La cultura maia va ser una civilització situada a Centreamèrica localitzada en les àrees del Iucatan mexicà, el nord d’Hondures, a Guatemala i a El Salvador, tancant-se el seu cercle de l’expansió en aquest últim país.
Piramide de Kukulkan de Chichen Itzà (Fotografia de Daniel Schwen).
Aquella cultura va destacar en varis aspectes socioculturals, el principal l’escriptura, ja que fou un dels alfabets més ben definits del continent americà, també va sobresortir la seva cultura de la personalitat ben definida. Es notòria també el fenomen l’arquitectura, al dominar les arts del càlcul l’astronomia, de les matemàtiques i clar, no podia faltar, la de guerra i les armes, ja que es feu l’amo i senyor de demés pobles de l’àrea. Vers l’art de construir va generar formes sofisticades, utilitzant tant materials peribles com durables, la fusta, jade, obsidiana i ceràmica. Espectaculars els monuments piramidals de pedra tallada, estucs i murals finament pintats. Entre els anys 800 i 700 aC., van iniciar–se a l’agricultura cultivant els aliments bàsics de la dieta maia, com foren el moresc, el fesol, la carabassa i el bitxo. Amb tot, segons els primers jeroglífics diuen que les ciutats maies van engrandir al voltant de 500 aC. moment que apareixen les gran arquitectures urbanístiques i religioses i els grans temples amb fatxades d’estuc. En aquest període van créixer un gran nombre de ciutats-Estat vinculades entre si per una complexa xarxa de comerç.No obstant els glifos (1) s’originaren guerres internes, i amb elles, l’abandonament de ciutats, i un decreixement de la població. Durant aquest període amb tot, va destacar les ciutat-estat de Chichén Itzà, i l’expansió del regne quiché a Guatemala amb capital a Tiklà.
El poder polític durant tot el període es va centrar en el concepte del «rei diví», que actuava amb acatament del poble com a mediador entre els mortals i l’àmbit sobrenatural. La monarquia era hereditària, i el poder passava al fill gran, tot i que en algun cas algunes dones van ostentar el poder com regents dels seus fills menors d’edat i en algun cas també per dret propi. A Tikal, per exemple hi havia un rei per damunt de totes les demés ciutats, rodejat d’una aristocràcia que en els últims temps havia augmentat considerablement.
La civilizació maia havia pràcticament desaparegut a l’arribada dels espanyols.
Les ciutats més representatives:
Tikal (Guatemala)
És un dels jaciments arqueològics urbans més grans de la civilització maia precolombina és situat a Guatemala i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per Unesco, a l’any 1979.
Tikal va ser la capital d’un estat bel·ligerant, que es va convertir en un dels regnes més poderosos dels maies. Encara que l’arquitectura monumental del lloc es remunta fins al segle IV a. C., Tikal va aconseguir el seu apogeu, en centúries d’abans. Durant aquells temps, la ciutat va dominar gran part de la regió maia, tant a l’àmbit polític, econòmic i militar i mantenia vincles amb altres regions més separades, fins i tot amb la gran metròpoli de Teotihuacan, en el llunyà Mèxic.
Amb una llarga llista de governants dinàstics, el descobriment de moltes de les tombes i l’estudi dels seus monuments, temples i palaus, Tikal és la que ha donat més rastres històrics de les ciutats maies.
[row]
[col col=12]
Complex arquitectònic de Tikal (Fotogafia de R. Ostertag)
[/col]
[/row]
Chichén Itzá (en l’idioma maia: “Vora el pou dels Itzàs”) és una zona arqueològica de Mèxic a l’estat de Iucatán. Una de les ciutats més importants de la civilització maia, Chichén Itzá, diposava i disposa d’excepcionals exemples arquitectònics i fou també declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. Des del 2007, és considerada una de les set noves meravelles del món.
[row]
[col col=12]
Sala dels Guerrers i les columnes a Chiche Itzà.- (Fotografia de Raül López).
[/col]
[/row]
La presència d’una ciutat maia en aquest indret se entén fou deguda a l’existència de dos pous naturals que constituïen un tresor inestimable en aquesta regió desproveïda d’aigua. Es va fundar la entre els anys 435 i 455 aC i s’abandonà un segle més tard per raons encara desconegudes. A partir del segle X, Chichén Itzá va esdevenir el centre religiós de les civilitzacions maia i tolteca. L’elit governant de Chichén Itzá era formada per guerrers, sacerdots i comerciants. Van introduir el culte al déu Kukulkan (‘la serp emplomallada’), l’equivalent al déu mexicà. Van aixecar construccions amb talussos i murs verticals. El militarisme va ser el fonament indubtable d’aquesta cultura, cosa que ho evidencia el monument anomenat la “Plataforma de les Calaveres”, on s’exhibien, clavats en estaques, els cranis de centenars de suposats enemics.
Val la pena vsitar-l aquestes zones arqueològiques. L’autor de l’article va quedar meravellat al contemplar aquelles joies de momunemts i escultures dels reis maies, i més observant que es veuen tan pulidament definides com si les haguessin escolpit abans d’ahir; el motiu de la seva prevalència es que tant monuments con estatues van quedar guarits al quedar enterrats per fenomens telùrics durant centuries i en terrenys que no han afectat la seva erosió estructural.
(1).-El glif és un signe gravat en pedra o a l’estuc i, per extensió, pintat a la fusta o al guix, terme que s’ha emprat per indicar els signes de l’escriptura maia.
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH 
