Nosaltres els catalans som victimistes quan sens apunta la influència que el idioma castellà ha tingut sobre el nostre.
Els termes “imposició i “obligació” s’airegen només iniciar-se la conversa, i no sense raó. Però cal mirar també la cara bonica de la inversa i aleshores serem una mica més optimistes en comprovar, que, si bé, nosaltres fem servir un manat de paraules vingudes del castellà, com també en fem servir del francès, l’italià, i no diguem de l’anglès, –especialment del món de la informàtica–, també es veritat que els castellans n’usen un grapat de les nostres. I sense rubor. A Madrid, per exemple, hom demana a l’administració de dona Manolita un capicúa, -un cap i cua-, i potsr ho diuen sense saber que el vocable es català; el que entra a una tasca i reclama un absenta, ho demana en català, mentre que els formularis de molts comerços d’Espanya hi va un rengló amb el grafiat dqie diu detall. I l’alioli es present en minutes de restaurants de més enllà de l’Ebre; i atenció!, alioli és: all i oli.
Per tant, no ens estripem massa les vestidures quan els “light” reclamen als “heavy” de la llengua catalana, inclusió en el diccionari, –tal com ho ha fet el Diccionari de la Llengua Cata-lana, de l’Institut d’Estudis Catalans–, termes com caldo, marfil, plata, curar, per l’impacte que tenen en la parla corrent, ambiental i comercial. Al.legen amb sorna els “ligts”, que per defensar la seva teoria, els “heavy” s’aplegarien dir-li “pilota a la cistella” al l’esport del basket.
En fi, com sia que no hem sortit amb ànims de polemitzar sinó ressaltar la participació del català sobre altres idiomes, sent aqueix el nostre objectiu, intentarem al mateix temps apaivagar els malastrucs dels dos enfrontats, per allò de: calma, calma.
La recerca d’aqueixos mots ens ha portat hores escodrinyant diccionaris i llibres del tema, i una vegada trobats, constatar-los i obtenir una garantia de legitimat. L’il·lustre Corominas, el gran patrici de les dues llengües n’ha estat el diferit orientador i avalador.
Hem trobat ni més ni menys que quatre-centes paraules que el castellà a adoptat del català, moltes d’elles del llenguatge naval de l’edat mitja, quan la marina catalana era la senyera de la Mediterrània (recordeu l’adagi: fins els peixos de la mediterrània portaven les quatre barres incrustades al llom)
Per no allargar-nos, dels 400 termes trobats exposem els que ens han semblat més comuns:
[row]
[col col=4]
Terme castella
Aferrar
Almogávares
Alojar
Añoranza
Ardid
Aspillera
Avanzar
Barraca
Barretina
Bonete
Burdel
Bou
Bóbila
Bruno
Buril
Butifarra
Cabalero
Caja
Capialzado
Carruaje
Cartel
Clavel
Coca
Cohete
Cuerda
Escandallo
Esqueje
Esquirol
Faena
Fango
Farol
Forastero
Frazada
Garnacha
Granel
Hiladura
Masia
Mercader
Miguelete
Moscatel
Mosen
Nao
Noucentismo
Novel
Oraje
Paella
Payés
Peaje
Perol
Picaporte
Pincel
Preboste
Pundonor
Rape
Reloj
Retablo
Retal
Retrete
Retablo
Retal
Salitre
Salvaje
Sitial
Sobrasada
Talayot
Timonel
Trébol
Viaje
Yaya/yo
[/col]
[col col=4]
Agafat del catala:
Aferrar
Almogàver
Allotjar
Enyorança
Ardit
Espitllera
Avançar
Barraca
Barretina (de barret)
Bonet
Bordell
Bou
Bòvila
Bru
Burí
Botifarra
Cabaler
Caixa
Cap i alt
Carruatge
Cartell
Clavell
Coca
Coet
Corda
Escandall
Esqueix
Esquirol
Feina
Fang
Faró
Foraster
Flassada
Garnatxa
Granel
Filatura
Mas
Mercader
Miquelet
Moscatell
Mossen
Nau
Noucentisme
Novell
Oratge
Paella
Pagès
Peatge
Perol
Pica-portes
Pinzell
Prebost
Punt d’honor
Rap
Rellotge
Retaule
Retall
Retret (retirat)
Retaule
Retall
Sal i nitre
Salvatge
Setial
Sobrassada
Talaiot
Timoner
Trèvol
Viatge
Jaia/ Jaio (iaio/a)
[/col]
[col col=4]
Definició
Agarrar fort
Mercenari militar
Donar estada
Nostàlgia
Estratagema
Obertura en un mur
Sobrepassar
Cubiculum camperol
Capell català
Capell eclesiàstic
Casa de mala nota
Vaixell de pesca
Fabrica de rajoles
Fosc, moreno
Útil de joieria
Budell de carn de porc
Segon fill
Capsa per guardar
Veu de 1’arquitectura
Vehicle de tracció
Panell públic
Flor aromàtica
Pa dolç
Petard
Soga
Càlcul de cost
Estaca vegetal
No solidari
Treball
Massa de terra i aigua
Llum públic
De fora
Roba de llit
Varietat de raïm
A la menudalla
Del llenguatge tèxtil
Casa de camp
Comerciant Membre
Cos armat
Vi generós
Capellà
Vaixell
Moviment cultural
Principiant
De la meteorologia
D ‘arròs
Home del camp
Cànon de pas
Plat de metall
Trucador
Útil del pintor
Títol eclesiàstic
Honra
Peix
Per comptar el temps
Pintura sobre fusta
Tros de roba
Wc.
Pintura sobre fusta
Tros de roba
Plaga
No civilitzat
Seient de cerimònies
Embotit
Monument de pedra.
Guia de la nau
Fulla original
Trasllat
Vellet simpàtic
[/col]
[/row]
A la present relació no hi hem inclòs els mots típicament catalans, que l’idioma castellà ha absorbit sense ni tants sols variar-los la grafia, com: sardana, veguer, mas, cobla, escamot, cantimplora, molsa i alguns altres més, de no tant populars. Vers la pesseta (la ex moneda nacional), .hi ha controvèrsia sobre el seu origen. Se sosté que el mot ve del clàssic peso iberoamericà disminuït El que si clar, és que les primeres pessetes s’encunyaren a Barcelona l’any 1808 .
Discurs de Pau Casals
Per tant, podem vanagloriar-nos de tenir una llengua preciosa i robusta, que ha influenciat en més de 400 termes a altra filla de llatí, mots que a la fi són un feix de llorer per a la Llengua Catalana. 
És un article de JOSEP M. CONTIJOCH
