La persona versada en el cinema coneixerà el món de la industria cinematogràfica, o sigui: directors, protagonistes productors, càstings i títols dels films que han sortit dels Estudis cinematogràfics i més les estrelles femenines i masculines aclamats pel públic.
Potser el que molts ignoren és que tots ells quedaven supeditats als Estudis, doncs encara que no sigui fàcil creure que totes aquelles “estrelles” i directors eren contractats pels Estudis, de fet ho eren, tan com per decidir “qui havia de ser més famós o no tant”, “quina pel-licula era la més bona” i quins originals s’havien d’escollir per fer millors negocis”. Per aquest motiu contactaven amb directors i guionistes i demés presents en els platós, els quals quedaven sota la batuta de les Empreses cinematogràfiques. Per tant es fàcil entendre que el motor de l’ambient i l’economia cinematogràfica han estat sempre sota les ordres de les Productores, tot i que les lluminàries que veia el públic les deixessin a les fosques.
Per tant, aquest fet ens continuarà motivant fer articles sobre aquelles “Fàbriques de Somnis”.
LA COLÚMBIA PICTURES
La predecessora de la Colúmbia fou l’empresa “CBC Films Sales Corporation” fundada el 1919 pels germans Cohn i per Joe Brant. Aquesta companyia de tipus familiar, inicialment es va dedicar a fer pel·lícules de baix cost (sèrie B), passant penes i treballs per a subsistir, a l’extrem d’haver de llogar una de les seves naus situada en el que avui es el Passeig de la Fama, del Hollywood lloc on es plasmen a terra les siluetes de la mà dels principals artistes de cine.
Temps més tard els germans Cohn van comprar la part a Brand En 1924, els Cohn canviaren el nom de l’estudi pel de “Colúmbia Pictures Corporation” especialitzant-se en la producció de westerns i pel·lícules d’acció, les quals els van donar els beneficis suficients per anar tirant endavant projectes de pressupostos més elevats. Amb tot, quan la marca va agafar més crèdit fou en el moment que els germans van contractar al llavors jove director Franc Capra, el qual, entre els anys 1927 al 1939 aconseguiren pel·lícules de grans pressupostos i de grans qualitats, com la titulada “Succeí una nit”, de l’any 1934, que va guanyar 5 óscars, repartits al director Frank Capra, a l’actor Clark Gable, a l’actriu Claudette Colbert, el guió de Robert Riskin el premi a la millor pel.licula de la Rewiew Wards i la Copa Mussolini del Festival de Venecia. Desprès arribaren els films “Horitzons Perduts”, de l’any 1937 i “Viu com vulguis”, amb James Stewart, el 1938.
El mateix anys 1934 inicia, tal com van fer altres companyies, la producció de dibuixos
animats adquirint gran notorietat.
La segona guerra Mundial fou l’ epoca daurada de la Colúmbia gracies al descobriment de l’actriu Rita Hayworth, (Maria Cansinos) molts admirada pels soldats de tots els fronts de guerra.
[row]
[col col=8]
Rita Hayworth, en Gilda, de l’any 1946
[/col]
[/row]
A la mor de Harry Cohn el 1958 la nova gerència va perdre el control d’audiència, i dels negocis, qüestió que la feu declinar ostensiblement a l’ extrem que a la dècada del 60 quasi arribà a la fallida. Aleshores fou comprada per la Coca-Cola, iniciant-se un període de alts i baixos financers. Amb tot, d’aquest període cal destacar les produccions “Tootsie” i “Cazafantasmas”, d’èxit entre el públic
El 1998 la Colúmbia compraria la productora Tri-Star, quedant-ne amo i senyor a tots els efectes. Amb tot, alguna cosa no aniria bé quan la Coca-cola va decidir vendre-la a la Sony japonesa, la qual la va tirar endavant pagant gran costos a d’executius de la Warner Bros entesos la panacea en aquells dies. Malgrat tot aquells no oferiren les expectatives que els hi havia posat la Sony, error que els suposà una sèrie de fracassos tant, com per decidir desempallegar-se provisionalment de Colúmbia per dedicar-se a l’explotació de Tri-Star No contenta amb aquest pas, la Sony crea a l’any 2000 una nova empresa amb el nom de Revolution Studios, associant-se a la vegada amb dues empreses poc conegudes on encara hi segueix malvivint.
Una escena de filmació en els estudis de la Columbia.
Al llarg d’aquells anys la Colúmbia també va produir centenars i milers de films, entre els que destaquen: Marrocco, Yuma, Barrabàs, Els caça fantasmes, L’edat de la innocència, El llac blau, Més dura serà la caiguda, L’últim Emperador, Platoon (una de les millors pel.licules sobre Viet-Nam), El silenci dels corders. També el films que pressuposaren un escàndol eròtic i que casi acaben en un sèrie, la series de l’Emmanuelle. Finalment, films que acabaren convertint-se en series com els ja citats citats Caça fantasmes, S.W.A.T., Stuart Litle, Bond 23 i altres.
Quant el logotip que defineix Colúmbia ha estat pràcticament sempre el mateix: La personificació del sexe femení a Amèrica: Una dama que sosté una lluminària davant un `conglomerat de núvols brillants. Va ser dissenyat l’any 1924, inspirat en la deessa de la llibertat que recorda bastant l’ estàtua de Nova York. Quan la xica que la representà, han circulat varies versions. L’actriu Bette Davis va apostar per Claudia Bell, mentre que una important revista la va personificar amb l’artista Amèlia Bacheler afirmant si li havien pagat 25 dòlars per posar, mentre altre rotatiu va afirmar que era una model de Colúmbia. En la primera versió, la xica aguantava una bandera americana. El 1949 la bandera fou reemplaçada per un mantell, mentre que les ultimes versions un il·lustrador la va retocar agafant per model una mestressa de casa vestint una bata i sostenint una torxa.
La única variant de logotip es produí en els anys 70 quan les finances de l’empresa estigueren a punt de la fallida. Aleshores s’adapta un logotip que era un simple semicercle de color” fosc que abraçava una mena de sol esclatat de color brillant i a l’any 2000 la Revolution Studios en combinació amb la Tri-Star crearen el logotip popularitzat en els vídeos: un cavall amb ales volant amb els també pels mateixos núvols de la Colúmbia.
L’italiana Roberta Bertini, a l’any 1925
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH 
