A la llarga els diners sempre retornen a casa.
Un analista d’inversions i empresari visionari nord-americà, anomenat Marc Faber, també conegut com “Doctor Catàstrofe“, va contrarestar una proposta de l’any 2008 del Govern de George Bush que estudiava llançar un projecte d’ajuda a l’economia americana, amb aquest raonament: “El Govern Federal està estudiant concedir a cada ciutadà una suma de 600 dòlars per remuntar l’economia nord-americana.
Cosa que si bé, aparentment està bé per guanyar les futures eleccions, la realitat és que pot resultar negatiu ja que sempre que es projecta una llei sol en resulten els efectes al contrari pel fi que ha estat creada. M’explicaré, –segueix–, si la llei s’ha legislat per beneficiar als nord-americans resulta que a la llarga acabarà per perjudicar-los ja que si tenim aquests diners per gastar, saben que passarà?, doncs:
“Si els gastem en productes low-cost, aquests diners aniran a parar a Xina. Si els gastem en gasolina, aniran a la butxaca dels xeics àrabs. Si comprem computadores tablets i altres afins aniran a l’Índia. Si comprem fruites, engrossiran els comptes corrents dels terratinents Centreamericans Si comprem cotxes, aniran a parar a Alemanya o al Japó. Si comprem ximpleries, a Taiwan. Si comprem caramels i dolços, a Espanya, i si comprem vins i perfums, els francesos estaran de festa Es dir, si els 318.582.000 milions d’habitants del nostre país reben 600 dòlars cada un, l’estupenda quantitat de 191.149.200.000 dòlars serà per engreixar les arques del països amics i enemics dels Estats Units, (més aviat els enemics), amb lo qual, la decisió del govern de Busch es molt equivocada”. Aquí acabava la dissertació macabra del perspicaç Marc F.
Quan el nostre parent Jaime, escoltà aquesta al·legació la va contradir, fent una replica, que ben mirat és sensata: –“Deixa’t d’orgues, encara que passés el que diu Marc F, a la llarga els diners sempre retornen a casa per allò del “Desafio Americano”–.
Jaime que viu a El Salvador i vota al FLN explica la seva versió d’aquell Desafiament americà amb una contraproposta que interroga: “¿Dónde van las remesas de los espaldas mojadas?”. Segons ell, les remeses que aquells “espaldas” envien a les seves famílies, que per cert solen ser fortes sumes de dòlars, han servit perquè en aquells països hagin substituït els “ranchitos” per boniques cases, hagin embellit les poblacions grans, perquè disposin de telèfons, televisors, mòbils i també perquè mengin no tant sols frijolitos i tortillitas sinó també hamburgueses, pizzes, carns, vins, licors; tot, gràcies a les remeses de dòlars que venen dels Estat Units.
El Jaime rebota: –No creieu que aquesta visió de las remeses enviades als seus països sigui tan benèfica. I segueix: –Penseu que el ianqui es molt subtil i que l’Alt standing econòmic nord-americà té molt clar com ha de recuperar el diner que suposadament se li ha escapat”. Per tant, si bé ha deixa’t fugir aquelles remeses cap al sud, immediatament han elaborat un pla per a contrarestar a “fuga de capitals”.
Segueix Jaime: –Els que viatgen per Centreamèrica aviat en donen compta que s’han obert gran quantitat de supermercats en totes les capitals i poblacions de tots els països, que tot hi portant sonors noms autòctons pertanyen a Firmes ianquis. En aquells centres venen de tot: menjars, robes, bijuteria, pastisseria, xarcuteria. peixateria, polleria, adrogueria, sabates, modes, ferreteria, armes, materials de construcció i, més. També hi són presents al país concessionaris que ofereixen automòbils, maquinaria agrícola i industrial de conegudes firmes… del nord.
Jaime acaba l’argumentació amb aquesta apreciació: –Doncs bé, aquí tothom sap que també les indústries cimenteres, pesqueres i fructícoles estant sota el seu control, per tant, cal que es donem compta de la forma subtil de com els Estats Units fan retornar els diners de les remeses altra vegada cap a Casa
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH
Doncs sí,. Sense fer gaire esforç es pot comprovar que aquella “genialitat” econòmica és un fet. Als ianquis no se’ls escapa una …