Teatre Principal 1920

Aquest article està publicat al bloc «olvidado en el tiempo» i traduït íntegrament al català. Les fotografies són originals i reals, fetes el mes de juliol de l’any 2015. Nosaltres hem cregut oportú publicar-lo a causa de la importància que té per a tothom.

Avui visitem el Teatre Principal de Montblanc, situat a la província de Tarragona, amb permís dels propietaris que, molt amablement, ens han obert les portes per poder contemplar aquest lloc, on un dia es va aturar el temps i es va abaixar el teló per sempre.

Durant els anys 20 i 30, el teatre català va passar per un moment dolç, tant de creació d’obres com de públic. Durant aquesta època, el teatre era l’espectacle tradicional que entusiasmava la majoria de la poblacions de Catalunya.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

Amb la fi de la Guerra Civil i fins a l’any 1946, el règim franquista va prohibir representar teatre en llengua catalana en els llocs públics i, per tant, va relegar l’art dramàtic a la clandestinitat. Durant més de quinze anys, el teatre català només es va poder veure en cases particulars.

Amb el final de la Segona Guerra Mundial, el règim franquista va permetre certa obertura política i lingüística. Així i tot, molts autors eren a l’exili i els que quedaven van veure limitades per la censura les seves ànsies reformistes. Durant la dècada dels anys 50 i 60 van triomfar els sainets, els melodrames i obres costumistes força mediocres.

En els anys 60 l’escena comercial s’estancava cada vegada més. Els fracassos se succeïen amb obres cada vegada menys pretensioses i eternes reposicions dels clàssics de preguerra. No obstant això, en els últims anys havien aparegut companyies i autors nous que intentaven renovar el panorama i aportar visions modernitzades de l’escena.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

El cinema en català va recuperar el seu vigor el 1975 quan, amb la fi de la dictadura franquista, es permeteren manifestacions culturals en llengua catalana, i es fundà l’Institut de Cinema Català.

«El destape» és el nom que va rebre el fenomen cinematogràfic de la transició espanyola, a partir de la desaparició de la censura franquista, quan van començar a aparèixer nus integrals.

El cinema i la televisió sempre han estat en disputa des que els televisors van arribar a les llars en els anys 1940 i 1950. Es pot dir que, per aquesta raó, el cinema canvia la seva proporció amb el propòsit d’atreure espectadors.

La venda directa d’entrades s’efectuava a la taquilla, un lloc molt petit en el qual els taquillers es comunicaven amb el públic per una finestreta que donava directament al carrer o dins d’un vestíbul d’entrada.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

Qui no es recorda de la funció de l’acomodador. Exercien una sèrie de comeses en cinemes i teatres; tallaven les entrades, acompanyaven la gent als seus seients….

Com es pot observar a les fotografies, per a major aprofitament de l’espai disponible en alçada, la sala s’estructura en diverses plantes. Sobre el pati de butaques poden existir una o dues àmplies plantes volades i reculades.

Els paraments centrals i laterals es dediquen a les llotges o a galeries abalconades que es reparteixen en diverses plantes.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

Tradicionalment, la part més alta del teatre es denomina «el galliner»; és la de menor visibilitat i la més econòmica.

Tanquem les portes del Teatre Principal desitjant que el seu futur sigui seguir en peu i no es perdi en l’oblit; tant de bo rebi les ajudes necessàries i es pugui conservar tal com està per molts anys més.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

Des del web «OLVIDADO EN EL TIEMPO» s’està mirant de salvar aquest Teatre. Es vol defensar i preservar aquest lloc; per aixó, s’està buscant ajuda per a la seva recuperació i restauració.

El més fàcil seria tirar-lo a terra, però els propietaris estan fent el possible perquè això no passi. Si algú pot aportar alguna proposta fóra bo que ho comentés per missatge privat. D’aquesta manera, es faria arribar la proposta als propietaris. Podeu compartir aquest enllaç per tal de veure si, entre tots els que ens visiteu, podem aconseguir alguna cosa. Serà difícil, però per intentar-ho que no sigui.

[row]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[col col=4][/col]
[/row]

Fotografies:                        Ines Matos – Juanichi Marin

Edició de les fotografies :  Juanichi Marin

Fonts consultades www.gencat.cat – wikipedia

http://olvidadoeneltiempo.blogspot.com.es/2015/07/teatro-principal.html

«OLVIDADO EN EL TIEMPO»  12 de juliol de 2015

Des d’aquí volem donar les gràcies a la Ines i al Juanichi per l’interès que han posat en aquest article.