MÚSICA CADA DIA, MÚSICA PER A TOTHOM.
L’edició d’enguany proposa 22 actuacions en 15 dies, gratuïtes i de pagament, en diversos espais de la població.
L’Orquestra de Cadaqués, que celebra el 25è aniversari, Julieta Venegas, Obrint Pas, i Sanjosex i Chicuelo, entre d’altres, formen part de la programació d’aquest any, representant l’eclecticisme del festival.
La 42a edició del Festival Internacional de Música de Cadaqués, que se celebrarà del 3 al 18 d’agost, proposa un total de 22 actuacions, amb música cada dia (com a mínim un concert) i una gran varietat de propostes per a totes les franges d’edats en diferents espais de Cadaqués, adreçades, sobretot, a la gent que viu, estiueja o visita Cadaqués durant la primera quinzena d’agost. Un any més, el plantejament del festival és representar l’eclecticisme i l’amalgama de tendències que han enriquit aquesta cita, una de les més arrelades de la Costa Brava, al llarg dels seus 42 anys d’història.
L’Església de Santa Maria de Cadaqués –on va néixer el festival als anys 70- serà el punt d’inici i de cloenda del festival i acollirà, com a actuació destacada, la de l’Orquestra de Cadaqués en el seu 25è aniversari, amb el director Sir Neville Marriner i l’excepcional violinista ucraïnès Valery Sokolov; la reconeguda pianista coreana Sonya Bach, i un concert d’orgue i violí a càrrec de Josep Maria Mas i Bonet i Josep Maria Manresa Aguiló, que inclou l’estrena d’una peça d’Anna Bofill Levi, composada expressament per a l’orgue de l’Església de Santa Maria, un dels més antics de Catalunya.
Un any més, a l’escenari de Sa Conca, un dels més encantadors de la Costa Brava, tindran lloc els concerts de major format: Julieta Venegas, Obrint Pas i Sanjosex i Chicuelo, són les propostes més destacades d’aquest espai.
Per la bona acollida que va assolir l’any passat, repeteix l’escenari de Perafita-Celler Martin Faixó, amb un concert-degustació amb Sara Pi, un dels valors emergents de l’escena jazzística i de la música negra de casa nostra.
El festival també compta amb una gran varietat de propostes gratuïtes en diversos espais emblemàtics de la població, amb concerts adreçats a tot tipus de públic, com familiars amb Els Migrasons, gospel amb The Sey Sisters, música adolescent i festiva amb Acció o una proposta original amb l’Orquestra Fireluche i els seus instruments de joguina.
El festival també se suma a l’any Espriu amb el projecte Viu Espriu, un espectacle de poemes musicats de l’autor a càrrec de diversos músics i amb l’actriu Sílvia Bel.
Amb un pressupost reduït en relació als últims anys, d’acord amb el context social i econòmic, l’organització ha optimitzat recursos per mantenir un festival de qualitat i amb activitats per a tots els gustos i ha ajustat al màxim la relació qualitat preu en els espectacles de pagament. La proliferació dels concerts gratuïts és fruit del desig de l’Ajuntament de Cadaqués de fer arribar la cultura a totes les franges socials, sobretot les més castigades, i poder tenir un festival que miri cap a dins, per a Cadaqués.
L’aposta per l’eclecticisme i per la música de qualitat, tant de valors emergents com d’artistes reconeguts internacionalment, marcarà, un any més, la programació del Festival Internacional de Música de Cadaqués.
Enguany, el 5 per cent de la recaptació de les entrades es destinarà a Unicef.
Un festival que aglutina cultura.
Al llarg de 42 anys, el Festival de Cadaqués s’ha enriquit de variades i exclusives aportacions culturals. La 42a edició torna a recollir l’evolució històrica d’aquest festival, pel que han passat artistes reconeguts internacionalment.
Ja en els primers temps, als anys 70, hi van actuar prestigiosos intèrprets nacionals i internacionals. Després va arribar una segona etapa, en la que es va vincular la realitat musical i cultural al festival: s’estrenaren així obres de John Cage, Àngel Soler, Kiyoshi Shomura, Narciso Yepes, l’Orquestra de Cambra de la Filarmònica de Berlín o l’Orquestra Solista de Catalunya, sense prescindir, una vegada es va crear el 1988, de l’Orquestra de Cadaqués. En aquesta etapa, van actuar al FIMC primeres figures musicals com Dimitry Stikovetsky, Lluís Claret, Manuel Cid, Josep Carreras, Montserrat Caballé, Victoria dels Àngels, Alícia de Larrocha o Ángel Soler.
De l’edició 37 a la 40, el festival va iniciar una nova etapa dirigida pel músic Saki Guillem que va apostar encara més per l’obertura d’estils musicals, la professionalització i el canvi d’ubicació a s’Olivar de Sa Conca, amb l’objectiu de reflexar l’eclecticisme artístic i cultural de Cadaqués. Pel nou escenari van passar personatges com Brad Mehldau, Raimon, Orquestra de Cambra de Berlín, Richard Galliano, Richard Bona, Maria del Mar Bonet, Juan Perro, Orquestra Symphony Prague, Esperanza Spalding, Orquestra Buena Vista Social Club amb Omara Portuondo, Els Pets, Niña Pastori, John Mclaughlin, Sílvia Pérez-Cruz, Antonio Carmona, Lax’n’Busto, Maceo Parker i un llarg etc.
Actualment, el festival recull les experiències dels seus 42 anys d’història, des dels seus orígens fins als darrers anys, abraçant tots els estils i en diferents escenaris, per inundar de música Cadaqués durant quinze dies.
EL CARTELL.
El cartell d’aquest any és obra de Daniel Zerbst i Ralph Zeta. L’alemany Daniel Zerbst (1973), és un artista multidisciplinar de gran nivell que viu a Cadaqués desde fa 20 anys, on és molt estimat. La seva obra es basa principalment en la pintura però també treballa altres disciplines com el collage, la fotografia i el vídeo, amb el seu univers de mitologies surrealistes i psico-pop.
Desde fa un temps, Zerbst forma tàndem artístic amb Ralph Zeta (1979), artista i fotògraf d’origen rus que actualment resideix a Memphis (Estats Units). Ralph Zeta treballa bàsicament amb la tècnica del collage.
A l’obra del cartell de la 42a edició del Festival de Cadaqués es veu la imatge del poble al fons de la qual surt el camí d’or per on passen els personatges del Mag d’Oz. L’escena pretén representar la felicitat dels actors després d’haver estat a Cadaqués, com si vinguessin del paradís, però a mesura que s’allunyen el que van trobant no és tant bonic, fins i tot té un punt decadent. Una obra plena de color i alegria amb molts missatges conceptuals amagats.
És una de les poques vegades que s’utilitza la tècnica del collage en un cartell del festival, després de Richard Hamilton i Ivan Chermayeff. La fotografia és cortesia de Rod Hamilton.
