Quan es parla de Gaudi tothom l’associa amb la seva obra magna “La Sagrada Família”, i amb les magnífiques cases del passeig de Gracia (La Pedrera, Casa Milà etc.).
L’OBRA SENYERA DE GAUDI: La Sagrada Família. Previst s’acabi a l’any 2030
Altres persones, una mica més informades també l’associaran amb les obres, “La casa Botines” de la ciutat de Lleó, el Palau Episcopal d’Astorga i, la Villa “El Capricho” de Comillas (Cantabria), però només els més avesats saben del projecte que Gaudí tenia fet per als Estats Units, consistent en el disseny d’un espectacular hotel. El que quasi tampoc ningú no ho sap és que l’art de Gaudí va arribar fins i tot al llunyà Xile, de l’Amèrica del Sud, en el projecte d’una capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels.
I més, es pot dir que la gran majoria ignora que una obra de Gaudi era projectada per fer un edifici per a Les Missions Catòliques Franciscanes a Tànger (en aquells anys, territori d’Espanya)
La Capella de Xile.
La iniciació d’aquesta Capella fou obra d’un seguit de casualitats. La primera, la relació del pare franciscà Àngel Aranda amb el nostre Mestre. Per aquest motiu Xile serà feliç en tenir una obra del arquitecte cristià més important del món.
[row]
[col col=8]
Maqueta del que será la Capella dels Àngels
[/col]
[/row]
El pare Àngel era un frare franciscà xilè que també cultivava la pintura. El 1909 la va estudiar a l’Acadèmia Espanyola de Belles arts de Roma i en una breu estada a Barcelona va conèixer a Gaudí. Anys més tard, al 1922, li va escriure una carta per encarregar-li una església que estaria situada en Rancagua, (ciudad ubicada a 84 km. al sur de Santiago). Gaudí es va excusar dient que aleshores s’ocupava en exclusiva de la Sagrada Família, però va enviar a Xile uns esbossos de la capella de l’Asunción que havia projectat com a temple expiatori, que més o menys coincidien amb lo sol·licitat pel pare Aranda. Per a fer la obra, la Municipalitat de Rancagua, a l’any 1999, va donar 5.000 m2 de terreny per a la construcció de l’església i en un lloc a l’interior del parc comunal de la ciutat, −se li posà el nom de “Parc Catalunya”, per a la satisfacció dels catalans−. Per a la realització del projecte encarregat per Aranda es va constituir el 1996 la “Corporació Cultural Gaud de Triana”, amb seu en Rancagua i a Santiago de Xile. Actualment, integren la corporació una desena de professionals de diversos àmbits xilens.
A més de la capella, es projectat crear un denominat espai “Cultural i Espiritual Gaudí”, que inclourà, una Casa de Soledad i Silenci i un lloc de Contemplació i Oració per a tots els credos. El projecte està dotat d’un pressupost per a la construcció de l’església de 7.400 000 dòlars (6.108.000 euros, aprox).
La capella tindrà 10 metres d’ample per 10 de llarg, i 30 metres d’altura, i estarà rematada per la típica creu gaudiniana de quatre braços, així com una cripta subterrània on es col·locaran les restes del pare Aranda, persona que va morir als 91 anys d’edat. La construcció serà en pedra i formigó armat a prova de sismes. Les obres es van iniciar al març de 2017, i pel que sembla segueixen a bon ritme. Estem ansiosos de veure-la acabada
Aquesta obra de Gaudí serà la única fora d’Estat espanyol, després dels projectes fallits del “Hotel Atracció” de Nova York i l’església de les Missions Catòliques Franciscanes de Tànger.
OBRES IMPORTANTS DE GAUDÍ FORA DE CATALUNYA
A Espanya: Astorga: Palau Episcopal ● Comillas: El Capricho
● Lleó: (La Casa de los Botines)
[row]
[col col=6]
El Capricho (Comillas)
[/col]
[col col=6]
Casa de los Botines (Lleó)
[/col]
[/row]
La Villa Quijano, popularment coneguda com El Capricho, és un edifici modernista situat en la localitat càntabra de Comillas. Va ser projectat per Antoni Gaudí, i dirigida la construcció entre 1883 i 1885 per un ajudant de l’arquitecte reusenc. Aquesta obra pertany a l’etapa orientalista de Gaudí (1883-1888), període en què l’arquitecte realitzà una sèrie d’obres de gust oriental, inspirades en l’art de la Índia, Pèrsia i Japó), així com en l’art islàmic mudèjar i nassarita.
[row]
[col col=8]
Palau Episcopal d’Astorga
[/col]
[/row]
Més Obres.- A Barcelona::
▪ Casa Vicens ▪ Pavellons Güell ▪ Font d’Hèrcules ▪ Sagrada Família ▪ Palau Güell ▪ Col·legi de les Teresianes ▪ Casa Calvet ▪ Bellesguard ▪ Park Güell ▪ Bar Torino ▪ Casa Batlló ▪ Casa Milà ▪ Escoles de la Sagrada Família ▪ Pavelló de la Companyia Transatlàntica ▪ Els Fanals de la Plaça Reial
A Catalunya:
| La Pobla de Lillet
Jardins Artigas |
Mataró Cooperativa Obrera
Mataronesa |
Sitges
Celler Güell |
Monistrol de Montserrat
Rosari Monumental de Montserrat |
Santa Coloma de Cervelló
Cripta de la Colònia Güell |
ALTRES PROJECTES DE GAUDI QUE NO ES REALITZAREN
L’Hotel “Atracció” un projecte del nostre l’arquitecte per construir un hotel-gratacel a la ciutat de Nova York, a la zona de Manhattan, que finalment no és va fer, si bé és conserven els plànols, que va trobar un ajudant seu dels primers temp.
[row]
[col col=6]
[/col]
[/row]Gaudí va rebre l’encàrrec de projectar un hotel-gratacels als Estat Units en 1908. Va projectar un edifici de 360 metres d’altura (hauria estat el més alt de Nova York en aquell temps) amb un cos central rematat amb una estrella i flanquejat per vuit cossos laterals dedicats a museus, galeries d’art i auditoris. A l’interior, va disposar cinc grans salons de 14 metres d’altura que portarien el nom dels 5 continents. També projectada una sala Homenatge a Amèrica, de 125 metres d’alta, i que albergaria una Estàtua de la Llibertat de deu metres d’altura.
[row]
[col col=6]
[/col]
[/row] L’insigne arquitecte Antoni Gaudi i Cornet
(Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852-Barcelona, 10 de juny 1926) fou el màxim representant de la arquitectura del modernisme català, al tenir una visió àmplia de la geome-tria y el volum de les coses i una imaginació tant portentosa com per imaginar-se mentalment les seves obres abans de dibuixar-les als plànols
[row]
[col col=6]
[/col]
[/row]Missions Catòliques Franciscanes de Tànger.
Va ser altrew projecte d’edifici, d’Antoni Gaudí, projectat entre els anys 1892 i 1893. Consistia en un edifici a edificar a la ciutat de Tànger, (Marroc), −a les hores colònia espanyola−, amb destí a aquelles Missions. La iniciativa fou del franciscà, pare José María Lerchundi, (Prefecte apostòlic de Tànger) comptant amb col·labo- ració dels marquesos de Comillas y altres significats membres de la societat espanyola. Els vaivens polítics posteriors no permeteren realitzar l’obra.
Es un article de Josep M.Contijcoh 
