Vincent Van Gogh és un dels pintors més famosos i màxim exponent del postimpre-ssionisme.
Museu de Groot-Zundert (Holanda) on s’esposen obres de Van Gogh.
Avui dia, el nom de Vincent Van Gogh és recordat com el d’un dels més grans artistes del segle XIX. Nascut en Groot-Zundert (Països Baixos) el 1853 era fill d’un pastor protestant, va rebre una educació acurada i no seria fins a l’edat de 32 anys quan es decidir definitivament a ser pintor de forma gairebé compulsiva i frenètica fins a la seva mort.
Vincent era molt emocional i no tenia confiança en si mateix. Havia tingut dos amors infeliços i havia treballat sense èxit com a empleat d’una llibreria i com a venedor d’art en Le Borinage (regió minera de Bèlgica), on el van acomiadar. A París, Van Gogh va conèixer a Pissarro, Monet, i Gauguin, i va començar a pintar les brotxades curtes dels impressionistes. No obstant, la figura que ens ha arribat d’ell és la de l’artista turmentat, solitari i desequilibrat que plasma els seus dimonis interns en el llenç, vet ací una imatge de la seva persona. Patí problemes psicològics, marginals i escasses habilitats socials, que el feren ingressar a institucions de malalts mentals al quedar profundament marcat per aquell ambient advers.
Amb motiu del seu temperament nerviós una nit en Arles va discutir amb Gauguin tan fort que aquest va decidir absentar-se ciutat i deixar-lo sol. Van Gogh el perseguí amb un ganivet pèro al ser neutralitzat per Gauguin per ser més agraciat, Goch es va tallar la seva pròpia orella. A partir d’aquell moment la vida de Van Gogh va començar a alternar entre els atacs de bogeria i de lucidesa, per la qual cosa el van ingressar al manicomi de Saint-Rémy per al seu tractament.
El 1890, després d’haver sortit de l’hospital psiquiàtric en Auvers-sud-Oise, Van Gogh es va suïcidar posant-se una escopeta contra el seu pit i prémer el gallet. Morí als 37 anys.
Altra anècdota significativa que el redeja és que en vida només va aconseguir vendre un únic quadre, mente desprès de la seva mort la majoria de les seves pintures han aconseguit valors astronòmics.
L’obra pictòrica més ressaltada
La nit estrellada
La nit estrellada es, una de les obres mestres més conegudes de Van Gogh. Es trova en el Museum of Modern Art de Nova York. Es un petit llenç de tan sols 73 x 92 cms. El quadre mostra la vista exterior de nit, des de la finestra del sanatori de Sant Romieg de Provença, on s’havia reclòs després d’un dels seus freqüents atacs. Data de mitjan 1889, tretze mesos abans del seu suïcidi. La nit estelada és a la imaginació de Van Gogh. La obra està pintada a pinzellades molt gruixudes i empastades sota un cel turbulent i en on s’aixeca una visió idealitzada del poble de Sant Romieg vist des del sanatori on Van Gogh estava ingressat. La serra dels Alps de l’Alta Provença tanca l’escena a la dreta del quadre. El flanc esquerre és definit per un gran xiprer, també turbulent i en el poblet, la calma destaca el campanar de l’església.
Retrat de Joseph Roulin
Famós retrat de 65 x 54 centímetres realitzat en 1889. Actualment es troba en el Museum Boijmans Van Beuningen, de Rotterdam, (Holanda). Van Gogh i Joseph Roulin es van fer bons amics i companys de taverna. El company era el carter de l’estació del ferrocarril. Roulin era persona més aviat lletjonet, però Van Gogh el va considerar sempre “una ànima bona, assenyada i tan plena de sentiments i confiada.” que el tingué en consideració tota la vida. Pel seu aspecte, Roulin li recordava a van Gogh el novel·lista Dostoievski – “el mateix front i nas amples, i forma de la barba”, deia. Roulin el va acompanyar en tota ocasió ajudant-lo a mantenir correspondència amb el seu germà Theo, i va estar al seu costat durant i després de la seva estada a l’hospital de Arles.
Els Gira-sols
El gira-sols eren el deliri de Van Gogh, en va arribar a pintar 15 quadres del mateix tema durant totes les etapes de la seva vida, pintats des quan els gira-sols es trobaven en flor vigorosa fins els pansits. Totes les teles de gira-sols són de mides apropades, entre 93 × 72 cm. i totes pintades en groc. L’inspiraria aquest cromatisme el fet que la fatxada de la casa on vivia en Arles era d’aquest color, així els colors ambientals del sud de França a la tardor. El quadre del gerro de gira-sols que aportem fou pintat l’any 1888.
N’era tan amant del tema, que tres dels quadres foren pintats amb quinze gira-sols en un gerro, i dos amb dotze també en un florer. I el quadre de la imatge hi figuren 12 gira-sols. Es pot admirar al museu Neue Pinakothek de Munic, mentre altre de 12 gira-sols es troba en el Museu d’Art de Filadèlfia, finalment el de 15 gira-sols està exposat en la National Gallery de Londres. El mes de març de 1987, un magnat japonès va comprar a la subhasta Christie’s, de Londres, el “Gerro amb quinze gira-sols” per 40.000 dòlars. La pintura resideix a l’actualitat en el Museu d’Art de Tòquio.
L’habitació
De fet, existeixen tres quadres amb tema similar i amb el mateix títol. Els tres quadres tots amb cadires i llit es distingeixen amb facilitat pels seus colors així les habitacions i encara mes per les tonalitats que donà als llits, a l’estar pintats en tres colors diferens: groc. marró i blau. Mentre vivia a Arles, el 1888, Van Gogh se li va ocórrer pintar l’habitació del lloc on residia. Aquesta persistència la va explicar al seu germà Theo i a Guguin, explicant la importància del color que li significava a les obres, i que ell preferia “l’habitació blava”, pintura a l’oli realitzada el 1890 que actualment es pot admirar al “Museu van Gogh” d’Amsterdam.
Calavera fumant
Quadre pintat entre els anys 1885 i 1886 durant l’estada de l’artista a Anvers es tracta d’un oli sobre tela molt petit, tot just de 32 x 24,5 centímetres . Es troba actualment en el Van Gogh Museum d’Amsterdam. Segons alguns especialistes es tractaria d’una espècie de broma sobre les pràctiques acadèmiques conservadores dels estudis d’anatomia d’Anvers quan ell s’hi trobava assistint a les classes, que després ell en diria avorrides i que no en va aprendre res. Entre el 1887 i 1888, Van Gogh va pintar dos quadres de cranis, els dos únics quadres de calaveres. Són aquests:
[row]
[col col=6]
[/col]
[col col=6]
[/col]
[/row]
Autoretrat on es mostra ferit
Pintat enl 1889, aquest autoretrat es de quan Van Gogh era un geni i capaç de mostrar al món la seva orella l’orella embenada. Té una grandària de 60 x 49 centímetres i es troba en el Courtauld Institute Galleries de Londres. Aquest llenç és un dels aproximadament 40 quadres que van Gogh es va auto pintar en un període de 10 anys, Es a dir, es pintava a si mateix perquè normalment no tenia diners per a pagar a models i així passava el temps. El present quadre va ser pintat en Arles després de l’ingrés a l’hospital i després de mutilar-se l’orella.
[row]
[col col=6]
[/col]
[col col=6]
Autorretrat, fet a París, de 1886
[/col]
[/row]
Dos autoretrats amb significació pròpia
L’Autoretrat Blau
Potser és un dels retrats més bonic i significatiu de Van Gogh. Va ser pintat el mes de setembre de 1889, immediatament després de la seva recuperació. Mostra a un home amb una salut acceptable, -ben alimentat i amb l’alcohol limitat-, però amb preocupacions interiors. En aquell any el seu major desig és crear usant una tècnica molt personal la línia ondulada a la imatge, no tan sols en les ones del fons sinó que també en la roba. Quant el blau i el taronja −els colors complementaris−, acaben realitzant un interessant contrast, sense oblidar el creat per la línia marcada pels contorns (jaqueta, ulls, etc.) traçats amb soltesa, que fa entre tot que elquadre sorprengui per la capacitat a mostrar la seva personalitat.
Autorretrat amb halo
L’art va portar a Van Gogh a cercar formes d’expressió. Una vegada esgotat aquest art de l’impressionisme romàntic, arribà a l’impressionisme científic ja que l’anàlisi del format mitjançant la utilització d’uns elements que descomponen aquella realitat a base de punts de color. Després se li dirà neoimpressionisme i puntillisme.
Entre 1887 i 1888, Vincent Van Gogh va pintar aquest autoretrat amb un petit halo puntilliste al voltant de la seva figura, una tècnica molt innovadora a l’època.
El sembrador
Pintat el 1888 es tracta d’un dels paisatges més famosos de l’autor. Mostra un sembrador en ple mes de juny treballant en el camp amb el blat ja sec al fons. La figura del sembrador gairebé s’insereix entre els tons de la terra mentre al fons un resplendent i groguenc sol presideix la composició. L’ocàs de l’astre provoca una gamma de tons ataronjats al seu voltant, motivant l’aparició d’ombres acolorides en tons blaus i malves. La pinzellada és molt solta, treballant amb rapidesa, apreciant-se la textura de l’oli que provoca un major acostament cap a l’espectador. En la zona del sol empra una sèrie de traços radials al cercle pla per a obtenir major lluminositat. La composició d’aquesta obra és molt més moderna, amb el sembrador en primer pla, el sol que s’està posant és alhora l’halo del sembrador.
El quadre es pot admirar en el Museu Kröller-Müller (en Otterlo.- Paises Baixos). Les seves mesures: 64 x 80,5
Posta de sol en Montmajour
Aquest quadre va ser descobert no fa gaires anys. Va ser pintat entre 1853 i 1890 en la mateixa època que va pintar els seus quadres florals més coneguts. L’empresari noruec Christian Mustad va comprar el quadre en 1908. però van sorgir dubtes sobre la seva autenticitat, motiu pel qual la pintura va romandre en un magatzem un bon temps. Va reaparèixer en la dècada de 1990, però van seguir els dubtes sobre la seva autenticitat ja que de fet no estava signat per l’autor. Durant dos anys fou objecte d’un estudi inusitat en el Museu Van Gog tant pel que respecte a l’estil com pels materials usats, descobrint-se finalment que es van usar la mateixa gamma de pintures que apareixen en les demés obres seves d’aquell període.
Altra evidència que confirma l’autenticitat de la pintura és una carta escrita per Vicent al seu germà Theo a l’any 1888, que descriu detalladament el quadre que havia pintat el dia anterior.
El quadre té una grandària de 93,3 x 73,3 centímetres i pertany a una col·lecció privada.
Menjant patates (Aardappeleters)
És una pintura a l’oli realitzada per Van Gogh l’any 1885 i actualment exposada al Museu van Gogh, d’Amsterdam. La va pintar a Nuenen, als Països Baixos, on hi va fer llargs estudis preliminars sobre aquesta obra. Durant el mes de març de 1885 en va fer d’esbossos, que enviaria al seu germà Theo, sense que aquest en quedés gaire content. Va treballar en el quadre fins a començaments de maig, quan ja el donava per acabat, amb l’excepció de canvis menors que faria el mateix any amb un pinzell petit. La versió conservada al Museu Kröller-Müller d’Otterlo és un estudi preliminar a l’oli. Van Gogh volia pintar els pagesos tal com eren. Intencionadament escollia models lletjos, pensant que romandrien tal com eren a la seva obra.
La Cadira
Durant els mesos que el pintor va viure a Arlès va pintar tres quadres de cadires. Aquesta del quadre és la cadira que representa al propi Van Gogh, senzilla i austera com ell, pintada amb el seu color favorit, el groc, que simbolitza el sol i la vida. La cadira està pintada a plena llum del dia, igual que gairebé tota la seva obra pictòrica. Van Gogh treballava sempre al natural, és a dir, copiant els models o paisatges que tenien davant la vista, interpretant-los al seu aire, però sense utilitzar massa la seva imaginació. Els colors dels llurs de les seves obres són intensos, al ser fidels a la realitat. La cadira es un tema com molts mes quadres semblants que va pintar (n’hi ha tres versions quasi iguals). En aquesta obra es veu sobre el seient de palla un estoig de tabac i una pipa (fumar era un dels seus grans plaers). La estància és també molt sòbria, amb el terra de ceràmica vermellosa, una caixa amb cebes al fons i una porta pintada de blau (l’altra color preferit). De fet, el va pintar al seu taller situat a la planta baixa de la famosa casa groga d’Arles. Observin la signatura seva a un costat de la caixa.
Les sabates
Van Gogh experimentà al llarg de la seva vida de pintor una insistent propensió per repetir una i altra vegada els temes que més l’impressionaven. Ho observem en els variats quadres dels gira-sols, en els dels seus pagesos, de les cadires, els autoretrats i fins i tot d’articles tan vastos com són les botes desmanegades, pintades velles i xafades. −diuen els entesos per ser una admirador de la contumaç professió agrícola i de l’aspre industrial−. De quadre de botes en té una bona col.lecció. Van Gogh, fins i tot en pintà un quadre amb tres parells de botes malgirbades.
Possiblement el quadre sabates més famoses de Vincent són “Un Parell de Botes” pintades l’any 1886. divagant com s’ha dit, sobre la interpretació i la naturalesa de la vida dels pagesos i dels obrers industrials a través de les imaginades botes.
El cas és, que van establir precedent i van influir en el tema en l’art del segle XX, al considerar que sense aquest “Parell de Botes” no hauríem arribat a l’actualitat a admirar els famosos quadres de botes pintats per altres artistes impressionistes.
Camp de Gira-sols
Aquest quadre fou pintat a la Provença del sud de França. La Provença gaudeix d’una llum màgica durant tot l’any, però a l’estació càlida aquesta regió de França es plena de camps de gira-sols i d’herbes aromàtiques. L’artista va arribar a la regió gala el 1888 i la major part dels seus quadres van ser creats en els camps, horts i jardins de Arles, ciutat que encara avui continua rendint un permanent homenatge al pintor. El color que aplica als camps de gira-sols amb pinzellades fortes, agressives, en petits tocs saltejats, fa que a la fi creïn un relleu en la tela per donar volum als gira-sols i un efecte de suau intensitat lluminosa.
i finalment el potser quadre més famos del pintor holandès
L’autorretrat amb més personalitat
És el seu autoretrat més significatiu segons la opinió dels els crítics d’art i dels versats en pintura. El quadre mostra a un Van Goch autopintat a la època dels seus màxims deliris mentals. Els psiquiatres diuen que es l’expressió del màxim desvari d’una persona, el qual es troba a l bord de la bogeria. No en va, aquest quadre fou tema ressaltat de la pel·lícula “La Nits dels Generals”, quan el general Tanz, interpretat per Peter O’Toole, hi veu reflectida la seva personalitat quan angustiadament contempla el quadre.
Es un article de Josep M.Contijcoh 
