Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob era el pare adoptiu de Jesús) .
Malgrat ser el marit de la Mare de Déu i conegut com a pare de Jesús, sant Josep és poc esmentat a la Bíblia i la seva vida i mort continuen sent un misteri.
Josep de Natzaret és el patró de l’Església Universal, també de les famílies, dels pares, les dones embarassades, dels viatgers, els immigrants, els artesans i els treballadors. Té dues festes en el calendari en el seu honor (el Dia del Pare, −19 de març−), i el (Dia del Treballador, 1 de maig−), així també desenes de llocs sagrats i ciutats a tot el món porten el seu nom.
Hi ha pocs documents i registres històrics que parlin de Sant Josep. Les principals fonts es troben en el Nou Testament, però hi apareix poc , en canvi sí en alguns fragments dels evangelis apòcrifs, concretament en el “Protoevangeli de Santiago”, en el “Pseudo-Mateu” o a la “Història de José el fuster”. També pot ser que com sia els textos religiosos han estat reinterpretats al llarg de la història, aleshores cal veure’ls no com un relat històric sinó com a d’interpretació religiosa.
L’Evangeli de Mateu, cita a Josep com fill de Jacob, per tant, la seva casta descendia del rei David. També fa referència que Josep estava al càrrec de la família del seu germà Clopas. Segons algunes interpretacions de la història bíblica, Josep havia estat casat amb la seva cunyada Maria de Clopas quan el seu germà Clopas va morir sense descendència. Altres fonts no li assignen aquesta paternitat, però si que es fet càrrec del sis fills del seu germà Clopas a la seva mort, per tant la convivència de Josep amb Maria va ser posterior a l’Anunciació.
Segons la versió apòcrifa, diu de Josep, que va néixer l’any 90 aC. a Betlem. Existeixen diverses interpretacions sobe la identitat José ja que en la genealogia feta per Mateu diu que era fill de Jacob i la de Lluc, Helí, però ambdues coincideixen en assenyalar a José com a descendent del rei David. Amb tot, les úniques dades clares que totes les fonts diuen sobre la seva persona són que era fuster i un ferm creient en Déu, i que la seva missió era de protegir a María i cuidar del seu Fill des del mateix moment en què se li encomana. Per aquest motiu és també el patró de “La Fe confiada”.
Després del naixement del fill Jesús, va protegir a la seva família emigrant a Egipte quan el rei Herodes volia matar el seu fill. De fet ell el feu gran i l’inicià en els principals ritus hebreus.
Els textos apòcrifs també diuen que Josep era un home ancià quan va néixer Jesús) que havia enviduat i a qui li va ser lliurada María per a protegir-la. No obstant, l’Església, per part seva, ha desmentit aquest fet i planteja el matrimoni de tots dos com una decisió mútua i la virginitat de Maria considerada a conseqüència del respecte que Josep professava per María.
La pintura representa la mort de San Josep en aquesta bella estampa
L’últim esment que les escriptures fan de José són a l’evangeli de Lluc (Lc 2,41-52), quan la família fa la seva peregrinació a Jerusalem i un jove Jesús de 12 anys, es perd durant tres dies: “Fill, per què ens has fet això?; mira, el teu pare i jo, angoixats, et buscàvem”, diu una espantada María al trobar al seu fill en el temple i, aquí s’acaba tot el que sabem del fuster de Natzaret. Aleshores, sembla que José moriria quan Jesús rondava els vint anys, abans que comencés la seva vida pública, (de feta a les Noces de de Canaà ja no se’l cita).
El textos apòcrifs segueixen dient que el fet del temple hauria passat a l’any 18 d. C., amb Josep demés de cent anys d’edat, però la versió oficial de l’Església, hauria ocorregut als seus seixanta anys., (més lògic).
Sembla que celebració de la seva festa de Sant Josep va ser adoptada pels franciscans al 19 de març, l’any 1399. A l’inici del segle XV va estar molt promocionada pels conservadors catòlics flamencs, els quals van proposar, en el Concili de Constança, que Josep fos elevat a un rang similar als apòstols però no fou acceptat, fins a l’any 1479 és va incorporar la festa de sant Josep al breviari catòlic.
A partir del segle XVII, va ésser una festa molt popular a Catalunya. Al caure dins la Quaresma, se li va donar l’honor al dia 19 de març de poder trencar el dejuni aquell dia, convertint-es amb el pas del temps en el dia que és feia i es menjava la crema cremada. El 19 de març, per tant ha estat històricament dedicat a la seva figura. A Catalunya durant els segle XIX i meitat del XX, el nom Josep es va posar a infinitat de nadons. Ja ho plasmava aquell xocant refrany: “De Joseps, Joans i ases n’hi ha per totes les cases”. Al País Valencià la nit del dia de Sant Josep, és destinada plenament a Sant Josep convertint-l’en la nit de la cremà de les Falles. També nombroses capitals i pobles del món porten el seu nom, fins i tot San Josep la capital d’un país Centreamericà.
El primer títol que es va utilitzar per a honrar-lo va ser
Nutritor Domini (guardià del Senyor).
Tot i què el dia 19 ara no festa oficial, seguirem celebrant Sant Josep amb la tradició catalana del bon platet de crema “cremada” catalana ; aquí oferim una bona recepta a aquelles famílies que la vulguin elaborar i no sàpiguen com es fa.
Crema catalana
La clàssica
Ingredients
500 ml de Llet sencera de vaca
1 canonet de Canyella
la pela d’una Llimona (només la part groguenca)
4 rovells d’Ou
100 gr. de Sucre
20 gr. de midó de blat de moro.
Elaboració
● Poseu a bullir la llet amb el canonet de canyella amb la pela de llimona. Quan arrenqui el bull, apagueu el foc i deixeu-ho reposar uns minuts perquè els sabors de la canyella i la pela de llimona es barregin.
● Mentrestant, barregeu en un bol els rovells, el sucre i el midó fins que quedi una pasta ben fina, sense grumolls
● Torneu a arrencar el bull a la llet i, quan bulli, afegiu-hi a poc a poc la barreja de rovells sucre i midó, abaixant el foc al mínim i sense deixar-ho de remenar amb una espàtula de fusta. Deixeu-ho coure 30 segons.
● Quan s’hagi espessit, passeu-ho per un colador perquè no hi quedi algun grumoll i també per treure el canonet de canyella i la pela de llimona.
● Poseu-ho en cassoletes de terrissa i deixeu-ho refredar.
● A l’hora de servir la crema, poseu-hi un grapat de sucre al damunt i cremeu- lo amb el disc de ferro colat de cremar.
Es un article de Josep M.Contijcoh 
