Contextualitzen un llibre de 1955 il·lustrat per Palau Ferré i amb text de Joan Fuster.
Un col·loqui va analitzar l’obra i les relacions valencianes del pintor Palau Ferré de Montblanc.
El dilluns 13 d’agost a les 19:30h es va celebrar al Museu d’Art Palau Ferré de Montblanc el col·loqui “Palau Ferré. Art i represa cultural al País Valencià” en què va contextualitzar-se un llibre de 1955 on coincidiren el pintor Maties Palau Ferré i l’assagista valencià Joan Fuster.
L’acte, que va ser moderat per la neta-neboda de l’artista, la filòloga Rosa de les Neus Marco-Palau, va comptar amb interessants aportacions de l’historiador Antoni Royo i el filòleg Manel Carceller, vinguts del País Valencià.
Royo i Carceller van destacar la importància del llibre pel fet de tractar-se d’un text dels anys cinquanta previ, per tant, a l’esclat de Joan Fuster com a autor de Nosaltres, els valencians. Els dos destacats activistes del valencianisme cultural van detallar, a més, la importància d’uns volums com aquells on en ple franquisme hi participaven escriptors, poetes i artistes de tots els Països Catalans, com és el cas del volum de 1955, on a més del de Joan Fuster, també s’hi incloïen textos de Gumersind Gomila i Josep Maria Espinàs.
Així mateix, Rosa de les Neus Marco-Palau va fer èmfasi en la força de la il·lustració de la portada del llibre on Palau Ferré va idear una representació mitològica del viatge cap a Ítaca, una al·legoria de l’època i d’un projecte com el d’Els autors de l’Ocell de paper. A més, la filòloga va destacar que es tractava d’un dibuix previ a l’etapa parisenca del pintor, escultor i ceramista.
Entre les intervencions dels participants al col·loqui, l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, va desgranar l’amistat que el seu tiet, el també polític Antoni Andreu i Abelló tenia precisament amb l’assagista de Sueca i va recordar que quan el 1954 es va celebrar una visita de valencianistes al monestir de Poblet van passar per Montblanc i es van interessar per l’art de Palau Ferré.
L’acte va finalitzar amb una copa de cava i un seguit de reflexions sobre l’estat actual de les relacions artístiques i culturals entre els diferents territoris de parla catalana.