Baixa Freqüència” per a XarxaVeuTV @laveujovetv.cat, es d’autors tant coneguts com noves promeses, que es mouen dins dels moviments alternatius i experimentals i que treballen a fons la producció de música feta amb sintetitzadors, caixes de ritme, samplers, etc…
En els programes, es donant a conèixer els events que es produeixin tant a Catalunya com a la resta de la Península (concerts, tallers, conferències, xerrades, exposicions, etc…)
