Existeixen rius i llacs, però alguns països no gaudeixen de l’aigua.

Em trobat uns quans Estats i països que es troben en aquestes condicions.

Líbia

Oficialment el dit “Estat de Líbia”,  és un país políticament republicà de l’ nord d’Àfrica.  Limita amb el mar Mediterrani a nord, amb Tunísia,  Algèria,  el Níger, Txad , el Sudan i Egipte, en tots els punts cardinals. Té una extensió de 1.760.000 km² i uns 6.600 milions de habitants. El clima a la costa es mediterrani amb temperatures a l’estiu d’entre 20 i 35 graus i de 9º a 15º a l’hivern, no obstant en el desert interior arriben a més de 50º durant el dia mentre la nit poden anar als -10º. El seu índex pluviomètric es baixíssim: 300 mm. anuals, motiu pel qual, no disposa de cap riu ni llac. Fins 2011 se li adjudicava l’esperança de vida dels seus habitants més alta, de lÀfrica, amb 77 anys. 

També comptava amb el PIB per càpita més alt del continent, i tenia un dels registres més alts dels índex de desenvolupament humà, però des de 2011 ha tingut notables decreixements.

Les ruïnes romanes de Leptis Magna,  encara   presents a Líbia, donen testimoni de la presència romana. Desprès el territori costaner del nord va ser conquistat pels musulmans a mitjà del segle VII. El1510, les tropes del rei Ferran el catòlic d’Aragó van conquistar Trípoli i  posteriorment el rei  Carles I d’Espanya el va cedir al 1530 a l’Ordre de Malta Malta. No obstant els cristians van ser derrotats i expulsats de Trípoli l’agost de 1551 per corsaris turcs actuant en nom de l’Imperi Otomà. La cultura àrab ha seguit i segueix present fins els nostres dies.  La mesquita d’Atiq, en Augila, és la mesquita més antiga del  Sàhara . El país seguí ocupat pels otomans fins arribar a l’època moderna que caigué sota la fèrula d’Itàlia que l’ocupà de 1911 a 1943. En aquest temps l’economia va experimentar un enorme desenvolupament, amb ports i aeroports nous fins i tot la creació d’un “Grand Prix” automobilístic de fama internacional, que es celebrava a Trípoli.  

El domini italià sobre Líbia va durar fins al final de la Segona Guerra Mundial , en la qual el territori libi fou l’escenari entre l’Afrika Korps de Rommel i les tropes angleses de  Montgomery. El país es va independitzar a l’any 1951 amb una monarquia, substituïda desprès per una república No obstant, el més destacat dels seus líders del segle XX haestat  Muammar al-Gaddafi , que va implantar a l’any 1969 una república pan-arabista fins el 1977 que la canvià per una d’orientació socialista. El règim va emprendre una reforma agrària, va nacionalitzar la indústria petroliera, va impulsar un sistema de seguretat social, i d’assistència mèdica gratuïta.  L’electricitat va començar a arribar de manera gratuïta a la població;  l’alfabetització va incrementar de 5 a 83 per cent, el PIB per càpita al país es va elevar a uns 10.000 euros, el cinquè més alt de l’Àfrica. Desprès Gaddafi es va desestabilitzar entrant en una dinàmica terrorista i posant-se en contra dels nord-americans i dels europeus en general aconseguint que el món occidental es poses en contra d’ell. El 2011, pràcticament tot el món, fins i tot països àrabs,−Qatar fou el primer−, estigueren conformes que el seu règim absolut caigués inclusiu fomentat per part del seu exèrcit. Rere la seva mort Líbia ha experimentat inestabilitat i violència política que han afectat seriosament al comerç i la producció del seu amb repercussió al món occidental. Un  Consell Nacional de Transició va ser el cos polític format pels anti-Gaddafi, declarant el Consell ser l’únic representant de tot l’Estat. El mateix any de 2011 aquest nou Estat ja havia estat reconegut per 100 països. Actualment l’exèrcit libi és fort tant pel que respecte a les forces de terra com les de l’aire Actualment hi ha tretze bases militars a Líbia, que poden imaginar ha qui pertanyent.

