L’origen de la paraula tatuatge procedeix del Samoano (Illes Samoa de l’ocenà Pacific, de la seva paraula Tátau, que significa marcar o copejar. Al Japó, Papua i a Indoxina es practicava tradicionalment el tatuatge, majoritàriament en relació a la religió.
Aquelles cultures, −com ara va entrant en la nostra−,les anaven posant a les cuixes, la cara, els braços, el pit, a l’esquena, i de vegades fins i tot deixant el cos ple. Els maoris, arribaven que els tatuatges de la cara els arribessin a impedir menjar sòlid.
Difícil saber de quan comença a sentir la humanitat la fascinació pels tatuatges.
Es veuen primers tatuatges al naixement de la història de la humanitat, doncs hi ha datacions de tatuatges en les dones egípcies de fa més de 2.000 anys.
Modernament s’ha extès el seu us. Segons la Universitat de Texas, el 44% de la població es realitza un tatuatge per sentir-se diferents, El 33% es tatua per demostrar una major independència i rebel·lia, i el restant 28% recorre a la tinta sota la pell per motius personals.
Els tipus de dibuixos més freqüents són flors, animals, calaveres de tots els colors. Fins i tot n’hi ha que s’hi posen verset bíblics o noms de paraules o frases més o menys xocants.
Quan els Tipus de tatuatges. N’hi ha que són superficials, anomenats mehendi, fets principalment amb les fulles de l’alquena, que serveix pels tenyits els cabells o per fer dibuixos a la pell, principalment a les mans, i que desapareixen al cap d’uns pocs dies. Altres es fan arribar fins a la pell dermis, per davall l’epidermis, de manera que la pintura es fa pràcticament inesborrables. Es poden fer amb agulles o amb incisions practicades a la pell de manera que arribin a la dermis, aquestes és poden considerar permanents, de per vida.
Les primeres màquines tatuadores amb un mecanisme similar al dels nostres dies, no van ser inventades fins a finals del segle XIX, quan es va posar tinta a la perforadora, per cert, creada per Edison.
Vers les curiositats dels tatuatges. els primers van aparèixer a les presons. Malgrat les màquines tatuadores eren totalment inofensives, estaven prohibides. Per aquest motiu els presos creaven les seves pròpies màquines tatuadores obtenint la tinta de restes de pneumàtics i tatuant mitjançant cordes de guitarra o cintes d’un reproductor de casetes.
En els inicis moderns, ot i els tatuatges professionals les tintes contenien restes d’elements metàl·lics, la qual cosa provocava que les persones tatuades no poguessin sotmetre’s a ressonàncies magnètiques. Per evitar aquests problemes, actualment els tatuatges es realitzen amb tinta vegetal.
Hi ha Centres Mèdics que asseguren és aconsellable que no es realitzin tatuatges durant els períodes d’embaràs de les dones, per ser impossible l’aplicació de la injecció epidural mentre les de l’esquena podrien produir complicacions infeccioses a la medul·la espinal.
Al nostre país, es obligatori deixar transcórrer almenys sis mesos després de fer-te un tatuatge abans de donar sang. En altres països europeus no es pot fer fins que passin dos anys.
El tatuatge ha passat per diferents fases quant a moda es refereix, atès que hi hagut èpoques de molt auge, altra de baixa per entendre són practiques dels baixos fons, però en aquests dies tornen estar de moda, amb l’agreujant que és freqüent veure’ls cada vegada més i en totes les parts del cos inclusiu les més íntimes, per no esmentar aquells bojos del tatuatge integral que amb prou feines deixen espais visibles en el cos.
I per finalitzar, l’última tendència en tatuatges és tatuar-se en alguna part del cos la “informació sanitària” necessària per casos d’emergència o d’accident. En aquest cas, potser sigui acceptable fer-se un tatuatge.
I per esborrar-se els tatuatges?
No creguin que sigui tan fàcil esborrar els tatuatges malgrat hi ha tècniques, però la veritat es que són doloroses i difícils. El làser y les tècniques de electro-coagulació, crio-cirurgia o dermo-abrasió poden esborrar, però totes elles deixen cicatrius bastant visibles a la pell.
El tatuatges no sempre son ben rebuts per totes les religions. Per exemple la jueva no els admet. Els motius que argumenten els rabins: és que està prohibit maltractar el nostre cos. Alerten de que el cos és una creació divina, per alló de la ‘imatge i semblança’ del Creador. Altre motiu és que la cultura jueva relaciona el tatuatge amb la idolatria.
MODELS DE TATUATGES
A continuació aporten varis models de tatuatges, que van des de els decorosos a uns fets art, fins i tot d’esgarrifosos o horrorosos. També n’ha aportem de minimalistes que són aquells de mida molt petita, quasi imperceptibles.
…………………..
[row]
[col col=3]
Hi ha tatuatges que déu ni do
[/col]
[col col=3]
El símbol àrab (la mà de Déu)
[/col]
[col col=3]
Tatuatge barbar
[/col]
[col col=3]
Tatuatge amb ganes
[/col]
[/row]
[row]
[col col=3][/col]
[col col=3][/col]
[/row]
Tatuatges inimaginables i barbars
[row]
[col col=3][/col]
[col col=3][/col]
[col col=3][/col]
[col col=3][/col]
[/row]
Tatuajes minimalistas.
Són els tatuatges petits: puntes de llança petits cercels animalets diminuts, etc
[row]
[col col=3]
Minimalista en el peu
[/col]
[col col=3]
Minimalista en el pit
[/col]
[col col=3]
Minimalista en el cos
[/col]
[col col=3]
Minimalista en els dits de les mans
[/col]
[/row]
[row]
[col col=3]
Minimalista a les orelles
[/col]
[col col=3]
Minimalista en les anques Aquest, maximalista
[/col]
[col col=3]
Minimalista i maximalista en el braç
[/col]
[col col=3][/col]
[/row]
[row]
[col col=3]
Minimalista a l’espatlla
[/col]
[col col=3]
Minimalista a l’esquena
[/col]
[col col=3]
Minimalista a la mà
[/col]
[col col=3]
Minimalista en el sota ventre
[/col]
[/row]
MINIMALISTES ORIGINALS I EXTRAVAGANTS
[row]
[col col=3] [/col]
[col col=3][/col]
[col col=3]
Fins i tot en el culet A qui l’ensenyarà?
[/col]
[col col=3]
Què indicarà aquest tatuatge?
[/col]
[/row]
Què?, animats?. Apa doncs, cap a Reus, que diuen que hi ha tatuadors molt acreditats.
ALGUNS PERSONATGES DE RELLEVÀNCIA AMB TATUAJES.
Reis i polítics amants dels tatuatges
Alexandre I de Iugoslàvia. Va intentar unir Iugoslàvia amb una dictadura. Després fou assassinat l’any 1934. Aquell rei tenia un enorme tatuatge d’un àguila que cobria tot el seu pit.
Winston Churchill
Mister Churchill, portava un ancora tatuada en el seu braç dret. La seva mare, tènia un tatuatge d’una serp a la seva mà esquerra i perforacions en els dos mugrons.
Franklin D.Roosevelt, el president dels Estats Units de la 2ª guerra Mundial, portava al pit un gran tatuatge amb l’escut de la seva família.
George Orwell, gran escriptor i rebel, autor del llibre “Homenatge a Catalunya”. Es tatuà els famosos 5 punts de la llibertat a la seva mà.
Thomas Edison
Edison, diuen que va inventar la màquina de tatuatges. També es va tatuar els 5 punts carcellers a la mà.
Artistes del cinema
Angeline Joli, una de les artistes millor pagades de Hollywood, protagonista, entre altres moltes de les peliculas Gia, amar peligrosamente, el Buen Pastor, y Kung Fu Panda.
Johnny Depp, protagonista de Piratas del Caribe i Las 7 puertas.
Danny Trejo Actor, identificat majorment pels seus papers de vilà o de tipus dur, en els films Heat i Deseperado, té grans parts del seu cos tatuats.
Scarlett Johansson, protagonista entre més de “Diario de una niñera” El d’Scarlett és sens dubte, és un dels tatuatges més bonics i elaborats dels artistes del món del cinema.
Tatuatges d’artistes de la música i el seu significat
Travis Barker El bateria del famós grup Blink 182.
John Mayer, Cantant de música pop i guitarrista nord-americà.
Lady Gaga, cantant, compositora, productora, ballarina, activista i dissenyadora de moda nord-americana amb un tatuatge espectacular.
Tatuatges d’esportistes
David Beckham té diversos tatuatges , el que més li agrada és el que té en la part baixa de l’esquena, amb la frase “Brooklyn”, nom d’un dels seus fills.
Mike Tyson, boxejador tatuatge en la pell de la cara.
Chris Andersen és jugador de basket carismàtic de la NBA. Té tatuada aproximadament el 75% de la seva pell.
Lionel Messi del CF. Barcelona, només cal veure’l jugar a la televisió per observar els seus tatuatges en els braços.
Neymar da Silva, només cal veure’l jugar a la televisió.
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH