‘ISLAMICS i JEWISH’.

Som neutrals en les batusses àrabs- israelites, només aportem la relació de dades   ja conegudes.

Innecessari dir que àrabs i jueus no es poden veure. I la mútua malastruguesa els ve de lluny, però amb esquira, horror i terror, des el 1948, quan Anglaterra a instàncies del sionisme mundial refermat pel nord-americà, influí a la ONU perquè   autoritzés la “pàtria jueva” en el lloc   de la Palestina dels àrabs i segons els jueus, en ser la seva la terra promesa, però encara que ho fos de promesa, feia 1948 anys que ja no ho era per l’haver-los   tret d’aquelles terres els romans 20 segles abans i sense que hi haguessin retornat.

Alguns historiadors han afirmat que la “concessió” de la ONU, fou en realitat el pagament al poble jueu per mala consciència que tenia el món occidental de l’holocaust, (de ser així el nazisme li hauria sortit el tir per la culata, fent-se a l’inrevés del que ells s’havien proposat).Altres historiadors diuen que van ser els diners de certs lobbys internacionals hebreus, que van anar a parar a les arques d’una república centreamericana, perquè aquell país votés a favor de l’aprovació de la concessió, que pel que es veu era el vot que els faltava..

Sigui el que sigui, la veritat és que l’Orient Mitjà, es digui Israel, es digui Palestina, es digui Terra Santa, ha estat el lloc més “calent” del planeta   des els albors de la història. Ja ve dels temps bíblics quan filisteus, babilònics, caldeus, perses i hel·lens   estarrufaven al poble escollit. Desprès dels romans, amb la diàspora, Israel jo no hi tingué res que fer en aquelles terres, ja que els creuats, els templers, turcs i europeus se l’anaren   passant de mans fins el 1948. ¿Serà   perquè aquella zona de l’Orient Mitjà és el lloc de pas més fluid i natural entre Europa i Àsia?. Ha de ser així quant des d’Alexandre a Lawrence hi mostraren tots l’interès per fer-se’l seu.

Els àrabs diuen que ells hi eren des de temps immemorials, mentre els jueus al·leguen que sempre ha estat la terra promesa a la que no poden abdicar. La qüestió és que des mitjans del segle XX,   jueus i àrabs han organitzat cinc o sis guerres, que sempre perdut els àrabs malgrat comptant amb molta més població, estar Israel rodejat de països àrabs i aquests posseir el control del petroli de l’àrea i   les millors fortunes del món..Perquè doncs no n’han sortit d’eliminar el poble jueu?. Serà perquè el poble jueu compta amb el favor del sionisme mundials, encarnat pels grans lobbys nord-americans que influeixen en la política d’aquella país a l’extrem de fer torçar intencions a la Casa Blanca.

Aquest serà el motiu, llavors s’explica que   l’esquerra mundial sigui pro-àrab mentre que la dreta ianqui, , es mostri amb més o menys contracor favorable als jueus.

Bé, com que nosaltres no som partidistes no intervindrem en aquest matx; tampoc sabem qui té raó a la fi, però si   que es mantenim neutrals en un punt: vers la cultura de les dues civilitzacions, que a la vista d’exposició que aportem seguidament vostès decidiran qui és qui

Malgrat els àrabs tinguin el control de la meitat del petroli mundial, que les comptes corrents més elevats dels paradisos fiscals siguin dels xeics, i que l’índex dels seus habitants quintupliquin als habitants d’Israel, els israelites deixen enrere a la arabía   en el que respecta la faceta cultural. I per la mostra un botó. Observant el llistat de premis Nobels que compten les dues civilitzacions hi ha una diferència abismal entre uns i els altres, a l’extrem de que des de que es va instituir el premi en 1901 des aleshores se n’han concedit 143 a savis jueus contra 6 dels àrabs, (dades de l’any 2008) i d’aquests, dos d’ells concedits a persones de la política, que a l’igual als dos dels jueus són sospitosos d’haver-los rebut precisament per ser polítics. Ens referim als premis nobel dels anys 1978 i 1994, concedits a l’egipci Anuar al-Sadat i a Yasser Arafat, conjuntament amb els també polítics jueus Menagen Begin i Simon Pérez per la firma dels tractats de pau que a la llarga esdevingueren un bluf i que per tant al nostre judici invalidats. Aleshores si ens oblidem dels polítics queden el comptatge queda en 141 jueus premiats contra 4 àrabs. Quant el món d’activitats culturals diversificat des, observin sis plau l’última part d’aquest article.

Àrabs.

Premi de Literatura: Najib Mahfooz, l’any 1988

Premi de la Pau: Anuar el Sadat i Yarser Arafat. Anys 1978 i 1994

Premi de Química: Ahmed Zewall.- any 1999

Premiats en Medicina: Peter B. Medawar i Ferid Murat.

Jueus

Literatura:   10 premiats (l’enumeració sota), fent constar només als coneguts

Boris Pasternak i Saul Bellow.

De la Pau:     7 premiats als que comptar els fallits Menagen Begin i Simon Peres

En Física:   52, entre ells Albert Eistein, l’any 1921, Otto Stern, Felix Bloch,

Melvin Calvin, i Melvin Schwarts, com a més destacats

Economia: 13, entre ells a Franco Modigliani i Robert Fogel

Medicina:   43,   entre ells Otto Loewi, Konrad Bloch i Stanley Cohen compartit amb Rita Levi

A R A B S

Literatura:                                             Medicina

1988 – Najib Mahfooz Peace:                 1960-Peter Brian Medawar

1978 – Mohamed Anwar al-Sadat           1998- Ferid Murad

1994 – Yasser Arafat

Química      

1999 – Ahmed Zewail

Malgrat tot, hem de trencar una llança a favor dels àrabs,   als quals els hi devem els invents dels numerals, adoptats per tot el món, l’àlgebra, les sèquies i altres sistemes de regadius i que la Còrdova d’Al Andalus va tenir excel.lents escriptors i bons filòsofs i   més.

Es clar que fou en altres temps.

 

J U E U S

Literatura:

1910 – Paul Heyse

1927 – Henri Bergson

1958 – Boris Pasternak

1966 – Shmuel Yosef Agnon

1966 – Nelly Sachs

1976 – Saul Bellow

1978 – Isaac Bashevis Singer

1981 – Elias Canetti

1987 – Joseph Brodsky

1991 – Nadine Gordimer World

Pau:

1911 – Alfred Fried

1911 – Tobias Michael Carel Asser

1968 – Rene Cassin

1978 – Menachem Begin ­

1986 – Elie Wiesel

1994 – Shimon Peres

1994 – Yitzhak Rabin

Física:

1905 – Adolph Von Baeyer

1906 – Henri Moissan

1907 – Albert Abraham Michelson

1908 – Gabriel Lippmann

1910 – Otto Wallach

1915 – Richard WiIIstaetter

1918 – Fritz Haber

1921 – Albert Einstein

1922 – Niels Bohr

1925 – James Franck

1925 – Gustav Hertz

1943 – Otto Stern

1943 – George Charles de Hevesy

1944 – Isidor Issac Rabi

1952 – Felix Bloch

1954 – Max Born

1958 – Igor Tamm

1959 – Emilio Segre

1960 – Donald Arthur Glaser

1961 – Robert Hofstadter

1961 – Melvin Calvin

1962 – Lev Davidovich Landau

1962 – Max Ferdinand Perutz

1965 – Richard Phillips Feynman

1969 – Murray Gell-Mann

1971 – Dennis Gabor

1972 – William Howard Stein

1973 – Brian David Josephson

1975 – Benjamin Mottleson

1976 – Burton Richter

1977 – Ilya Prigogine

1978 – Arno Allan Penzias

1978 – Peter L Kapitza

1979 – Stephen Weinberg

1979 – Sheldon Glashow

1979 – Herbert Charles Brown

1980 – Paul Berg

1980 – Walter Gilbert

1981 – Roald Hoffmann

1982 – Aaron Klug

1985 – Albert A. Hauptman

1985 – Jerome Karle

1986 – Dudley R. Herschbach

1988 – Robert Huber

1988 – Leon Lederman

1988 – MeMn Schwartz

1988 – Jack Steinberger

1989 – Sidney Altman

1990 – Jerome Friedman

1992 – Rudolph Marcus

1995 – Martin Perl

2000 – Alan J. Heeger

Economia:

