Amb el títol de ‘La balada de Mossèn Dallonses. L’herència de Mn. Carles Macaya’l’escriptor reusenc Pep Macaya, ens relata la vida d’un home enamorat de la ciutat de Reus.
Indiferent per alguns i irrepetible per altres. Visqué al llarg de la seva vida, tocant de peus a terra, amb les sabates cordades i duent el compromís de capellà amb la valentia i nitidesa dels més grans dels malabaristes. Va estimar a la seva esposa i als seus fills, amb el coratge i la tenacitat intacta. Mai va retrocedir davant l’adversitat, confiant plenament en l’univers.
De la maleta dels invents, va treure les idees més esbojarrades i trapelles del que va ser capaç. Llàstima que es va trobar amb una capellanesca hostil i rància, que mai el va voler entendre. Tampoc va renunciar mai al que un dia es comprometé: — Seràs capellà per sempre! I podeu estar-ne ben segurs, que això ho va fer a la perfecció.
Pep Macaya. Rabassaire de l’Univers. Nòmada. Viu a Reus, la seva pàtria. Il·lusionat amb el seu país, Catalunya, i amb el sarró carregat per la propera crònica.
Maldestre amb la prudència i agosarat amb tot el que és impossible. Tossut, solitari, parlador, silenciós, esbojarrat, tímid incombustible, romàntic, sorrut, pacient, asserenat, incansable, generós, somiador,… Vertical!
Camperol d’esperit i d’ànima, trasteja per la vida compassadament, amb les coses tranquil·les i amb la brandada del seu “tic-tac” particular.
Lluny de renunciar-hi, ha emprès el camí de creure’s la utopia d’un món millor. Com ell diu:És qüestió només, de posar-hi coratge.
Auva.