Malgrat no tenir aigua, al trobar-se molta en el subsòl, ha estat el motiu pel qual proliferen els pous en tot el país.

[row]
[col col=8][/col]
[/row]

Maldives

Les Maldives -oficialment la “República de les Maldives”  és un país insular sobirà . El seu territori està organitzat en 26 atols format per unes 1200 illes , d’elles 203 estan habitades. El territori es troba en ple oceà Índic, a sud-oest de Sri Lanka  i a 450 km de l’Índia. La capital Malé és la ciutat més poblada, amb una població de 104.000 habitants. Posseeix un clima tropical humit amb una precipitació aproximada de 2000 mm.

Es dóna una curiositat única en aquest país: És el que té les condicions geografies mes reduïdes de totes es nacions del mon; vegin: És el menor en extensió i el menys poblat d’Àsia. Les illes i els atols estant tant separats que el fan el país més dispers de la terra. És el més pla dels existents, la seva altitud sobre el nivell del mar no sobrepassi dede 2,8 m. lo qual fa que trobant-se a la vora de l’oceà índic sigui afectat per les tempestes marítimes, tant, com per ser atacat pel denominat Sunami de 2004, el qual li comportà la mort de centenars de persones. La catàstrofe fou de tal magnitud perquè els cartògrafs estiguin planejant recompondre el mapa de les illes devastades i el govern preocupat per la possibilitat que el país sigui esborrat de mapa un futur no massa llunyà.

Políticament també és la nació més versàtil. L’islamva ser introduït com a religió oficial fa uns segles. Desprès va ser colònia de tres països europeus i a l’any 1968 es vaconstituir en sultanat, però a l’any següent es convertí en república. En l’interval s’adherí a la corrent dels països àrabs radicals, no obstant a l’any 2018 va donar un gir donant el seu suport a Occident i trencà relacions amb l’Iran per a reincorporar-se a la Mancomunitat Britànica de Nacions, de la que n’havia sortit la dècada anterior. Actualment és una república presiden- cialista.

El clima està determinat pel sistema de monsons típics de les regions tropicals i equatorials.  Les seves costes es destaquen per la varietat de colorits dels esculls de coral, sent a la vegada aquests esculls llar de 1100 espècies de peixos, de 5 espècies de tortugues marines, 21 espècies de balenes i dofins, 187 espècies de corall, 400 espècies de mol·luscs, 145 espècies de crancs i 48 espècies de gambes . El paradís de la fauna marítima, vaja!.

L’economia de les Maldives ha depès històricament de la pesca. Des de fa unes quatre dècades el turisme ha guanyat importància fins a convertir-se en el principal línia econòmica nacional, no obstant, la redistribució de la riquesa és molt baixa, ja que un 40% dels habitants viu amb menys d’un euro al dia.  El turisme europeu és el més important.

En l’aspecte social també es molt estricte. Les relacions entre persones del mateix sexe, sent país de majoria musulmana són il·legals al dependre de la llei islàmica o xaria . A més, les Maldives va ser un dels inicialment cinquanta-set països en signar un atestat oposant-se a la declaració sobre l’orientació sexual de les Nacions Unides  de l’any 2008. Les penes per al delicte d’homosexualitat en aquell país van des de l’arrest domiciliari a la deportació, sis anys de presó o assots i, fins i tot la pena de mort per als reincidents. També està prohibit constitucionalment el matrimoni de parelles del mateix sexe. A l’abril de 2017, el primer opositor obertament homosexual del país va ser assassinat sense que s’hagi fet res per trobar l’assassí. Així què, els turistes mariques aneu “al tanto”.

[row]
[col col=8][/col]
[/row]

Malta

Malta, oficialment la República de Malta és un país insular densament poblat membre de la Unió Europea, compost per un petit arxipèlag  situat al centre de l’ Mediterrani , entre l’ Itàlia , Tunísia i Líbia. A causa de la seva situació estratègica, ha estat governat i disputat per diverses potències en el transcurs dels segles. 

Malta és un destí turístic pel seu clima, i per les seves institucions patrimonials reconegudes Patrimoni Mundial per la UNESCO pels set temples megalítics, les obres més antigues del món. La població rebassa els 476 000 habitants o sigui a raóde 1457 hab./km², la més alta densitat de població dels països de la Unió Europea.

L’origen de la paraula  Malta  sembla esdevenír del grec meli, “mel”.  Els grecs li van dir “mel” a causa probable-ment de la qualitat de la mel produïda per les abelles de la zona; de fet, a Malta hi ha espècies endèmiques  d’aquests insecte. Altra etimologia la fa esdevinguda de la paraula fenícia Maleth, de significat “refugi”que li posaria aquella civilització a causa de la gran quantitat de badies i ports que disposa la illa que la fan de fàcil resguard. El clima local és temperat mediterrani amb hiverns plujosos de temperatures de 14 ° i estius secs i càlids amb 25 °.

De fet, només té dues estacions, la qual cosa atreu a molts

turistes, durant els mesos estivals. Els primers pobladors de Malta eren agricultors que van arribar a l’arxipèlag a 5200 a. C., probablement  provinents de la veïna Sicília. Durant 3500 anys aquest poble va construir algunes de les més antigues estructures autònomes, megalítics A  l’any 1000 aC. , mercaders fenicis van ocupar les illes i les van utilitzar com a base pels seus negocis. Desprès passaren a Cartago i a Roma  Encara es conserven molts vestigis de les dues civilitzacions  A l’any 60 dC., van ser visitades per l’apòstol Pau de Tars, de qui es diu que va naufragar a les costes i un topònim del lloc es coneix amb el nom de Badia de Sant Pau. Malta va ser conquistada pels àrabs. El 1090 ho fou pels normands de Sicília  quedant per tant de nou cristiana. Aleshores es va fundar la noblesa maltesa d’origen italià que segueix vigent a l’actualitat.

A partir de 1282,  Malta va passar a la Corona d’Aragó  al conquistar-la els  almogàvers  de  Roger de Llúria. fins el 1530 que el rei Carles I d’Espanya va deixar les illes als Cavallers Hospitalaris , (ara coneguts com la Ordre de Malta). L’any 1565 fou assetjada pels otomans i els cavallers es van enfrontar a més de 160 galeres i 30.000 soldats otomans. Com sigui que la caiguda de Malta hagués permès als turcs el control estratègic de la Mediterrània occidental, l’Ordre va aconseguir defensar l’illa gràcies a l’ajuda de l’exèrcit espanyol. Aquest fracàs turc li seguí sis anys després, la derrota de la Batalla de Lepant contra la Lliga Santa, formada per Espanya, Venècia, Gènova i la Santa Seu, la qual cosa va suposar la neutralització de la expansió turca per la mediterrània. El domini dels Cavallers Hospitalaris va acabar amb Napoleó Bonaparte  quan es dirigia cap a Egipte . Per entrar a l’arxipèlag, el llavors general francès, va demanar permís per atracar en el seu port i, un cop allí, es va apoderar de la ciutat  i va saquejar les seves arques, davant la passivitat dels cavallers hospitalaris que havien fet el jurament de no alçar-se en armes contra cap príncep cristià. Amb la derrota de Napoleó els britànics convertiren Malta en protectorat. No obstant, es va independitzar el setembre de 1964 , els britànics intentaren unir-la a la Commonwelt, però el poble maltès decidí convertir-la en una república amb el president de a cap d’estat. Finalment es va adherir a la Unió Europea l’1 de maig de 2004 i a la zona euro l’any 2008. 

[row]
[col col=8][/col]
[/row]

Mònaco

Mònaco és un Principat que es troba en els peus dels Alps, enclavat a la Riviera francesa. Té frontera terrestre amb França (5,47 kms.), voreja la costa mediterrània amb uns 3,89 kms.. El punt més alt del seu relleu és un pujol 164 mt. El clima mediterrani, és el segon estat més petit del món.

El topònim “Mònaco” esdevé del greg Monoïkos, nom d’una tribu que vivia a la Roca en temps dels fenicis. Al llarg de la història va passar per mans de molts països, entre ells el Regne d’Aragó que el va ocupar efímerament. A principi dels anys 60 del segle XIX el seu príncep Carles III va tenir la idea de crear el Casino de Montecarlo i el joc d’atzar que era il·legal als països veïns; els dividends que generava el casino van permetre (i li permeten) fer gran el país. El príncep també va fundar el 1865 l’Oficina de Correus, que va editar ( i edita) els seus famosos segells. Finalment, el 1869, va eliminar els impostos de béns personals i mobiliaris als seus súbdits, fet que va conduir al Principat a una intensa activitat comercial i de la construcció. Es van edificar en aquesta època l’Òpera, nombrosos museus, i la Fundació de l’Institut Oceanogràfic.

La dinastia Grimaldi és una casa noble originària d’Itàlia, fundada per Francesc Grimaldi, que va obtenir el 1297 el senyoriu de Mònaco pel dret de conquesta feta pels seus soldats que l’ocuparen vestits de franciscans. En el principat han regnat els seus successors fins l’actualitat; han estat 34 prínceps en total, −entre els quals en figura un amb el de nom de “Català I ”, que va regnar en 1320− . La llista seguia en el segle XX amb Raniero III casat amb Grace Kelly, famosa artista de cinema de religió catòlica; la tanca de moment, el seu fill, l’actual príncep Alberto II. Curiosament, cal esmentar que el príncep de Mònaco té assignats ni més ni menys que 26 títols nobiliaris que evidentment no podem relacionar so pena omplir 100 pàgines més.

Al principi el príncep disposava de plens poders, sent doncs una monarquia absoluta fins a la reforma de la Constitució al 1911, que va fer del país una monarquia constitucional. Durant la II Guerra Mundial es feren presents al Principat les tropes italianes de Mussolini el juny de 1940. Aquest fet va inquietar en gran manera al príncep Lluís II, al creure que es produiria una annexió a Itàlia i d’haver-e fet hauria estat el final dels Grimaldi. Per evitar-ho és va apropar estratègicament al govern al de Vichy del Mariscal Petain i de Pierre Laval, als quals va demanar ajuda amb èxit. Aprofità l’ocasió Hitler envaint el Principat al setembre de 1943. El govern monegasc col·laborà amb els nous invasors, −quin remei!−, però finalment fou alliberat pels ianquis a l’estiu de 1944.

Mònaco participa activament en tots els Organismes Internacionals fins i tot en té creat un d’ells: L’Organització Hidrogràfica Internacional (OHI) amb seu al Principat, és clar. Qui s’encarrega de la seguretat són uns 500 policies −és l’estat del món amb major nombre de policies per persona−, també disposa d’una guàrdia real de 80 membres. La defensa de l’estat se la proporciona França.

Els habitants de Mònaco es xifren en 38.000. Una de les seves principals fonts d’ingressos és el turisme, el seu luxós Casino (que per cert, als propis ciutadans de Mònaco no se’ls hi permet jugar), també disposa d’un gran moll amb capacitat per a milers de iots, mentre l’Estat manté monopolis en la distribució de tabac i el servei postal, a part de que és posseïdor del 45% de les accions de la telefònica Telecom. Mònaco no és membre de la Unió Europea, no obstant la moneda d’ús corrent és l’euro, amb dissenys monegascos en la seva cara nacional.

L’absència de l’impost sobre la renda personal ha atret a un nombre considerable de magnats residents en països europeus, els quals obtenen la majoria dels seus ingressos per activitats fora del Principat. Des de 2003, el Fons Monetari Internacional (FMI) va identificar a Mònaco,com un dels 36 territoris paradís fiscal.

Els residents monegascos no paguen impostos sobre la renda per ser tan elevats els ingressos de la indústria del joc, tampoc recapta impostos sobre el patrimoni, però sí els cobra per les herències i les donacions i, atenció!, aplica a l’IVA amb la taxa del 20%

La religió oficial del Principat és la catòlica, practicant-la el 90% de la població. La

taxa d’alfabetització és el 99%; disposa de deu escoles mantingudes per l’estat. També unauniversitat.
Mònaco és conegut en el món sencer gràcies a les revistes del cor i els mitjans de difusió que constantment els tenen en compta. Una de la raons de tal actitud fou el matrimoni del Príncep Raniero amb la famosa artista de cinema Grace Kelly i ara també en motiu de les vel·leïtats socials del seu fills i nèts.

[row]
[col col=6][/col]
[col col=6][/col]
[/row]

Nauru

Nauru,  oficialment “República de Nauru”  és un estat de Micronèsia, situat a l’oceà Pacific que comprèn una sola illa situada just a la línia de l’ equador. Limita amb la Micronèsia, amb Kiribati, les illes Salomó i amb Papua Nova Guinea. A 4000 km. d’Austràlia. És un atol de forma oval, amb una superfície de 21  km²  (2100 ha),  elevat per pujols coral·lins. Nauru és l’estat sobirà més petit d’Oceania i el tercer més petit de món, desprès de la Cuitat del Vaticà i el Principat de Mònaco.

Es creu que probablement va ser poblada inicialment per melanesis  i  micronesis.  L’illa fou descoberta pels  britànics.  Va ser colonitzada i va estar sota poder de diversos països:  Alemanya,  

Austràlia, Japó i, novament Austràlia després de la Segona Guerra Mundial.  Els fosfats han constituït l’única font de recursos de l’illa i han assegurat als nauruanos un nivell de vida elevat en diverses ocasions.

Nauru va ser una colònia de l’Imperi alemany a la fi de segle xix. Després de la derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial , la van convertir en un protectorat de la  Societat de Nacions, administrat per Austràlia, Nova Zelanda i el Regne Unit.  Posteriorment, durant la Segona Guerra Mundial  va ser ocupada per tropes japoneses  i fou bombardejada per avions nord-americans. Acabada la guerra la van tornar a constituir en protectorat fins que va aconseguir la independència d’Austràlia a l’any 1968.

Gran part de la seva prosperitat es deu a l’explotació dels fosfats  i guano  Nauru es va establir com un centre d’internament de refugiats entre el 2001 i 2008 a canvi d’ajuda econòmica d’Austràlia. De fet, no va sobrepassar mai els 10.000 habitants fins el 2011.

 Tractant d’obtenir més fonts de recursos econòmics, va intentar augmentar els seus ingressos per la via del blanqueig de diners,  la venda de passaports falsos   i la venda fraudulenta dels seus vots a les organitzacions internacionals. 

Avui és una República parlamentària. El parlament, consta de 18 membres i és elegit per sufragi cada tres anys, el qual tria un president entre els seus membres i li designa un gabinet d’entre cinc i sis ministres. El president és a el mateix temps el cap de l’estat i de govern. Hi ha un sistema multipartidista (dos o tres petits partits) amb poques diferències en orientacions. L’Illa ha estat governada des de la seva independència per 16 presidents.

[row]
[col col=8][/col]
[/row]

Oman

Oficialment “Sultanat d’Oman” és un país localitzat a la punta de la costa oriental de la península aràbiga. Gran part del centre del país és un desert. Limita amb els Emirats Àrabs Units  Aràbia Saudita i al Iemen.  També limita amb el mar Aràbic  i amb el golf d’Oman. L’origen exacte del seu nom es desconeix.  Es pensa que prové de l’àrab  aamen  o  Amoun, “gent sedentària”, el contrari dels beduïns.

A partir del segle XVII, Oman té un imperi propi, i s’afronta amb Portugal i els Països Baixos per exercir domini sobre el golf Pèrsic i l’oceà Índic. En el segle XIX, quedà sota la influència de la Gran Bretanya com a protectorat britànic. Oman queda políticament inclinada a Occident amb una relació estreta amb els Estats Units, sobretot durant la Guerra de golf i la invasió de l’Iraq de 2003.

El territori d’Oman apareix esmentat en una tauleta gravada a l’esfinx de Gizeh, (Egipte), cap a l’any 1530 aC; és citat pels geògrafs grecs i llatins (Ptolomeu  iPlini).

En 1507,  els portuguesos van ser els primers en arribar a Oman, i sota les ordres de marí Alburquerque van prendre la ciutat de Masqat un any després.  Els britànics, instalaren a l’imam Ahmed Said, el qual entre els anys 1710 al 1855 va dominar Zanzibar , però a finals del segle

XIX, després d’una sèrie d’acords, la Gran Bretanya el va instituir protectorat, encara amb l’Iman regnant en el tron.

El 23 de juliol de 1970 el sultà Qabus ben Said va canviar el nom de la nació per sultanat d’Oman. 

Actualment és una monarquia absoluta  on el sultà exerceix autoritat total, tot i tenint un parlament amb alguns poders legislatius i de supervisió. El Cap d’Estat i de govern actual governa hereditàriament i tria a un gabinet que l’assisteix.  A la dècada de 1990 , el sultà va instituir un consell assessor electe, el Majlis ash-Shura,  la Cambra Baixa, de 83 membres, perquè els 190.000 ciutadans del país poguessin votar l’any  1997 , tot i reservant-se el sultà el poder de vet i aprovació amb el resultat de les eleccions. En 1996 es va instituir la cambra alta o Majlis ad-Dawla, (podriem dir-li “senat”, amb 41 membres, elegits pel sultà. El sultanat no té constitució i la justícia l’exerceix la Cort Suprema i les Corts Tradicionals Islàmiques. La Reial policia d’Oman, fou fundada el 1974, com la policia oficial de país. Amb la tomba luxosa del santó Ayn, Oman, el país té el lloc declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

[row]
[col col=8][/col]
[/row]

Tuvalu

Tuvalu és un estat insular de la Polinèsia, situat per sota l’equador, al sud de Kiribati, al nord de Fiji  i a l’est de les Salomó. És un país insular format per un arxipèlag que comprèn nou atols, encara que el nom Tuvalu vulgui dir literalment “vuit illes”. Després del Vaticà és l’estat menys poblat del món, si bé la seva petita superfície fa que tingui una gran densitat de població. La seva baixa alçada (5 metres és la cota màxima altura orogràfica) fa que les illes estiguin sota l’amenaça que una pujada del nivell del mar li causi problemes i es tem que amb el temps un sunami les faci desaparèixer. En vista d’aquesta possibilitat la població podria ser evacuada durant les properes dècades a Nova Zelanda i Niue

Els primers europeus a descobrir aquestes illes van ser els espanyols. El 1568 Álvaro de Mendaña va descobrir l’illa d que li posà el nom de “Jesús”, avui Nui. En el segon viatge, el 1595, va descobrir La Solitaria, avui  Niulakita. Més tard, el 1780, Francisco de Mourelle  descobrí San Agustín, avui Nanumea, i Cocal, avui Nanumaga.

Al llarg dels segles no s’hi va establir cap colonització, però van ser visitades amb freqüència per comerciants d’esclaus i per baleners. L’any  1892, passaren a formar part del protectorat britànic i el 1916 la convertiren en colònia. Els conflictes entre les ètnies dels micronesis i polinesis de Tuvalu van provocar la separació de la colònia en dos estats a l’any 1976. Actualment és independent i membre del Commonwealth des del 1978, tant depenent, com perquè la seva bandera tingui el requadre superior esquerra el de l’Unió Jack.

La capital és Funafuti. La seu administrativa del govern i del parlament és a Vaiaku, una vila de 4.900 habitants la més gran de l’atol de Funafuti.

Aquest país es conegut pel seu atractiu domini “internet .tv”, per la cessió de l’ús del mateix va rebre 50 milions de dòlars.

[row]
[col col=8][/col]
[/row]

Yemen o Iemen

Oficialment “República del Iemen”, és un país  situat al sud-est de la península d’Aràbia. És l’únic estat republicà d’aquella península. La seva capital i ciutat més poblada és  Sanaà. La població: 28.500.000 habitants en un país de 527.968 km²; q per tant d’uns 54 h/km^2.. El nom li ve de l’àrab , el Iemen  que significa «dreta». Hi ha diverses explicacions sobre el significat d’aquest terme: alguns autors clàssics àrabs creuen que es deu al fet que el país està a la dreta de la Meca.

L’actual República del Iemen va sorgir en 1990 després de la unificació dels dos Iemens (Sud i Nord) és un país en vies de desenvolupament ,  i és el més pobre de l’Orient Proper. Sota el govern de l’President Ali Abdullah Saleh , va ser descrit fins i tot com una “cleptocràcia”. 

