Sant Antoni Abat (del Porquet) i els Tres Tombs.
Dia 9 de gener. En aquest dia molts catalans celebraran la festa de Sant Antoni, amb el motiu principal de beneir els seus animals. Malgrat aquest dia no es tan celebrat com Sant Jordi, en el calendari català en canvi és considerat una festa de les més emblemàtiques del costumari. Aquests dies de ben segur hem sentit a parlar de coses com “els tres tombs” o, a Barcelona de “rifa del porc”.
Traginers als Tres Tombs d’Igualada
L’origen d’aquesta tradició es fonamenta en que Antoni Abat sent antigament el patró de les cavalleries ho era també de molts gremis relacionats amb els “transportistes”: Gremis de carreters, traginers, tartaners i els ramblers.
La tradició també explica perquè Sant Antoni Abat se li diu igualment Sant Antoni del “porquet”, al veure-se’l representat iconogràficament amb un porquet als seus peus. Sembla que la cosa ve de quan antigament es celebrava “la rifa dels porcs”, un sorteig que abans es realitzava per aconseguir diners per mantenir la antiga ordre dels -Antonians, que havien estat fundadors de l’hospital de Sant Llàtzer l’any 1115, fins que amb la desaparició formal de l’ordre desaparegué.
La venda de números d’aquest sorteig era molt cridanera a Barcelona perquè els venedors de cupons es passejaven per tot el barrí amb el parell de porcs que serien sortejats. Un d’ells tocava el fabiol i l’altre el sac de gemecs. El fet que et toqués un porc a la rifa de Sant Antoni era la gran festa. Llavors no mataven el porcs a l’escorxador, sinó al carrer, davant la casa del guanyador.
Sant Antoni.- Gravat del segle XVIII
Allà s’hi concentrava bona part del veïnat i es feia una gran festa. Abans però, no hi havia un servei de neteja com l’actual i el carrer quedava brut de sang i llard durant uns quants dies … amb la qual cosa no seria un model de sanitat. La tradició de la benedicció de Sant Anton, aparts de les mules i cavalls també abraça animal s de tota mena i espècie, com arrees, gallines, gats, gossos, cabres, i segur que si a Catalunya algun tingués camells, cangurs o boes, també podria acudir a la festa amb igual patent.
Malgrat tot, qui feien (fan) més festa són (eren) els pagesos de Catalunya, de tot Catalunya, començant pels de ciutat, passants pels pobles i acabant pels llogarets, (a Farena, Rojals, Montral i altres ciutats rurals de la mateixa categoria), es celebrava la festa amb gran solemnitat, tant es així que aquell dia “era prohibit” (decisió adoptada “lliurement per tot pagès digne d’anomenar-se’n) treure la mula al camp, “ja que aquell dia aquell animal havia de descansar”. i d’aquí ve que les cavalleries tinguessin el major protagonisme, i d’aquests animals esdevingué la rua dels “Tres Tombs”, una cercavila on la gent hi duia cavalls, els cotxers de calesses, de tartanes o simplement de carros i carretes, així els traginers amb la seus carros de trabuc arrastrat per enfilall de matxos i, els cavallers arrogants ells, cavalcant les muntures braves passaven en processó ant el sacerdot, que feia una benedicció espargint l’aigua beneïda a cada animal que li passava per davant. Si eren un seguici de centenars havia de fer-ho per força amb globalitat.
Rifa deis porcs segons un dibuix de M. Molinés
Sobre l’origen del perquè de “tres tombs” hi ha diverses versions: Hi ha qui diu que aquest tres tombs eren els que feia el genet sobre les potes del darrera davant del capellà que beneïa la munta, com fan tradicionalment a Menorca.
Una altra versió parla de els tombs que es feien al voltant d’una creu prop del lloc on es beneïen els animals i, un altra diu que la cavalcada es feia circular al voltant de l’església o de l’ermita dedicada a Sant Anton. El que si es sabut que tots els beneïdors es gastaven els estalvis per engalanar els cavalls amb tires de colors llampants, ornaments lluents i les regnes bens llustrades, mentre els homes, protagonistes de la festa es vestien amb els pantalons de vellut nous, es posaven l’armilla negra sobre la camisa blanca, es calçaven la barretina musca i les espardenyes de betes negres a estrenar.
La festa acabava amb un bon vermut a la sala cafè del gremi, un àpat a les cases amb un bon capó a la taula i, els joves acabant per organitzar un animat ball, per treure a ballar les pubilles aprimorades.
Tempus fugit.
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH
