Bitllet de banc (o paper moneda) és un mitjà de pagament en paper imprès, emès modernament pel banc de l’Estat, si bé en èpoques passades n’imprimí també la banca privada.
Model d’un Assignat paper moneda francès de l’època de la Revolució del 1769
Bitllets son els sistemes de pagament monetaris moderns, mentre les monedes ja han estat presents des de els albors de la humanitat. Actualment es monedes s’acostumen a fer servir per als pagaments de menys valor mentre que els bitllets són per els de valors superiors . En el llenguatge quotidià el terme ‘moneda’ es reserva per a les peces de metall i ‘bitllet’ per les de paper.
El paper moneda fou introduït pels comerciants xinesos durant la dinastia Tang (entre els anys 618 i 907), duent a terme les grans transaccions amb bitllets per tal d’evitar el transport de monedes metàl·liques. La utilització del paper es va estendre durant el segle X, quan l’escassetat de coure va obligar l’emperador de la dinastia Song a emetre els primers bitllets de curs legal. L’administració xinesa va adoptar oficialment els bitllets de banc el 1024. Com sigui que la moneda de metall era present encara en la mentalitat de l’època, en els bitllets de la dinastia Song hi figurava la imatge de monedes.
La primera menció occidental del bitllet de banc vingué del viatge de Marco Polo, en el segle XI, quan descriu: «El Gran Khan fa servir com a moneda escorces d’arbre que semblen cartes»
El primer banc que va emetre bitllets a Europa fou, el 1661, el Banc d’Estocolm. Fins al regnat de Lluís XIV de França, els bitllets eren emesos tan sols per petits creditors i no comptaven amb l’autoritat de l’Estat. A partir d’aquest rei les emissions van canviar per passar a fer-los cada país; malgrat tot, els bitllets emesos per bancs privats encara són d’ús actualment a Escòcia, Irlanda del Nord i Hong Kong.
A Espanya van arribar els bitllets el 1780, durant el regnat de Carles III i el seu ús es va popularitzar ràpidament més còmode, ja que amb l’ús dels bitllets no era necessari traslladar-se amb la borsa plena de monedes i els inconvenients que representava.
Als Països Catalans, les autoritats d’ocupació franceses a Barcelona durant els anys 1813 i 1814 van emetre Assignats imperials de 100 pessetes (l’assignat era el paper moneda emès per la Assemblea Nacional a França durant la Revolució Francesa).
La difusió de l’assignat no va ser massa acceptat degut a la seva inestabilitat i pèrdua de valor constant.
[row]
[col col=6]
[/col]
[col col=4]
[/col]
[/row]
Seguidament, el Banc de Barcelona va posar en circulació bitllets per valor de 5 a 250 pesos fuertes de 1844 a 1868; altres bancs locals com el de Reus, el Balear i el de Tarragona també van fer emissions de rals en aquella època. Més endavant, un cop creat el Banc d’Espanya (1856), diverses societats de crèdit van emetre obligacions al portador, acceptades com a paper moneda.
La Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments, durant la guerra civil espanyola (1936–1939) van editar els seus propis bitllets de cèntims i pessetes, a causa de l’escassetat de monedes de poc valor nominal. Montblanc va ser una població que feu els seus propis bitllets.
[row]
[col col=6]
[/col]
[col col=6]
[/col]
[/row]
Les falsificacions
Així com la falsificació de monedes d’or i plata és menys rendible perquè el valor del metall sostret o canviat per altre metall pobre no és massa rendible en canvi, els bitllets de paper resulten més atractius per al frau. Per aquest motiu són notoris les falsificacions produïdes al llarg dels anys. Citem alguns exemples:
Pel que respecta a la falsificació de monedes va ser famós a Espanya el frau dels duros sevillanos , fets d’un aliatge de plata de baixa qualitat. Els duros sevillanos fins i tot van arribar a ser sinònim de falsedat. En català existeix una expressió molt fefaent: “Ets més fals que un duru sevillanu”.
Pel que respecta als papers moneda encara n’hi hagueren més de fraus i sonats, En 1926 es va produir una falsificació de gran magnitud a Hongria, per valor de 10 milions de francs francesos Aquesta operació de falsificació fou promoguda per Alemanya i Àustria en represàlia de la derrota de la Primera Guerra Mundial
Durant la Segona Guerra Mundial, els alemanys valent-se d’uns especialistes jueus internats al camp de Mathausen van falsificar lliures britàniques i dòlars nord-americans, amb tanta habilitat com per fer circular pel món 130 milions de lliures esterlines d’elevada qualitat, a fi de perjudicar l’economia britànica
La quantitat de diner falsificat als Estats Units en diverses èpoques s’estima en 100 milions de dòlars.
Cada any, el Banc Central Europeu retira centenars de milers de bitllets d’euros falsificats. El 2003, van ser retirats de la circulació 551 287 billetes i 26.191 monedes, mentre en el primer semestre del 2010 foren 387.000 els bitllets falsos retirats.
Per evitar les falsificacions s’han implantat les següents Mesures de seguretat:
• Marca d’aigua o filigrana: el paper té una o més imatges impreses amb diferents espessors que només es veuen a besllum.
• El Blanquejador: s’usa paper sense blanquejadors òptics, d’aquesta forma no pot falsificar usant el paper comú. Aquest sistema pot detectar-se fàcilment emprant una font de llum ultraviolada.
• Relleus: el paper té relleu en diferents parts del bitllet.
• Tinta òpticament variable (OVI): és una tinta que canvia de color segons l’angle de l’observador i la incidència de la llum.
• Alguns països, emeten bitllets de polímer (base de plàstic) per augmentar la seva resistència i per permetre la inclusió d’una finestreta transparent de pocs mil·límetres, una característica de seguretat molt difícil de reproduir amb tècniques normals de còpies.
A Europa, els bitllets de l’euro van entrar en circulació l’1 de gener de 2002 en els 12 primers estats de la UE que van adoptar l’euro en aquell any: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal.
En el segle XX cada país per petit que fos tenia la seva particular moneda en paper. Un cas il.lustratiu és el de l’Illa Montserrat, una petita illa del Carib, actualment sota el domini britànic, d’extensió 102 Km2 i uns 5.000 habitants, té per moneda nacional el “Dòlar del Carib Oriental”.
Malgrat tot, les monedes divisa avui mes importants del món són;
–El Dòlar americà: acceptat universalment a tot el món
–L’Euro: que només amb 16 anys de vida s’ha consolidat com la segona moneda del món. És la moneda oficial dels 18 països que conformen l’Eurozona, encara que també s’utilitza en altres estats europeus com Ciutat del Vaticà, Mònaco o Andorra.
Importants també encara darrere de les anteriors;
– Ien japonès:Aquesta moneda té 140 anys i és una de les principals referències internacionals.
– Lliura esterlina: Els orígens de la Lliura es remunten al segle XII i segueix sent una de les monedes més fortes del món.
– Dòlar australià: És una de les divises més estables del món i amb àmplia difusió a l’Asia i Oceania
– Franc suís: Aquesta divisa es considera un valor refugi, és a dir és una moneda estable en temps de crisi econòmica.
– Dòlar canadenc: En 2011 van ser un dels primers països en incloure polímers,
el material de base plàstica,per evitar falsificacions
– Peso mexicà: La moneda oficial de Mèxic i acceptada per realitzar
transaccions en tota Amèrica Llatina i també a la frontera d’Estats Units. Comparteix el mateix origen que el Dòlar Nord-americà: l’antiga moneda coneguda com a Dòlar Español.
– Yuan xinès: És la unitat monetària oficial a Xina des els anys 40. Malgrat tot, aquesta moneda no cotitza als mercats internacionals com a divisa.
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH 
