Nou disc de Quim Xena i Rosa d’Osor.
Una parella que canta música d’arrel catalana amb passió i contundència, interpretant cada lletra des del més profund de l’ànima i deixant-se guiar pels propis sentits. Un sentiment cap a la llengua catalana que es fa evident en la seva manera d’entendre i interpretar tant les seves pròpies composicions com les lletres dels grans poetes catalans de tots els temps.
Una unió idíl·lica que va començar l’estiu de 1997 i que té com a resultat un duet que canta poesia a ritme de cançó popular, evocant la genuïna trempera catalana tal com ells l’entenen; orgullosa, contundent i serena.
Quim Xena, és un trobador solitari sense pèls a la llengua i amb una incansable capacitat d’aprenentatge. Poeta, compositor, cantant i guitarrista que començà amb la guitarra als 12 anys de la mà del mestre gitano català Enric Patrac. Es defineix a ell mateix com un pagès civilitzat per l’art, i els experts el consideren un “franctirador de la cançó popular, necessari per assegurar la continuïtat de la nostra música, la d’abans, la d’avui i la de demà”. Després de moltes col·laboracions musicals, el 1992 entra al grup d’havaneres La Garota d’Empordà amb la intenció de revitalitzar el gènere musical. El 1997 decideix tornar a la cançó d’arrel, una línia musical que no ha tornat a abandonar. Fins la data ha editat 10 treballs discogràfics, ha publicat 2 obres literàries i un cançoner.
Rosa d’Osor, ha col·laborat des de 1997 a diversos treballs discogràfics i actuacions de Xena, però ha estat en aquest nou disc on per primer cop ha agafat un paper protagonista, i on ha pres consciència del valor i força que té la seva veu. Actualment també es l’encarregada de dirigir la Coral Rosó, del seu poble.
A La meva llengua trobem 11 cançons que entrellacen a la perfecció la veu dels poetes catalans amb els temes composats per Quim Xena, com el bolero que encapçala el disc El nostre amor, la cançó Un vell cant o les tres peces instrumentals. La poesia la porten els grans autors catalans Apel·les Mestres, Ferran Agulló, Rosa Leveroni, Sagarra i un anònim del segle XVI. El títol del disc pren justament el nom del poema d’Apel·les Mestres i ens presenta una acurada combinació de músiques d’arrel que demostren el mestratge de Quim Xena composant melodies. La veu de la Rosa d’Osor és el perfecte colofó a la sublim tasca del músic català, capaç de reforçar vocalment la intencionalitat del ritme de la música i la bellesa de cada paraula.
El disc neix de la necessitat de convertir cada cançó en un missatge i del propòsit de mostrar l’estima de la parella cap a la llengua catalana: “ressaltar la bellesa de la nostra llengua és un dels nostres principals anhels; tant que, moltes de les repeticions durant la gravació van ser per no haver pronunciat acuradament una consonant i no per afinació”.
Escoltant l’àlbum és fàcil deixar-se portar pels ritmes populars que s’hi respiren i la delicada veu que els acompanya. Sons tradicionals que et traslladen a paratges harmònics i et regalen una sobredosi de pau i serenor a cadascuna de les seves notes. És arrel, tradició, passió, temperament i contundència vocal. Un treball on es fa evident l’admiració i influència de grans referents musicals per Xena com Andrés Segovia, Pavarotti o Ovidi Montllor, i l’apropament d’Osor a les cantants de caire tradicional com Melina Mercouri, Sezen Aksu, Núria Feliu o la llatinoamericana Omara Portuondo.
