El municipi de Sarral és considerat el cor vinícola i artesà de Catalunya.
Celler Portell-Fotos: ©Ajuntament de Sarral/Marta Arjona
Aquest títol és corroborat pels milers d’hectàrees de vinya que durant segles, han estat font de riquesa i d’inspiració d’aquest poble.
Les restes arqueològiques romanes trobades a Sarral certifiquen l’existència d’aquesta cultura en la qual els vins tenien una gran importància. Però no serà fins a l’edat mitjana que el conreu de la vinya tindrà un paper de primer ordre.
UNA MICA D’HISTÒRIA
El conreu de la vinya va avançar a passos gegants a partir de mitjans del segle XIX, ja que l’exportació de vi i d’aiguardent cap al nord d’Europa i cap a Amèrica va convertir la vinya en un conreu gairebé exclusiu. Però la fil·loxera va arruïnar aquesta etapa d’esplendor. Malgrat tot, la misèria va despertar la creativitat, i els pagesos van començar a associar-se, creant les primeres “Societats” per així unificar els treballs i aconseguir sortir d’una situació econòmica desesperada. Aquests van ser els inicis del cooperativisme agrari, que a Sarral es va iniciar a finals del segle XIX amb la creació de la Societat de treballadors agrícoles, que el 1907 es convertiria en el Sindicat Agrícola. Més tard, el 1913 sorgia una altra entitat a la vil·la que s’anomenaria Sindicat de Vinicultors, i que provocaria que el 1959 les dues entitats es fusionessin sota el nom de Cooperativa Vinícola de Sarral.
Fotos: ©Ajuntament de Sarral/Marta Arjona
Durant els anys 80, aquesta entitat va anar creixent, ampliant i modernitzant les seves instal·lacions, primer amb l’elaboració de caves i després amb l’elaboració de vins tranquils. El seu creixement durant els anys següents ha convertit la Vinícola de Sarral i Societat de Crèdit en una de les cooperatives més pròsperes i dinàmiques del sector vitivinícola català, convertint-se en una referència i pionera en la implantació d’una filosofia dins el cooperativisme vitivinícola que es regeix amb criteris empresarials i està professionalitzada a tots els nivells, des de les vinyes fins la comercialització.
Una mostra d’aquesta filosofia n’és el seu celler, que aquest any celebra el seu centenari, i que es va construir l’empara de la Mancomunitat de Catalunya i obra de Pere Domènech i Roure. Aquest és fruit de l’esforç solidari de la pagesia local per aixecar una edificació racional, de gran valor arquitectònic i pionera pel que fa a la incorporació de la indústria agrària de condicions tècniques, constructives i enològiques. Àngel Guimerà va batejar aquest edifici com una de les “Catedrals del vi” degut a la seva magnificència i a la seva distribució en planta, amb un cos central més alt i unes ales més baixes a l’estil de les antigues basíliques romanes, amb el dipòsit d’aigua a pressió a mode de campanar, separades per files de columnes que li donen una agradable sensació d’amplitud i lluminositat.
LES VINYES MÉS ALTES DE CATALUNYA
Les més de 1000 hectàrees de vinyes plantades des de 350 fins gairebé 700 metres d’altitud al nord de la Conca de Barberà fa que aquestes siguin les vinyes més altes de Catalunya, on s’hi pràctica una viticultura sostenible i raonada, situant cada varietat de raïm allà on assoleix un major equilibri i desenvolupa plenament les seves qualitats. A Sarral es conreen diverses varietats de raïm, de les que en destaquen el macabeu, el trepat i la parellada. El macabeu és la varietat que aporta capacitat aromàtica i estructura als caves, mentre que l’únic factor que el diferència del parellada és la frescor que aquest dona als caves. Pel que fa al trepat, aquesta és la varietat autòctona i única que només trobem a la Conca de Barberà.
La unió de tots aquests factors fan que Sarral sigui un municipi arrelat a la terra i al vi, un producte que durant segles ha donat reconeixement a la vila.