Entre els anys 2011 i 2012 va viure una guerra civil molt sagnant. Aràbia Saudita, es va possessionar amb un dels dos bàndols i des de 2015 l’ha sotmès a un bloqueig de la importació d’aliments, lo qual ha desencadenat la major crisi humanitària del moment en el sector . 

Els seus habitants, nòmades, es van dedicar durant a l’època antiga a la pastura i la cria d’aus. El seu màxim esplendor li donà quan va ser el regne de Saba, amb la seva misteriosa reina amb relació amorosa amb el rei jueu Salomó, l’origen de la llegenda.

L’islam va arribar al Iemen al voltant dels anys 630, formant part dels califats àrabs, de Damasc i de Bagdad. A partir del segle XV, Portugal intervé en la seva història quan s’apoderà del port de Aden, però els britànics s’instal·len a Aden el 1839 , i la seva influència passà a ser un poder decisiu a la zona. Passada la Primera Guerra Mundial , el Iemen va aconseguir la independència i es constituí en regne. 

Durant el segle XX, va fer importants avenços en matèria de cooperació internacional, a l’ingressar a la Lliga Àrab el 1945 i a l’ONU en 1947. A l’any 1962 , la monarquia fou enderrocada, i se hi establí una República iniciant-se aleshores una guerra civil entre monàrquics i republicans. La lluita va durar fins 1970 quan els republicans es van imposar. En els següents anys, la violència es va incrementar però tot i els esforços de la Gran Bretanya per evitar-ho, en 1967 va haver de negociar amb els rebels i l’antic domini britànic del Iemen del Sud es va transformar en una república d’orientació marxista, convertint-se en el primer estat àrab comunista. Les dificultats econòmiques en el país es veieren agreujades pel tancament del Canal de Suez en 1967 ja que el seu port de Aden quedava afectat al trànsit de vaixells i per la fugida dels rics del sector privat que es va endur els seus actius financers.  Malgrat aquest entorn hostil, el règim del Iemen de Sud ha adoptat reformes polítiques, socials i econòmiques i també feu un intent de lluitar contra el tribalisme. 

En 1990 s’arriba finalment la desitjada reunificació dels dos Iemens i un projecte de Constitució.  De totes maneres a convivència entre els dos territoris no fou fàcil, produint-se altra  guerra civil a 1994. Des de la unificació el tipus de govern és semi-presidencialista, es basa en un Consell Presidencial de 5 integrants (tres de el Nord i dos d’al Sud). Referrent a l’aspecte social, les lleis del Iemen són les típiques d’un país àrab radical: El matrimoni i el divorci són vàlids ▪ L’esposa li deu obediència al marit mentre el marit ha de encarregar-se només de la manutenció ▪ L’esposa pot sol·licitar el divorci només davant d’una cort, però no és segur que l’obtingui ▪ La poligàmia va ser restringida només en el paper ▪ S’estableix com a edat mínima per casar-se, els 15 anys, malgrat tot hi ha casaments amb nenes més joves.

No hi ha rius permanents i les precipitacions són molt escasses.  La regió més baixa no rep gairebé cap pluja.  És poblada únicament per beduïns propietaris de ramats de camells.

Cal destacar que el Iemen és un dels país més pobre dels països àrabs, té un PIB per càpita de 2200 euros. No obstant té 7 canals de televisió i 9 estacions de  ràdio, posseeix 799.000 línies telefòniques fixes i 2 milions de línies mòbils i també 220.000 usuaris de Internet. 

La seva demografia va per aquests vessants: A l’any 2019 se li xifrava una població és de 28.500.000 habitants, dels quals 2.200.000 vivien a la capital Sanaà. La Religió  és bàsicament musulmana, amb 99,% de la població (repartida amb el 53% de sunnites i 46,9% els xiïtes; la resta: cristians,  jueus i hindús, amb el 0,1%. La taxa d’alfabetització: homes: 70,5%, dones: 30%.

Els Esports.- El país compta amb una selecció de futbol afiliada a la FIFA . En altres esports, va aconseguir una medalla de bronze en la modalitat wushu (arts marcials xineses) en els Jocs Asiàtics de 2006.

Antiga residència de l’Iman (té bons fonaments no creuen)

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

És un article de  JOSEP M. CONTIJOCH