1970 – PaulAnthony Samuelson

1971 – Simon Kuznets

1972 – Kenneth Joseph Arrow

1975 – Leonid Kantorovich

1976 – Milton Friedman

1978 – Herbert A. Simon

1980 – Lawrence Robert Klein

1985 – Franco Modigliani

1987 – Robert M. Solow

1990 – Harry Markowitz

1990 – Merton Miller

1992 – Gary Becker

1993 – Robert Fogel

Medicina

1908 – Elie Metchnikoff

1908 – Paul Erlich

1914 – Robert Barany

1922 – Otto Meyerhof

1930 – Karl Landsteiner

1931 – Otto Warburg

1936 – Otto Loewi

1944 – Joseph Erlanger

1944 – Herbert Spencer Gasser

1945 – Ernst Boris Chain

1946 – Hermann Joseph Muller

1950 – Tadeus Reichstein

1952 – Selman Abraham Waksman

1953 – Hans Krebs

1953 – Fritz Albert Lipmann

1958 – Joshua Lederberg

1959 – Arthur Kornberg

1964 – Konrad Bloch

1965 – Francois Jacob

1965 – Andre Lwoff

1967 – George Wald

1968 – Marshall W. Nirenberg

1969 – Salvador Luria

1970 – Julius Axelrod

1970 – Sir Bernard Katz

1972 – Gerald Maurice Edelman

1975 – Howard Martin Temin

1976 – Baruch S. Blumberg

1977 – Roselyn Sussman Yalow

1978 – Daniel Nathans

1980 – Baruj Benacerraf

1984 – Cesar Milstein

1985 – Michael Stuart Brown

1985 – Joseph L. Goldstein

1986 – Stanley Cohen

Rita Levi-Montalcini]

1988 – Gertrude Elion

1989 – Harold Varmus

1991 – Erwin Neher

1991 – Bert Sakmann

1993 – Richard J. Roberts

1993 – Phillip Sharp

1994 – Alfred Gilman

1995 – Edward B. Lewi

 

 

MÉS JUEUS EN EL MÓN CONTEMPORANI         

Els jueus han sobreviscut a egipcis, babilonis, perses, grecs, romans, otomans, alemanys i soviètics. Es un poble que no es fusiona amb altres races ni cultures, tampoc té interès en fer prosèlits ni adoptar altes cultures amb la seva que no sigui l’art de la guerra. Potser aquets ha estat l’eina de la seva supervivència. Malgrat tot, observin el nombre de jueus que s’han fet presents al llarg de la història.

Jesús era jueu, Sant Pau de Tars era jueu, la Mare de Déu era jueva, els dotze Apòstols i els primers papes de l’Església eren jueus.  Jesús fou crucificat enterrat i ressuscitat a Jerusalem.  A partir d’aquí neix el Cristianisme, que segons alguns té fonament jueu.

Seguim, el marxista, Karl Marx era jueu, però també ho eren els creadors filosòfics del capitalisme, Samuelson, Milton o Friedman.

En la borsa s’usen teories de Markowitz, que era jueu. El psicoanalista Freud també ho era com el creador de l’aspirina Spiro, el creador de la forma d’administrar insulina, Karl Landsteiner.

Tampoc es pot vacunar contra la poliomielitis, contra el còlera, ni contra la tuberculosi, sense pensar indirectament en els jueus

La roba que es cus amb màquina de cosir potser la més famosa la va industrialitzar Isaac Singer. L’inventor, dels pantalons vaquers foren creats per Levi Strauss.  Ralph Lauren i Donna Karan, són els dissenyadors de roba d’alt standing. El micròfon el va inventar Emil Berliner,  i un tal Philip Reissva treballar en els aparells d’audició que van servir de base per al telèfon.

La primera màquina calculadora va ser idea d’Abraham Stern. Els llumins de fòsfor també són Sansón Val. Les teories filosòfiques de Durkheim, Spinoza o Strauss han estat fonamentals per a la nostra societat. Kafka el notable escriptor. Albert Einstein el creador de la teoria de la relativitat. Famosa és Ana Frank, per haver escrit un diari denunciador de les barbaritats nazis. Tots ells eren jueus.

També ho eren els creadors de Google Larry Page i Sergey Brin, així com els creadors de Batman i Spiderman i Max Fleischer; també Martin Goodman, el creador de Marvel Comics i les piles Energizer són cosa de Joshua Lionel; tots ells de raça jueva.

Els vídeo jocs SEGA, són cosa del jueu David Rosen. També els gelats Haagen-Dazs i els Donuts són obra de jueus

Els cosmètics de Esteé Lauder i els d’Helena Rubinstein i dissenyadores de Mattel, Ruth Handler, la de les nines Barbies són obra de persones jueves.

En el camp de cinema es trobem a una pila de jueus: Les productores de pel·lícules: Metre Goldwin Mayer, la Warner Bros, la FOX, Universal Studios, Columbia Pictures i Miramax, han estat dirigides per jueus. També fou jueu el famós fotògraf Robert Capa..

Els actors i directors de cine Steven Spielberg, Stanley Kubrick, Roman Polanski, Oliver Stone,.Wynona Ryder, Sarah Jessica Parker,  Natalie Portman, David Duchovny, Paul Newman, Woody Allen, Dustin Hoffman, Kirk Douglas, Harrison Ford, Mel Brooks, Barbara Streisand, el cantant BilIy el novelista Joel, Leonard Cohen, el compositor musical Paul Simon i el cantautor Art Garfunkel; només citant-ne alguns. Suposadament a la resta del món se’n trobarien un grapat més, per tant en el moment acabem l’enfilall.

 

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH