Tres autonomies del PP ja han avançat que privatitzaran les cadenes, mentre les històriques mantindran la gestió pública. Diverses optaran per un model mixt.
les televisions autonòmiques de l'Estat espanyol 2012
El cafè per a tothom autonòmic en l’àmbit televisiu és a punt d’acabar i l’oferta, de diversificar-se. La reforma impulsada pel govern estatal del PP –que ara començarà el tràmit parlamentari– obre la porta perquè cada comunitat esculli si manté la gestió pública del seu ens audiovisual o opta per privatitzar-la. I la resposta dels executius està sent molt diversa, fins i tot entre els del mateix color polític. En general, en les televisions històriques es manté una aposta clara pel model públic, mentre la resta opta per la introducció en major o menor grau de l’opció privada, ja sigui externalitzant continguts, apostant per l’entrada de capital privat o privatitzant del tot la cadena. Cal dir que la caiguda d’ingressos publicitaris està afectant les autonòmiques més del doble que el conjunt de les televisions.
Les que es privatitzaran. El canvi legislatiu de l’executiu de Rajoy està motivat sobretot per la insistència de dues presidentes autonòmiques que són dos pesos pesats del PP: Esperanza Aguirre (Madrid) i María Dolores de Cospedal (Castella-la Manxa). Feia més d’un any que ho reivindicaven i ara ja han anunciat que tant Telemadrid com Castilla-La Mancha Televisión es privatitzaran. Aguirre va afirmar dijous que ja havia rebut diverses ofertes d’empreses estrangeres per Telemadrid. A més, va avançar que està estudiant dues opcions per fer l’operació: treure a concurs la gestió de la cadena i deixar de subvencionar-la o vendre les accions. Per la seva banda, De Cospedal ha dit que vol sanejar l’ens abans de privatitzar-lo.
Un cas de privatització a part és el de la televisió de Múrcia. Va ser una de les últimes autonòmiques a crear-se (2006) i des de la creació ha tingut un model de gestió privada i titularitat pública. Amb poca implantació, ara s’espera el canvi legal per poder avançar cap a l’objectiu final de la privatització.
Models mixtos. No és l’únic cas en què la gestió privada ja intervé actualment en una televisió autonòmica. Tot i que de moment, amb la llei actual, està prohibit que es delegui la producció dels serveis informatius a empreses privades, almenys quatre cadenes ho fan en major o menor mesura. A més de Múrcia, hi ha els casos de les televisions de l’Aragó, les illes Balears i les Canàries.
A més, en el cas de la televisió balear, ara es farà un pas més i es buscarà l’entrada de capital privat. També el govern valencià ha defensat un model mixt en què es mantingui una part pública però es privatitzi per concurs la major part.
Es mantenen públiques. Els governs de les televisions històriques –que van començar a emetre a la dècada dels vuitanta–, amb més pressupost i implantació, aposten majoritàriament per mantenir el model públic (les úniques excepcions: Telemadrid i Canal 9). A més de TV3, també la basca ETB, la gallega TVG i l’andalusa Canal Sur afrontaran a partir d’ara el repte del dèficit zero com a condició per poder mantenir la seva condició de públiques.
També mantindrà el model públic Canal Extremadura, perquè “no és deficitària” i els seus comptes estan “perfectament controlats”.
El Punt Avui
