Aquells Oficis.

L’época tecnològica que avui vivim, amb la proliferació d’invents, l’electrònica i les noves tècniques, entre tot han arramblat aquells oficis que un dia l’home es tingué que valer per anar avançant pas a pas en el camí del progrés, que a base de perfeccio-nar-los s’ arribat allí on som avui.

En aquest estadi, hom es pregunta quans oficis s’hauran perdut per haver arribar al segle XXI amb l’ èxit tecnològic que gaudim i que en els segles anteriors van ser panacees perquè la humanitat anés fent camí cap a la prosperitat al llarg de la historia?

Les persones que tenen una certa edat hauran vist encara practicar encara alguns d’aquests oficis: baster, matalasser, brodador, boter, carreter, tapissaire, forner, impressor (a l’antiga) i possiblement algun més, però estem segur de parar de comptar.

En boga encara en tenim dos: Fusters i Barbers, però ull vi u, tenen la campana alçada, mentre que d’esmolet encara se’ n veu esporàdicament algun.

Alguns dels oficis s’intenten reviure’ls però que cal pensar que més per un flaire de moda que per real interès, ja que les persones que els practiquen ho fan més per hobby familiar que per guanyar-hi diners, (brodadores, mitjaires (fer mitja), puntaires, :retolista (treballar esculturalment la fusta), i buscant-lo minuciosament, algun més.

Altres oficis encara són vigents, però tan transformats, que quasi ja no s’assemblen en aquells inicials a l’intervenir-hi les maquines, com el cas dels brodats a ma o a maquina.

Arribat en aquest punt no ens ha quedat altra inquietud que veure quants més oficis es practicaven a l’antiguitat, a l’edat mitja, i fins el segle XIX, que amb el descobriment de l’electricitat fou l’energia que ha estat el boom de la desaparició de pràcticament tots el oficis, a l’haver-los canalitzat l’era industrial.

Per recollir quans més oficis millor hem acudit a diverses fonts, que si bé la majoria d’ells es repeteixen en el llistat, la veritat es que se’n troben molts de curiosos i quasi imperceptibles (al menys per les persones que no som tècnics en aquests tema de filologia antiga).

La primera font d’entrada va ser el famós Tríptic Arbre dels oficis d’Ivori, el qual e~ veure en el Museu Historia de la Ciutat de Barcelona.

En el tríptic hi figuren 160 oficis, que no citarem tots per ser la majoria coneguts i també repetits en la relació amplia que exposem més avall. Malgrat tot si algun se’ls fa desconegut i el vol interpretar, aconsellem buscar-lo en diccionaris especialitzats, (suggerim l’ Alcover-Moll).

De la relació del Tríptic citem els que ens sonen més estranys i malgrat n’hem interpretat algun, farem amb la resta el que hem aconsellat: buscar-los en tractats de l’època. Els que en sonen rars són:

Aluders                                       Cordoners                               Pedrenyater

Bataixos de cap!;ana                  Corredors d’orella                   Peiers

Bataixos de pes del reí               Corredors de coll                     Pititers

Butifullers                                  Guarders d’espases                 Quincallers

Capcers                                      Mandreters                             Rosariers

Capellers                                    Manguiters                             Velers

Cervellers                                  Mestre d’obra negra               “Seroners”

Cerverellers                               Oracioners                               Luthiers

Terrissaire

D’aquells nia’m trobat la interpretació:

Bataixos de capçana (rodelles de palma, per posar al cap Batifullers (cuidants de les ames de les abelles)

Capcers (feien capses de cartró)

Capellers (feien barrets de tota mena, des de els de plomes fins eclesiastics) Cordoners (feien manualitats amb cordes: boles, trenes, sanefes etc) Corredors de coll (pel transport de fardells)

Espasers: (feien espases)

Guarders d’espases (fundes per les espases) Manguiters (feien maneguis)

Oracioners (encarregats de dir oracions) Pedrenyaters (manipuladors de pedra foguera) Peiers (manipuladors de les pells)

Quincallers (venedors ambulants)

Rosariers (feien rosaris)

Velers (feien veles per a les barques; no els vaixells) “Seroners” (confeccionant cistells de canyes alts i prims) Luthiers (mestres en l’art de fer violins)

Ferrer

Curiositats observades en el Tríptic d’Ivori

En l’època que es confecciona el Tríptic els pintors els classificaven de tres maneres: Pintor de brotxa, pintors de retaules i de vidrieres; en canvi no hi figuraven els pintors de llenç o quadres, a menys que no fossin els de “retaules”. Igual passava amb els sabaters, quedant-ne citats: Sabaters de fadrins, sabaters de aprenents i sabaters de vells.

Respecte els “brodadors” els cita i els pinta com a homes. Sorprenent! Els guarnicioners d’ espases eren els que confeccionaven les fundes de l’espasa, no així els “Espasers”, aquest sí trempaven els estocs [a Toledo hi hauria els famosos] .

Luthiers

Relació de tots els Oficis inclosos els del Tríptic i de més moderns)

Els podem relacionar una mostra singular i única de les antigues arts, de fet, no són altres que els antics oficis, avui pràcticament desapareguts. Malgrat tot hi ha una renaixença, encara que la considerem efímera.

La que rememoren certes ciutats i pobles de la geografia catalana rescatant de l’oblit les anyenques tradicions de l’edat mitja i potser algunes de més velles, les qual avui encara es poden contemplar en els seus carrers els dies de festes memorables con la de Sant Jordi i altres de glorioses, escoltant el picar de l’ enclusa, el picar del botre, el trenar del vímet, elaborar el canyissar, entretant olorant el ferro vermell del ferrer i encantar-se contemplant els fils acabat de teixir a mans de les filadores, així el parlar dels antics menestral s quan evoquen els antics oficis amb el seu lèxic.

CALCINER (fabricar calç)

AVARQUES o GALOTXES

BASTER

BOTER

BUFADOR DE VIDRE

CABANES de PASTOR o BOSC

CARRETER

CISTELLER

CABASSAIRE

CALÍGRAF o ESCRIVA

CANYISSER

CARBONER

CARDADORA DE LLANA

CERAMISTA

CERER o elaborador d’ espelmes (de cera   d’abella

ESPELMER (elaborador d’espelmes) amb canyes de riu)

CISTELLER

CORDER

COURER

CULLERAIRE

ENREIXETADOR de culs de cadira

ESPARDENYER

ESPARTER

XOLLAADOR D’OVELLES

XOLLADOR DE MULES I CAVALLS

FASSINA D’ AIGUARDENT

FERRADOR D’ ANIMALS

FERRADOR DE RODES DE CARRO

FERRER

ELABORACIÓ DE FIL DE SEDA

FILADORA DE FUS MANUAL

FILADORA DE RODA MECÀNICA

FORCAIRE

FOSA DE METALLS

ILUMINADOR

LLAUNER

LUTHIER (constructor de violins)

MANYÀ

MARQUETER DE CAIXES DE NÚVIA

MACIPS DE RIBERA.

MATALASSER

MITJAIRE (fer mitja)

PAPERAIRE (de paper de barba)

PIANOLA

PICAPEDRER

PUNTAIRE

RETAULISTA

SABATER

SABONER (de sabó natural)

SERONER (cistells de canya alts iprims)

SERALLER

TALLA DE SÍlEX

TEIXIDOR.

TRAGINER (Tranport de carro)

TREBALL DE FUSTA (FUSTERS)

TEULER

VIMETAIRE (TREBALLS DE VIMET)

VITRALLER

       i més

ARGENTER,

ARTESÀ DE LA PAPIROFLEXIA,

BOSQUEROL,

BARRETI NAIRE,

BASTONER,

BOTER DE CUIR,

BRODADORA,

CAMPANER,

CALCINER

CARRETER, (de varis productes)

COTILLAIRE,

CUIRATER,

DAURADOR,

DESTIL·LADOR DE TISANES,

ELAB0RADOR XARXES DE PESCA,

EMBOGADOR,

ENCUNYADOR DE MONEDA,

ENQUADERNADOR,

ESCLOPER,

ESCULTOR,

ESGRAFIADOR,

ESMOLET,

ESTAMPADOR,

FORN DE RAKÚ,

FORNER DE PA

FORJADOR

FUSTER,

GANIVETER,

GRAVADOR,

HERBOLARI,

IMATGER,

LLIBRETER,

IMPRESSOR,

MAQUETISTA,

MAONER

MARROQUINER,

MESTRE D’ AIXA,

MINIATURISTA,

PESSEBRISTA

NEULER,

ORFEBRE,

PAPER MATXÉ, (Manipulador)

PLATER,

RAJOLAIRE,

RESTAURADOR,

TAXIDERMISTA,

TAPISSAIRE,

TERRISSAIRE,

TINTORER,

TITELLAIRE,

TORNER

Aquest són els oficis que hem recercat i, si ens hem deixat algun, sis plau  afegint-lo.

 És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH