Un vestit de núvia o vestit de casament, és l’usat pel gran dia de la núvia que és el seu casament. La importància del color, de l’estil i del cerimonial del vestit depèn de la religió, les costums i de la cultura dels participants.
Tradició occidental
En la cultura occidental, el color dels vestits de noces és blanc. Els tons de blancs inclouen els complementaris colors pastís ou, cru o marfil. La popularitat d’aquest color pot remuntar-se a 1840 any en què es va produir el matrimoni de la reina Victoria amb Alberto de Sajonia-Coburgo. La reina va triar un vestit de color blanc per a l’esdeveniment. La fotografia oficial del retrat de noces va ser extensament difosa i moltes núvies van optar per un vestit similar en honor a aquesta elecció. La tradició d’utilitzar un vestit blanc en les noces continua avui dia. Abans de l’era victoriana les núvies es podien casar de qualsevol color excepte negre (el color propi del dol) o el vermell (que estava relacionat amb les dones de mal viure). El vestit blanc va simbolitzar la puresa del cor i la innocència de la infantesa. Una atribució més recent va suggerir que el color blanc simbolitzava la virginitat, però aquesta pauta no quadra amb que les núvies utilitzin els vestits blancs per a les seves successives unions i amb algunes que havien fet Pasqua abans de Rams.
Tradició Oriental (Xina)
Molts dels vestits de noces a Xina són de color vermell, el color tradicional de la bona sort en aquell país. No obstant això, en les noces xineses modernes, les celebrades en països occidentals, la núvia opta també pel vestit blanc . En el Japó, en canvi, s’usen quimonos ostentosos.
Índia
En el segle XV a l’Índia els vestits de núvia eren morats. En algunes parts del nord d’Índia el color tradicional de la roba de noces de les núvies és vermell, un color que significa prosperitat en aquella zona, encara que avui dia, moltes dones opten per altres tipus de colors. Les noces índies del sud utilitzen tradicionalment el color blanc o saris de color crema. Les núvies índies en països occidentals utilitzen el sari.
[row]
[col col=4]
Nuvis vestits per a la boda.
[/col]
[col col=4]
Vestit de núvia (Marruecos) [/col]
[col col=4]
Vestit de núvia (Grècia) [/col]
[/row]
A l’antiga Roma les núvies es casaven amb les seves túniques blanques amb l’excepció que es col·locaven un mantell o porpra i una corona de flors. Les gregues en canvi preferien les túniques grogues, l’única cosa en comú eren les flors en el cap. Les núvies llombardes es vestien de negre i damunt un mantell vermell.
Durant l’Edat Mitjana era comuna que les dones preferien vestir-se de vermell per al seu matrimoni i a més afegien grans brodats i decorats en daurat que denotaven la reialesa i per descomptat la riquesa de la família. Les de poble baix ho farien en vestits de sac, vist com anaven les coses en aquells temps.
En el Renaixement els colors triats van ser moltíssims, però afegint-s’hi la pedreria ressaltant-hi les gemmes precioses, les perles i diamants, ja que l’ostentació era la regla en les núvies renaixentistes. D’aquesta manera s’observa que es donava significat a les aliances més pel poder econòmic que per amor.
[row]
[col col=3]
Vestit de nuvia de 1684 [/col]
[col col=3]
Clàssic vestit de núvia de 1869 [/col]
[col col=3]
Boda de principis del segle XX [/col]
[col col=3]
Nuvis [/col]
[/row]
En el segle XVIII els vestits es van tornar de colors pastissos, però els adorns van pujar en importància i així el barroc va afectar a les núvies igual com en totes les arts. Com s’ha dit, en el 1840 tot canvià quan la jove Regna Victòria d’Anglaterra va triar el blanc A partir de llavors el blanc ha estat el color per excel·lència preferit de les núvies europees i en general de bona part del món .
Durant els primers anys de la segona meitat del segle XX la exquisidesa, l’elegància i l’ostentació va tornar a les núvies que acabaren influenciades per Christian Dior, creador que va dissenyar les faldilles molt més llargues apostant per les figures de dona molt més femenina i distingida. Dior li va retornar el glamur, la fantasia i el luxe a les noces L’estil victorià també es va imposar per molt temps, la pompa de la faldilla, el vel fins al pit per davant i fins al taló per darrere i la cua llarga que encara es manté, tot i que altres noies més modernes i senzilles opten per colors com el blanc trencat, el champagne i cues menys significatives o pràcticament sense cua, com s’estila avui dia.
[row]
[col col=6]
El modelet molt jipi de Yoko Ono en 1969 [/col]
[col col=6]
Un vestits de boda que marcà època en las nuvies de tot el món. [/col]
[/row]
El 1920 va ser l’any on les núvies van mostrar les seves cames amb vestits de núvia curts de línia recta; en aquesta època la tela preferida era el vellut i els tocats es van fer més informals. El 1930 les dones van tornar a vestits de núvies afectades per les línies lànguides que ajustaven el cos i les mànigues amollonades i en els 40 el vestit de núvia es va tornar auster i el model sastre va ser el més triat per les dones, potser per l’austeritat que implicava durant la guerra la qual va obligar a reduir el pressupost.
Molt diferent van ser els seixanta quan els vestits de núvia es van unir a la revolució sexual i van tornar les flors naturals a les cabelleres i en alguns casos grenyes i en comptes del vel, faldilles llargues soltes a l’estil pijama. Ja en 1970 els matrimonis recuperen importància, amb els vestits jugant amb els volats i fermes, el vel va tornar a cobrir els caps i les flors seques van ser les preferides.
[row]
[col col=8]
Vera Wang, clàssica y moderna a la vegada [/col]
[/row]
En els anys 80 el vestit de núvia es va fer opulent, atenent que moltes núvies van prendre com a símbol el vestit de Lady Diana amb cues més llargues, clàssiques i impressionants
Els noranta van marcar una època de diversitat, per això els vestits de núvia van perdre protagonisme al crear-se diferents dissenys, sense respectar tradicions o normes. En aquells dies van aparèixer milers de dissenyadors dedicats exclusivament al vestit nupcial. Així es podien observar núvies ultra clàssiques a altres al més pur estil hippie i, altres més agosarades que es casaven amb mínims vestits de banys blancs a la platja d’una paradisíaca illa.
L’única cosa certa de tot l’esposat, és que tota dona somia… o va somiar algun dia anar a l’altar vestida ostentosament de núvia.
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH 
