Tercera entrega del projecte riure# en la desena i última edició de Strobe: Matar el censor.
Des de l’any 2005 Strobe s’ha configurat com un espai de producció, difusió i experimentació al voltant del vídeo i l’art digital. A mesura que la realitat del Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, Lo Pati se feia palpable, la lògica del festival ha anat transformat-se en una proposta més centrada en la filosofia expositiva on lo comissariat i el discurs han estat eixos articuladors.
Un dels trets característics de Strobe ha estat la voluntat d‘incorporar un ventall lo més ampli possible d’aproximacions al fenomen de la cultura digital i els new media. A través de peces de vídeo monocanal a instal·lacions interactives, passant per peces d’infografia, programes de TV, net-art o live cinema Strobe ha cuidat sempre aquesta voluntat de generar una vista panoràmica dels camins de la creació contemporània al reflux de la postmodernitat telemàtica. En cada edició s’han produït peces noves, s’han realitzat tallers i activitats obertes a fi de donar singularitat a la proposta i investigar maneres d’apropar l’art.
Per a la desena edició es presenta l’última entrega del projecte riure #. En los temps que corren cada cop som més los que pensem que l’humor és una arma carregada de futur. Com a punt de partida del projecte mos hem preguntat que és lo que mos fa gracia. De què riem? De la mà de l’escriptor Xavier Zambrano hem construït una tipologia que fa de guia durant este trajecte simpàtic. En la primera entrega vam esbrinar com l’humor desarticula la relació de superioritat / inferioritat amb peces de Daniel G. Andújar, David Curto, Campanilla, Patricia Esquivias. Alberto González, Jesús Acevedo, OAU!, Gabinete de Crisis i The Yes Men. En la passada edició abordàrem, sota el títol de incongruència, la lògica de l’absurd com a factor d’alteració del significat. Allò il·lògic, inapropiat, ridícul, sense patró o sense motiu raonat. Amb obres de David Bestué & Marc Vives, Carles Congost, Momu & No Es, Oriol Nogués, Pierrick Sorin, Zoraida Roselló, Miguel Noguera i Isaki Lacuesta.
Entenent l’humor “com una arma carregada de futur”, s’han seleccionat propostes artístiques que juguen amb la idea de l’humor negre i irreverent, aquell que alhora divertix i fa sentir-nos culpables i que esclata després de matar els dos tipus de censors que condicionen los nostres actes: locensor intern, que és lo de les pors atàviques i els tabús íntims; i el censor extern, que és lo de les convencions socials i la moral establerta.
Així, si en la primera edició va ser la sàtira, en la segona l’humor de l’absurd, per aquesta trilogia mos confrontem a aquell riure més pervers i alhora més incòmode per la moral. Riure #3 se concreta en un concert, una exposició, activitats educatives per a escoles, una publicació i un programa on-line. L’exposició, comissariada per Blai Mesa, comptarà amb treballs de sis artistes: Maria Llopis, Jordi Castells, Jaimie Warren, Alberto González, Felipe G. Gil, Venga Monjas, l’actuació d’Albert Pla el dia de la inauguració i el programa online Matar el censor. Una arqueologia dels mitjans a càrrec de Xavier Zambrano.
Lloc: Lo Pati – Centre d’Art
Data: de l’11 de març al 30 d’abril 2016
