L’escola és a Suïssa, és un internat que es troba entre institucions educatives més prestigioses del món. Va ser fundada per Paul-Émile Carnal a l’any 1880 situant-la en les propietats del Castell du Rosey, edifici del Segle XIV, situat en el poble de Rolle, a les ribes del llac de Ginebra.
Amb el pas del temps, se li ha donat el nom del “El col·legi dels Reis” per la quantitat d’alumnat que ha tingut de Cases Reials europees.
El prestigi de l’Escola l’escola no s’ha atenuat amb el pas dels anys, sinó que ha crescut fet que fa que el preu i les condicions d’entrada siguin més exigents i que l’import de la matrícula creixi any rere any, no obstant cada vegada hi ha més estudiants sol·liciten formar part del selecte grup que hi entrent.
El programa educatiu de Rosey és basa en tenir una passió pels valors fonamentats humans: la història, els valors clàssics de l’amistat i la solidaritat entre els estudiants i els seus mestres, el respecte a si mateixos i el respecte pels altres, la disciplina intel·ligent, el coratge per a enfrontar els desafiaments i la voluntat per a superar-los, que ja explica la seva pagina web i, que a més son reals.
Rosey no és adequat per alumnes amb una discapacitat d’aprenentatge greu (no els admet). No acceptem actituds violentes, antisocials o racistes, i tampoc hi ha tolerància enfront de qualsevol evidència d’ús de drogues o alcohol.
L’escola ha admés sempre nois des de la seva fundació el 1880 però des l’any 1975 també a nenes de 7 a 18 anys,. L’educació és bilingüe en anglès i francès.
El preu per alumne és d’uns 101.881 euros per curs, cal.len afegir-hi el material escolar, uniforme i el preu de les costoses festes que organitza l’escola per als estudiants. Aleshores participar en el procés de selecció costa uns 2.300 euros i cal fer un dipòsit d’uns 7.000 abans de ser admès. I per si fos poca cosa, cada proposta ha de passar pel procés de selecció de set docents. Per tant, el muntant total s’estima en uns 110.000 euros per curs. Les classes tenen lloc en el Castell durant el curs i les pràctiques de la neu i esquí al Gstaad a l’hivern. El campus compta amb píscina, spa i 10 pistes de tennis, a més d’un camp de golf i diverses escoles d’equitació.
El caràcter elitista de la institució es remunta al començament del segle XX havent-se convertit en un dels internats favorits de la reialesa i de les grans fortunes, per tant és segurament és el centre acadèmic on més poder econòmic es concentra per metre quadrat, i a les seves luxoses instal·lacions s’hi citen des de fa dècades prínceps, fills de magnats i descendents de les èlits mundials. Entre ells, hi foren alumnes Joan Carles d’Espanya, el Rei Albert II de Bèlgica, El rei Balduí de Bèlgica, Rainiero de Mònaco, el fins i tot el rei Fuad II d’Epipte, el Duc de Kent i Manuel Filibert de Savoia, també Marie Chantal Miller, dona de Pau de Grècia, el nét de Winston Churchill, el fill de John Lennon. Molts anglesos cèlebres van portar als seus fills al Rosey, com és el cas dels actors David Niven i Elizabeth Taylor o John Lennon, sir Roger Moore varis més descendents de les grans cases reials europees fins i tot els multimilionaris Rothschild.
En el curs només hi entren uns 90 alumnes per any malgrat tenir gairebé 500 sol·licituds. És el moment d’estrenar a l’inici de cada curs han de disposar de nova motxilla, llibres, bolígrafs i potser la peça d’abric amb caputxa per a la tardor i hivern. En definitiva, una despesa considerable que es una xifra una mitjana al voltants dels 239 euros per família, segons un estudi de l’Observatori Cetelem, que fa quedi lluny aquells 101.000 dòlars a l’any que costa estudiar Le Rosey..
Des de 2015, Christophe Gudin, ex alumne de l’institut, és qui ocupa el càrrec de la direcció general. Aquest senyor és la cinquena persona que assumeix el mateix càrrec.
Així és un dia en Le Rosey
Le Rosey funciona com internat, per la qual cosa els seus alumnes viuen en les seves instal·lacions. La jornada comença a les 7 del matí i els estudiants gaudeixen d’un gran bufet al desdejuni. Les classes van de 8.00 a. m. a 12.20 p. m., amb un descans a mitjan matí per a prendre xocolata calenta (típic de Suïssa). A la 1.30 p. m., es reprenen les classes, fins a les 3.30 p. m. Entre les 4.00 i les 7.00 p. m., els estudiants es dediquen a desenvolupar els seus talents en esports i arts.
A l’hivern, quan els estudiants van al campus de Gstaad, l’horari està organitzat perquè puguin practicar esports com l’esquí. Els períodes de classes inclouen el dia dissabte, quan, de 2.00 a.m. a 5.00 p. m., poden gaudir en la neu.
Per a entrar en el col·legi més car del món
Avui dia la institució s’ha convertit també en un referent educatiu per a l’elit social de tot el món. Entre els milers estudiants que l’han trepitjat Le Rosey ha tingut alumnes de més de 60 països.
La documentació requerida se inicia havent d’omplir una la fulla d’admissió amb el Currículum acadèmic, un informe mèdic i un formulari de recomanació acadèmica. Seguidament se li fa a alumne una Entrevista personal en el centre amb els membres de l’equip d’admissió i realització de proves. Al peticionari se li exigeix a ingressar en el centre habilitat intel·lectual, capacitat lingüística en anglès o francès (per als alumnes júnior aquest coneixement no és vital). També se li exigeix que sigui “actiu, curiós i ambiciós”. No han de tenir actituds violentes, antisocials o racistes i prohibit no tants l’ús de drogues o alcohol. inclusiu haver-les ingerit amb antelació . “La vida en Le Rosey es basa en un compromís de disciplina fundat en el respecte als altres i respectar les seves diferències”.
Le Rosey també té molt en compte els ensenyaments de l’esport per la qual cosa té instal·lacions per a practicar futbol, rugbi, atletisme, bàsquet, voleibol, piscina, hípica i vela. També s’inclou formació en art través de diferents grups de treball en cors, orquestres, conjunts musicals, teatre, tallers d’art, estudis fotogràfics o gastronomia. I una altra sèrie d’activitats i viatges perquè els estudiants aprenguin del món natural i d’altres cultures.
Quan a les seves instal·lacions: El campus és un terreny de 28 hectàrees on els arbres envolten les cases d’hostes i els camps esportius. Les suites són individuals o dobles depenent de l’edat dels estudiants, la poden decorar als seus gustos i per poder estudiar a gust i relaxat. L’escola compta amb els seus propis xalets, permetent a estudiants i professors viure i treballar allí. En aquestes instal·lacions la zona de nois i noies està separada. A més, els estudiants tenen l’oportunitat de gaudir pavellons d’hoquei sobre gel, cúrling o els més de 250 km de pistes d’esquí i 120 km d’esquí de fons.
L’Escola té projectat obrir un nou campus davant la gran demanda rebuda. Aquest estarà situat en el cantó de Berna, i donarà espai a 100 docents i 450 nous estudiants, en 18 nous edificis.
Bé, finalment, afegir que en aquest col·legi als anys 20 del segle passat, hi estudià un alumne montblanquí, no per a sobresortir ni fardejar sinó perquè el seu pare, Francesc, durant la Primera Guerra Mundial, tenint l’absolut convenciment de que guanyarien els del Kàiser, va acaparar paper moneda alemany amb ànims d’especular desprès però a l’acabar la guerra no va valdre, no obstant tenint informació que a Suïssa encara es canviava, va entendre que el podria usar-los per la cultura de seu fill. Pel que sembla no estigué encertat…
Colofó
Amb el precedent del Col·legi de la Mercè, amb el gran prestigi que obtingué arreu, que feu li arribessin alumnes de tot Catalunya, fins i tot d’alguna Autonomia confrontant, suggerim a l’Arquebisbat de Tarragona habilitar l’àrea del Col.legi de les Carmelites de Montblanc per a fundar una Escola privada a l’aire de Le Rosey. Només es necessita un professorat de primeríssima categoria i estances modernes.
Llavors no caldria dependre ni de les subvencions governamentals ni dels donatius, ja que els alumnes apareixerien a grapats i pagarien les matricules al preu que fitxés el Col·legi; a més, a Catalunya i a Espanya hi ha moltes famílies de diner encara que no ho sembli.
Es un article de Josep M.Contijcoh 
