Carles Andreu, president de la DO Conca de Barberà, afirma que: “només el 10 % del raïm que es produeix a la Conca, es queda a la Conca i s’embotella a la Conca”.
Aquesta dada no sorprèn si tenim en compte que la majoria dels caves que podem trobar al mercat porten vi blanc base cava de la Conca de Barberà. En paraules de Josep Maria Sans Travé: “La majoria de la gent no sap que és de la Conca, però ho és. A Solivella mateix es fan 6 milions de litres de vi, tot vi blanc base cava, i no s’embotella cava aquí, ho sigui que algú l’embotella.” Les declaracions d’aquests dos testimonis, que ens serveixen d’inici en aquest article, formen part del documental “Plantant una llavor” i diagnostiquen un dels punts dèbils de la nostra comarca. Apunten cap a la mateixa direcció: La Conca de Barberà té un problema i aquest problema es diu 10%.
La Conca de Barberà produeix molta quantitat de vi, però la quantitat que s’embotella d’aquesta producció és molt petita i, en conseqüència, si comparem els litres que es podrien embotellar sota la marca DO Conca de Barberà amb els que realment s’acaben embotellant converteixen aquesta dada en una de les més preocupants d’entre les que tenim per davant, però, al mateix temps, la converteixen en una gran oportunitat.
Segons les dades disponibles de la DO Conca de Barberà, més del 60% de la vinya plantada a la comarca correspon a varietats blanques. La Collita 2011, per exemple, dels 14,81 milions de kg de vi recollits a la DO, 8,66 milions de kg eren de varietats blanques i 6,15 de varietats negres. En canvi, la majoria de marques existents són de varietats negres (53 de vi negre, 24 marques de vi blanc i 7 de vi rosat). La quantitat que difereix de vi blanc és la que es destina a la venda de raïm a grans productors de la DO Cava, a uns preus i un valor afegit molt baixos. Es recull a la Conca, però marxa cap al Penedès, principalment per fer-ne cava.
Aquesta dada no és necessàriament dolenta per se, ni molt menys. És positiva i l’hem de saber revertir cap als interessos de la comarca. Que les grans marques del Penedès i altres zones utilitzin el raïm produït a les nostres terres per elaborar el seu cava -sovint dels millors caves d’aquestes empreses- és un punt fort de la nostra comarca, del nostre territori. Posa en valor el producte que surt de les nostres terres i confirma que disposem de bona matèria primera per l’elaboració de vins i caves. Per tant, confien en la Conca com a productora, i això és un indicatiu positiu, però aquest fet és un dels punts dèbils actuals per la DO Conca de Barberà. El valor està en incrementar al capacitat elaboradora, sense deixar de banda la capacitat productora.
La DO Conca de Barberà es va reconèixer oficialment l’any 1989 i des d’aleshores ha fet un esforç per situar-se en el mapa de les DO de referència a Catalunya. Segons les últimes dades de l’INCAVI per la campanya 2011-2012 actualment hi ha 4.064 hectàrees inscrites a la denominació d’origen, amb un total de 934 viticultors, i una producció mitjana per a la DO de 8.434 hectolitres l’any. Tanmateix, si comparem les dades amb les últimes campanyes podem veure una reducció constant de les hectàrees inscrites passant de les 5.888 del 2004-2005 a les 4.064 actuals i també una disminució del nombre de viticultors, la xifra era de 1.265 durant la campanya 2004-2005. En canvi, pel que fa als hectolitres qualificats, des de l’any 2007-2008 no han deixat d’incrementar-se. Llavors la xifra era de 5.190 hectolitres[1].
Una altra bona notícia és que el nombre de cellers a la Conca no ha parat d’augmentar aquests darrers anys. Fins als anys ’90, a part de les cooperatives, només hi havia dos cellers. Als anys 90 se’n van obrir sis i entre el 2000 i el 2005 en van aprèixer quatre més. El 2007, arran de l’obertura del Viver de Celleristes de Barberà de la Conca, se n’obren set i entre el 2009 i el 2013 enacara en sorgeixen uns altres set. Com es pot apreciar, l’increment més notable s’ha produït en aquests darrers anys en què hem passat de 12 elaboradors l’any 2002 a 29 elaboradors l’any 2013.
Tot i aquest creixement positiu, que ens marca el camí a seguir, donem per bones les paraules del Carles Andreu que afegeix: “Jo crec que falta una miqueta més de massa crítica. Jo estaria encantat que vinguessin més persones o que gent d’aquí s’incorporés i no que només produïssin raïm sinó que fossin capaços d’elaborar-lo i posar-lo dins una ampolla i poder-lo vendre com a DO Conca de Barberà, ens falta aquesta massa”. Aquesta reflexió la complementa Josep Maria Sans Travé que, a més, apunta la línia sobre la qual ha de treballar la Conca de Barberà quan diu que: “Embotellar, per mi, és la clau del futur. Tot el que es posa en una ampolla té un preu i el que va a granel en té un altre…” La DO encara és petita i poc coneguda i un dels motius clau d’aquest desconeixement és que encara treu poc producte al mercat com a DO (la producció ronda el milió dues-centes mil ampolles). Com més ampolles hi hagi sota el segell comú de Conca de Barberà, més fàcil serà arribar a més llocs i ser més coneguts.
En aquest moments les veus que corren pel el món del vi apunten la gran dificultat que tenen i tindran les empreses mitjanes. Sobreviuran grans empreses i petites/mitjanes que aportin una qualitat diferent, un valor afegit. La Conca té moltes possibilitats de dir coses a nivell de qualitat i cal apostar per això. Perquè, de grans, ja n’hi ha hagut que han sabut aprofitar el bon raïm de la comarca i cal que els ho agraïm i que ho valorem, però hem de ser conscients que tenim el producte aquí al costat i que, per tant, hauríem de ser nosaltres els qui el valoréssim i l’elaboréssim.
Tenim un camp enorme per recórrer d’aquí endavant. Els propers anys, si fem les coses bé, poden ser decisius per situar la DO Conca de Barberà en el mapa de les DO catalanes i mundials. Hem de treballar bé les varietats autòctones, elaborar productes de qualitat, crear valor afegit, impulsar la creació de més cellers, fer gran la DO. Hem d’aconseguir que tan les cooperatives com els cellers privats apostin per embotellar, per crear marques de productes, per donar-se a conèixer, per potenciar l’exportació i per treballar tots conjuntament per expandir la Conca. Cellers propis, marques pròpies, treballar fort seguir la dinàmica d’aquests darrers anys: bons vins, reconeguts arreu, a totes les guies en diaris internacionals… No hi ha cap altre camí!
Se’ns presenta una gran oportunitat a conquerir i un gran repte a treballar des de tots els àmbits, DO, administracions, celleristes, restauradors, ciutadans… És vital per la comarca potenciar i fer créixer la seva DO com un dels possibles motors de l’economia de la comarca els propers temps.
[LA CONCA 5.1]